La nevada esperada

I sí. Avui l'han encertat de ple. Més de dos anys de sequera nival. Les muntanyes seques, les pistes d'esquí de fons desertes, els rius buits... Al Pirineu tenim bons gruixos de neu. I ha nevat com cal. A cotes baixes, ha nevat tot el dia, pim, pim just per deixar paisatges d'aquells encantadors i enviar cap a casa els nens de pobles. Un dia diferent. Amb això ja en tenim prou, estem contents. Els nens juguen amb la neu, els grans embadalim davant el paisatge blanc i molts aquí ja comencen a carregar piles pel cap de setmana i poder anar a esquiar a alguna de les pistes de la comarca o a passejar amb raquetes sense haver de fer molts quilòmetres. I, clar que sí, n'hem de deixar constància gràfica. I als cims, a les muntanyes, molta, molta neu. Un molt bon senyal de cara la propera primavera. S'acaba aquí el risc d'incendis que pesava sobre nosaltres amb el record del infernal hivern de l'any passat. I a les muntanyes continuarà nevant. És el millor regal de la setmana dels barbuts.
A la Seu ha començat a nevar just al llevar-nos. Cap a les set queien les primeres volves, molt tímides, que ens deien que allò serien quatre flocs i poca cosa més. Però seguia i s'intensificava i a mig matí els carrers ja eren ben blancs i poc transitables. Les carreteres, moltes s'havia de circular amb cadenes o rodes de contacte. Entre les onze i les dues del migdia la nevada era impressionant. He marxat a dinar a casa amb el risc de no poder arribar-hi. Però sí, poc a poc i bona lletra. Xino xano i controlant. Dinar ràpid i al riu a fer fotos. Jo a la nevada hi busco molt més que l'estampa blanca, m'agrada trobar-hi alguns detalls més.

Quan he arribat a casa per dinar, encara nevava fort. Així:




Però al cap de mitja horeta ha sortit el sol.


I he decidit baixar al riu abans d'anar a treballar altre cop. El camí d'Alàs era una catifa ben blanca.


 I el riu Segre baixava flanquejat per bores de neu.



 
 


Els camps ben coberts i el bestiar arrecerat en un racó.

  
 

Hi havia bons gruixos al camí del costat del riu.





 La Seu ja es deixava veure bé però a les muntanyes encara hi nevava fort.


 
 
El Poble Sec i la muntanya cremada ara fa una any



I ja marxava cap a l'escola quan he pensat que el canal del Parc del Segre nevat podia oferir un paisatge interessant. No m'equivocava. Llàstima que s'acostava l'hora de tornar a la realitat...

 




Comentaris

Joana ha dit…
Sort que ha nevat. Per tot plegat!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...