Analfabetisme científic

Ahir en Daniel escrivia una carta al ministre Wert sobre els canvis que es feien en la nova llei d'educació. Ja us podeu imaginar que no li tirava floretes precisament. Però esmentava un tema que acostuma a passar desapercebut al costat dels atacs a la llengua. I és el menyspreu envers les ciències. Amb la nova llei el ministre es carrega la matèria comuna de batxillerat, Ciències del món contemporani. Jo no faig batxillerats, el meu sostre és 4t d'ESO però aquest any tinc l'oportunitat de seguir de ben aprop aquesta assignatura. I m'agrada, m'agrada molt, però hi he trobat certes incoherències que vénen del repartiment de les matèries a l'ESO. Les ciències del món contemporani incita als alumnes a pensar, ser crítics, a valorar la investigació, a conèixer els científics d'aquí i d'ara. Les noves tècniques, les investigacions actuals, els descobriments recents i la importància de la investigació a casa nostra. Evidentment, l'enfoc que li doni el professor és important i pot passar a ser una simple matèria sense cap sentit si no se li dóna aquest sentit crític i filosofal. Però la incoherència està en la obligatorietat d'aquesta matèria a batxillerat sense haver passat tots per una Biologia i Geologia a 4t d'ESO. El primer que vaig pensar és que el temari d'aquesta matèria era molt semblant al que feia jo a 4t però ampliat. Per tant, si el professor tractava els temes des de zero, temps perdut per uns alumnes però si considerava assolits certs coneixements,la resta s'havien de trobar perduts a la força. Però, tot i així, alguna cosa aprendran.

I els que no fan batxillerat? I els que faran batxillerat a partir d'ara i no han triat l'optativa de Biologia i Geologia de 4t d'ESO? Doncs molt simple, analfabets científicament parlant. Coses tan bàsiques com les lleis de Mendel, la divisió cel·lular, les teories de l'evolució o l'origen de l'home seran totalment desconegudes per la majoria de la població. Només els alumnes que cursin un batxillerat científic en tindran certes nocions. La resta seran incapaços d'entendre coses tan importants en un futur com les teràpies gèniques, les cèl·lues mare, el tractament i curació d'algunes malalties, els transgènics, la clonació o l'aparició de l'home a la Terra i l'origen de la vida. Ves, potser a algú li interessa que no se sàpiga massa sobre segons quins temes, millor no poder ser crítics ni opinar de segons què. Millor no saber com funciona un transgènic o la potencialitat d'algunes cèl·lules. I què millor que tenir la població entretinguda somniant en ser un futbolista ric i no pas un científic de prestigi. 

Una ja té una edat i tinc la sort de conèixer i haver seguit la trajectòria d'investigadors punters de casa nostra. Aquells que comparties facultat o farres i ara estan a dalt de tot. Puc dir noms, ni els coneixereu (no val els que vam compartir aquells moments), ningú us els ha presentat. Josep Call, Roderic Guigó, aquest últim un dels pares del projecte Genoma humà (genoma? Què és genoma, direu, oi?) Altres els vaig conèixer quan ja eren científics de renom: Ramón Margalef, Jordi Sabater Pi, en podria dir molt més. I cientifics que vaig conèixer perquè algun dia els meus professor me'ls van fer descobrir: Stephen Jay Gould, Lynn Margulis, Joan Oró, Ives Coppens. Altres van decidir fer-se mediàtics i, encara que s'han convertit en un cromo d'ells mateixos fan que algú tingui cert interès per alguna cosa anomenada ciència, com l'Enric Gràcia (el gran caçador de bolets) o l'Indiana Jones català, l'Eudald Carbonell. Bé, no demanem impossibles però si es continua menyspreant la ciència com fins ara, ningú, absolutament ningú sabrà qui eren Mendel (qui? El músic?), Hubble (si home, el cometa!) o Charles Darwin (Darwin? Ah, sí! Aquell que va dir que l'home venia del mono!).

Feu la prova tots plegats o feu-la als del vostre voltant. Llista d'esportistes (ja veureu com la majoria seran futbolistes), llista de famosos mediàtics (com més incultes, millor) i llista de científics (no acoteu per temàtica, nacionalitat, sexe ni època, no ho poseu tan difícil!). I després comproveu què en surt. Jo ho faig i és desastrós.

Comentaris

Joana ha dit…
Núria, no interessa gent que pensi. I si poden haver buits i llacunes i incoherències? millor que millor. Total, analfabets científics i en tots els àmbits.
josefina ha dit…
Molt bona reflexió, Núria, com sempre. I hi estic d'acord en tot. Ara que estem començant a viure l'etapa escolar a casa nostra sento ganes immenses d'aprendre moltes coses al costat dels meus nens. Penso en el dia que apareixeran amb els llibres de ciències naturals i socials (encara funciona així?) i pugui jo refrescar coses que ja ni recordo per desgràcia meva. I la mateixa reflexió que fas per la ciència penso que equival també a la història, a la geografia, a l'art. Si fas un batxillerat científic, ¿quantes nocions t'arriben, d'història de l'art per exemple? Als meus nens, que encara són segurament molt xics, una de les coses que no em canso ni em cansaré mai de dir-los és que no es cansin mai de voler aprendre, de voler saber, de voler conèixer, de pensar i de raonar. Em sentiré una mare feliç si el dia de demà veig que segueixen preguntant "per què?" contínuament, tal com fan avui.
Jordi ha dit…
Ja se sap que un poble ignorant és més fàcil de manipular!!!
ignasi ha dit…
Està clar que el model renaixentista tipus Leonardo da Vinci està, malauradament, totalment caducat. Hem creat una societat d'especialistes amb una visió reduccionista per donar-los cabuda dins el món empresarial i tecnològic. Totalment al contrari de la necessària mentalitat generalista i holística en consonància amb la realitat del món que ens envolta. Així, ens trobem amb tècnics i científics que no coneixen de la història o de la literatura (més enllà de la científica i encara!) i humanistes i economistes que no comprenen res del món que els envolta. Com diu en Jordi la ignorància ens manté més controlats.
Núria Tomàs ha dit…
Sembla que algú hagi llegit aquest escrit. A Tv3 acsben d'emetre un Sense Ficció on es parlava del món científic i de la investigació en diversos àmbits. I curiosament han sortit pràcticament tots els noms de científics que he nombrat!
Potser algú vol que no siguem tots plegats tan ignorants. Jo diria que tots els que heu comentat aquest escrit sou prou generalistes. A part del vostre món professional o d'estudis sou heu sigut prou capaços de entrar en altres mons. És cultura, ho hauria de poder fer tothom.

Josefina, tota la raó. D'història de l'art, res de res. Ara, la Història continua sent matèria comuna al batxillerat.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...