Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2013

Els INFORMERS

Imatge
Deu n'hi do la setmaneta. Ja es veu que mai es pot abaixar la guàrdia. Aquesta setmana tots hem après una cosa més: GOSSIP i els Informers. Potser no sóc molt original, només avui al diari ARA hi ha tres articles parlant d'això. Però com que ens ha tocat de prop, val la pena explicar-ne quatre coses. En vaig tenir coneixement a primers de setmana a través de la UOC. El vaig tafanejar i poca cosa més. No li vaig trobar la gràcia. Al cap de dos dies descobria que els adolescents de l'Alt Urgell n'obrien per tirar-se "floretes" els uns als altres. I llavors vaig pensar que estàvem davant d'una bomba en mans d'inconscients eixelebrats amb grans a la cara i hormones flotant. I vaig emetre el meu primer comentari sobre el fenomen informer: prendrem mal. Els que em seguiu de fa temps sabeu que si algun cop he patit insults o comentaris negatius, fins i tot suplantacions de personalitat, ha sigut sota anonimat. I sempre he estat en contra dels anònims que et…

La nevada esperada

Imatge
I sí. Avui l'han encertat de ple. Més de dos anys de sequera nival. Les muntanyes seques, les pistes d'esquí de fons desertes, els rius buits... Al Pirineu tenim bons gruixos de neu. I ha nevat com cal. A cotes baixes, ha nevat tot el dia, pim, pim just per deixar paisatges d'aquells encantadors i enviar cap a casa els nens de pobles. Un dia diferent. Amb això ja en tenim prou, estem contents. Els nens juguen amb la neu, els grans embadalim davant el paisatge blanc i molts aquí ja comencen a carregar piles pel cap de setmana i poder anar a esquiar a alguna de les pistes de la comarca o a passejar amb raquetes sense haver de fer molts quilòmetres. I, clar que sí, n'hem de deixar constància gràfica. I als cims, a les muntanyes, molta, molta neu. Un molt bon senyal de cara la propera primavera. S'acaba aquí el risc d'incendis que pesava sobre nosaltres amb el record del infernal hivern de l'any passat. I a les muntanyes continuarà nevant. És el millor regal d…

L'efecte Kilian

En Kilian, un heroi... Tants anys reivindicant un heroi com ell i ja el tenim aquí. Cada temporada, quan toca l'esportista de l'any, el personatge de l'any, el català de l'any... surt gent amb molt diners que xuten pilotes i treuen el cap a les revistes del cor. I cada any he demanat perquè no es reconeix gent com en Kilian Jornet que, molt possiblement, tenen més mèrits i han lluitat molt més que tots aquests esportistes de masses. Però ara ja està, ja el tenim aquí. I ara ja en tinc ben bé prou. Sempre en contra de la multitud? Potser sí, mai m'ha agradat el que tothom segueix, no sé si és una virtut o un defecte però la idolatració massificada sempre m'ha produït rebuig. Quan era petita no podia dir a la meva àvia que una cosa m'agradava perquè llavors me la donava tant que m'acabava enfarfegant. I amb el Kiian Jornet m'està passant una mica això.
A casa fa molt anys que sona el nom de Kilian Jornet, fa molts anys que la muntanya forma part del …

El coll de la Llosa

Imatge
I avui ha tocat l'altre país de frontera i ens hem acostat al Capcir, la Catalunya afrancesada. Com que a la comarca ja portem una sequera de neu de tres anys, els nois i noies del CEFUC han d'anar a fer esquí de fons passat Puigcerdà. Avui ens hi hem atansat. I la veritat és que allà si que hi ha neu. A més, fa uns dies va fer una nevadeta que va ajudar a mantenir el bon estat dels camins. Jo, raquetes als peus i càmera en mà he fet una volta pel coll de la Llosa. El resultat ha sigut aquest:
El dia ha començat tapat i ventós però el sol i el cel blau han aparegut de seguida. Em parlàvem d'una conífera caducifòlia. La teniu a les imatges, ben pelada. Ràpidament he pensat que havia de ser una espècie introduïda, al Capcir és bastant normal trobar boscos de Picea abies, l'avet de pinyes caigudes, també introduït i que hi és present al coll de la Llosa. L'he buscat i resulta que és l'Alerce europeu (Larix decidua).


La pista d'esquí de fons està en bones…