Els INFORMERS

Deu n'hi do la setmaneta. Ja es veu que mai es pot abaixar la guàrdia. Aquesta setmana tots hem après una cosa més: GOSSIP i els Informers. Potser no sóc molt original, només avui al diari ARA hi ha tres articles parlant d'això. Però com que ens ha tocat de prop, val la pena explicar-ne quatre coses.
En vaig tenir coneixement a primers de setmana a través de la UOC. El vaig tafanejar i poca cosa més. No li vaig trobar la gràcia. Al cap de dos dies descobria que els adolescents de l'Alt Urgell n'obrien per tirar-se "floretes" els uns als altres. I llavors vaig pensar que estàvem davant d'una bomba en mans d'inconscients eixelebrats amb grans a la cara i hormones flotant. I vaig emetre el meu primer comentari sobre el fenomen informer: prendrem mal.
Els que em seguiu de fa temps sabeu que si algun cop he patit insults o comentaris negatius, fins i tot suplantacions de personalitat, ha sigut sota anonimat. I sempre he estat en contra dels anònims que et deixen en desavantatge quan tu opines amb noms i cognoms i l'altra t'escup darrere una covarda identitat. Doncs aquesta és l'arma letal dels informers (pàgines de Facebook a l'abast de tothom) i el Gossip (aplicació que m'he baixat a l'iPad per entendre millor de què es parla i què hi passa però que requereix un poder adquisitiu que no tots els adolescents tenen). Diuen que els nens sempre diuen la veritat i, a vegades, són cruels. Els adolescents encara són més cruels i no sempre diuen la veritat. I en grup, seguint els altres i sota l'anonimat la crueltat es multiplica exponencialment, amb una impunitat de la que ells creuen gaudir. El to va pujant, s'envalentonen i les conseqüències dels seus actes no és precisament el que més tenen al cap. I s'arriba a l'insult, les calumnies i les infàmies. El comentari que a uns els sembla una broma divertida pot ser molt dolorosa per una altra persona, sobretot si aquesta és adolescent. L'adolescència, etapa inestable emocionalment, on el que diuen els altres és molt important i on es munten els fonaments de la personalitat en l'etapa adulta. I es pot fer molt mal, volent o no.
I de qui és la responsabilitat? Tot comença com una gran proesa de quatre noies de l'UAB que inventen aquesta manera d'expressar el què vols sense saber-ne la identitat. Mira, mones elles. Fa dos dies en parlaven a Andorra TV perquè, ves per on, dues d'elles són andorranes. I les tractaven d'heroïnes!! Després també comentaven que començava a fer-se'n un mal ús als centres educatius catalans. Potser que mirin també dins els centres escolars del seu país que s'enduran una sorpresa. De moment us en deixo dos mostres: l'Informer d'Andorra i l'Informer d'Andorra Picant que no devien considerar prou fort el primer i van voler pujar una mica més el to de les gracietes.
Aquestes noies heroïnes han convertit el seu superinvent en el mal son de molts centres educatius i famílies però suposo que no se'ls hi pot demanar cap responsabilitat. La primera rau sobre la o les (molts cops són un grupet de cervell poc pensant) persones que decideixen crear aquesta pàgina al Facebook o grup a Gossip. Aquest publica tot el que li arriba o tot el que ell creu que és publicable, en molts casos es vanagloria de la seva no censura. Però tan responsable és aquest com el carallot que envia els comentaris, que sota l'anonimat covard, s'ha atrevit a emetre sense pensar-ne les conseqüències (o sí). Però també n'hi ha més de responsables encara que no hi intervinguin directament. Són les persones que cliquen l'apartat "m'agrada" de la pàgina i se'n fan públicament seguidors o els que diuen "m'agrada" algun comentari publicat. Aquests són el veritable motor de l'Informer. Quin valor té una tafaneria, burla o gracieta si no la segueix ningú? Doncs cap ni una i el predicador acaba caient per la poca incidència que té en els demés. Un informer sense seguidors ni comentaris té els dies comptats. És un fracassat. I aquest és el secret: mutisme i indiferència, però si s'excedeix el límit de la legalitat, la denúncia és la via més eficaç.
Dominar les xarxes socials i el món d'internet et dóna avantatges davant dels demés de la teva quinta. Per una part pots descobrir coses interessants sobre les generacions més joves i també et permet entendre'ls millor. Pares i docents hauríem de ser-hi i no quedar-nos enrere. Ens ajudarà a entendre fills i alumnes i també ens serà molt útil per aconsellar-los i guiar-los. És important educar els fills i alumnes en molts aspectes de la vida on la nostra experiència i aprenentatges són essencials. Llavors, com podem educar els nens i adolescents en l'ús d'internet i les xarxes socials si nosaltres no sabem ni de què van ni ganes de saber-ne?
Doncs la nostra responsabilitat està aquí: entendre el fenomen, donar-li la importància adient sense pensar que són jocs de criatures i adolescents i guiar els nostres nois i noies en aquest món de les xarxes socials, les conseqüències dels seus actes i la repercussió que pot tenir una simple diversió en la vida futura dels demés i la d'ells mateixos. I aquesta és una feina de tots. La tecnologia evoluciona i si no ens volem quedar en el passat també hem d'evolucionar, encar que creguem que ja no tenim edat per a aquestes coses.
I per treure una mica de seriositat a l'assumpte: algú em pot regalar un smartphone? És que necessito el Whatsapp i iPad no en té. Els meus amics queden a través d'un grup i jo em perdo coses. M'estic quedant enrere. Necessito evolucionar!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...