Sorteny

Ahir tocava fer de taxi i pujar a Andorra uns quants homenots que volien anar a esquiar a Arinsal. Ves, els agrada això de la gentada, fer moltes cues i baixar una muntanya en dos minuts. La foto és de Grandvalira d'avui mateix.

 Foto: Anna Aguareles

Així que els deixo a les nou a Arinsal i jo fujo ràpidament cap a algun indret tranquil. Decideixo enfilar fins a  Sorteny. Té aquell misteri de bruixes que a cada estació es desprèn el seu toc màgic. No és lloc d'aglomeracions però tampoc es pot dir que estigués sola. A l'arribada al pàrquing ja hi havia uns set o vuit cotxes. La gent calçant esquís de muntanya o raquetes per anar a fer camí amunt. A -2ºC em preparo per començar la ruta. Guants, buf, gorro, ulleres de sol, pals i raquetes. I, evidentment, la càmera! Objectiu: fer totes les fotos que em vingui de gust sense que ningú m'hagi d'anar esperant. El primer dilema és: Sorteny o Rialb? Em diuen que el camí que porta a la pleta de la Rabassa està molt gelat. Un lloc amb molts records, aquesta pleta. Acampades i ós. Doncs res, cap a Sorteny. Calço les raquetes al pàrquing encara que no hauria calgut però és més còmode dur-les als peus que no pas a l'esquena que ja prou coses penjant porto amb la càmera i tots els complements. 
La neu és ben dura. Fa dies que no neva i el que és neu a migdia és gel pur a primeres hores del matí. Més que raquetes hagués hagut de calçar grampons! El sol encara dorm.



Les primeres fotos al riu de Sorteny. Aigual, neu i gel. Una bona estampa. Aprofito per practicar els efectes d'aigua a velocitat lenta i com que hi ha poca llum no es cremen. He intentat pujar pels camins del circuit però està tan gelat que giro cua. Un bany a aquestes èpoques de l'any no em vénen pas de gust! 







Pujo per la pista fins a l'entrada del Parc Natural. Allà la neu canvia completament. Perd aquella gelor per passar a ser neu més tova. El sol comença a sortir per l'Estanyó, tímidament. Són quasi les onze del matí però aquí el sol és car de veure.





La neu s'il·lumina i els cristalls que la formen brillen donant la benvinguda al dia. És màgic, fascinant.




No podem dir que hi hagi molta neu, la zona solana és a clapes mentre que l'obaga es manté més ferma. Em creu-ho alguns coneguts, uns amb raquetes, altres amb esquis. Tots busquen aquesta tranquil·litat i plenitud que t'ofereix la muntanya lluny de la multitud. I jo vaig fent camí tota sola, només amb la meva ombra aquí present, buscant aquelles imatges que puguin definir bé el que la natura ens ofereix. 



 

El pic de la Serrera és l'estrella cap a nord i Coma Obaga cap a sud.



A la tornada el pàrquing és ben ple de cotxes però la gent es dispersa i no fa soroll. És l'altra cara de la neu a Andorra, la que a mi m'agrada.

Comentaris

Daniel ha dit…
Si sabessis l'enveja que em fas.... :-D
Josep M. ha dit…
M'agrada el comentari de les cues i l'esquí, per això em dedico al de fons quan hi ha neu. I també tinc grans records de Sorteny, molt maco.
Núria Tomàs ha dit…
Dan, una escadepta no pots fer?

Josep, la meva petita està totes les festes amb el grup d'esquí de fons i és molt feliç. I jo encantada. L'única cosa que em fa patir és que anys de poca neu com els últims tres facin desaparèixer aquest esport del Pirineu català.
Josep M. ha dit…
Vaig estar un parell de dies esquiant al pla de Beret i hi havia un grup del CAEI i algun altre entrenant esquiadors/es molt joves. M'agrada molt de veure lo bé que s'ho passen. Allà sí que hi havia molta neu i bona. A data d'avui ja no ho sé, perque ha pujat molt la temperatura.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...