Els àngels perduts

Els àngels perduts. Així els anomenen. Criatures innocents que han patit una violència sense sentit. Una injustícia que ens fa frepar. Tothom plora. No hi ha res pitjor que la mort de criatures precioses de cara angelical. La foto ho diu tot. Eren nens feliços, riallers. No hi ha dret que el destí els hagi fet creuar-se en el camí d'un tarat. No els oblidarem mai.



Hipòcrites. Sí. Vivim en una societat d'hipòcrites. Aquestes també eren criatures angelicals i innocents que tenien tot el dret de viure i un dia es van creuar en el camí d'un o molts tarats. Aquests també reien i eren feliços. Els recordeu? No, és clar que no. No són del nostre món.









Comentaris

Jordi ha dit…
Jo si que els recordo. Cada dia, no només em miro la política d'aquí, també els atemptats i enfrontaments a altres països de tots els continents. No deixen de ser nens i adults (que també n'hi ha) normals, moltes vegades atrapats entre dos costats i desconeixent el perquè de la violència. Després ens estranyem que els que sobreviuen agafin de grans un fusell per matar als "altres", siguin quin siguin.
ignasi ha dit…
Molt dura, Núria, en la teva línia però molt dura. No sé si puc compartir amb tu la forma, incloses les fotos, però sí el fons. I encara vaig més enllà: el darrer informe de la FAO diu que sis milions de nens menors de cinc anys d'arreu del món moren cada any de fam. Ningú no els posa cara. Assassinats silenciosos davant nostre i en connivència amb la nostra passivitat. Hipòcrites.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...