Propera parada: Independència

Avui tothom fa valoracions, examina la premsa, escolta tertúlies... Tenim la santa mania d'anar a mirar què opinen a Madrid com qui necessita el consentiment i vist-i-plau de l'amo. Jo no en tinc cap necessitat, tot el contrari. Sé què pensen, sé què diuen i sé què volen fer creure. A mi no m'enganyen. Avui era motivador veure els diaris d'Europa i fora d'Europa. En aquests moments m'interessen molt més perquè és on hi ha el nostre futur i no pas a Espanya. Depenem en part del seu posicionament i no pas del que digui o vulgui l'Estat espanyol. I el que diu la premsa europea és exactament el mateix que veig jo, que la majoria independentista té una gran força i anem camí de la independència sí o sí.

No faré una valoració partit a partit ni dels resultats d'aquestes eleccions. No negaré que quan al final de la nit ERC va passar a ser segona força el crit d'alegria va ser gran. Semblava talment estar mirant un partit de bàsquet d'aquells dels nois de preferent on es va perdent durant tot el partit i a falta de pocs segons un triple fa capgirar el marcador i guanyes el partit. Ben bé igual. 

I per què aquesta emoció? Mireu, no passava pas per voler que guanyés el partit que jo havia votat sinó pel que era millor pel país. CiU 60 o 50, o més o menys, m'era absolutament igual. M'esperava més? Sí, però tampoc ho trobo una tragèdia. Continua sent la força més votada i de llarg. El més important és que la segona força i cap de l'oposició és també independentista i això els dóna molta força alhora d'anar a fer tractes amb Europa. I, com ha de ser i fan la gent seriosa, això és el que han vist fora d'aquí. La resta, i sobretot el que diguin els espanyols, no ens ha de fer moure ni una pestanya. Ja sabem com són, ja sabem que de la mentida, la demagògia i les difamacions n'han fet el seu fet nacional, la seva manera de ser, la seva carta de presentació, Per tant, ni cas! A ells no els devem res i nosaltres a la nostra que passa molt lluny d'aquest tipus de personatges.

Una cosa molt positiva trobo en la davallada de CiU. Quan comptàvem els vots de CiU com a independentistes sempre hi havia qui deia ep!, compte! no tots els que voten CiU ho són. Bé, ara ja ho tenim clar. No crec pas que hagin fracassat, senzillament han fet neteja i ara saben, i sabem, clarament que els que han quedat volen la independència i, per tant, tenim clar amb quants podem comptar. Les eleccions només per això eren necessàries.

Amb Junqueras com a segon líder anirem molt bé perquè en aquest cas no serà un cap de l'oposició sinó un company de viatge molt valuós perquè ja coneix el camí que s'ha de trepitjar. Parlo sempre del punt independència. Sap quines portes s'obren i per quins passadissos voltar. Sempre s'havia dit que Europa era un cementiri d'elefants, que s'hi enviava els personatges que no es volien a l'estat. Però crec que la feina que han fet tres personatges ha estat clau. Junqueras, Romeva i Tremosa ens han obert al món. Ara només cal que la resta coneguin els seus amics. No els oblidem mai aquests tres! I, evidentment, el pas de Junqueras per la cambra europea serà molt important per tot el que ha de venir ara. ERC serà la pinya d'un gran castell. No hi ha castell que aguanti sense una gran colla fent pinya a baix. I això fa ERC, fins i tot hi posarà el folre i les manilles!

I què ve ara? Doncs el més important. Les eleccions d'ahir eren un tràmit, un pas més per aconseguir la fita, el caliu necessari per fer bullir l'olla. Però des d'ahir la nit, des d'aquell salt d'ERC cap a la segona posició, curiosament degut al salt al buit del sr. Ordeig de la Seu i segon del PSC per Lleida que passava de dos a un diputat, l'olla va començar a bullir fort. Europa i el món ho tenen clar: marxem i no hi ha retorn. La cosa va endavant i no hi ha qui ho pari i a les Espanyes que vagin cantant, bramant i traient serps per la boca.

Hi ha hagut molt vot independentista perdut per votar forces que no han sortit pas. I què...! No passa res, tampoc és una desgràcia, la majoria que es necessitava ja hi és. Aquests vots no es perdran pas! Aquesta gent hi és, treballa pel país, parlen amb la gent, fan força. I el dia del referèndum allà hi seran. I aquell dia tots comptaran, tots. Perquè serà Sí o NO i no hi haurà cap escó a guanyar. Aquí no hi haurà més remei que anar tots junts, no hi haurà matisos, tots valdran igual, siguin del color que siguin. 

Propera parada: Zona Universitària. Això deia el del metro quan anava a la facultat. I Zona Universitària era l'última parada, allà acabava tot. Doncs ara hi anem. Ja hem passat Maria Cristina i Palau Reial i qui ha fet mai aquella línia sap que era llarga i sinuosa. Ara ja només en queda una i tots hi anem de cap. Tots junts fent força. Propera parada: Independència.

Comentaris

Salvador ha dit…
Dóna gust aquest optimisme, sobretot després de llegir algun convergent plorant com una magdalena.

Penso que s'ha d'anar per feina amb la consulta sense perdre temps perquè amb la crisi que hi ha la situació s'acabarà d'espatllar molt de pressa. No hi ha diners i el govern espanyol encara escanyarà molt més, s'ha de sortir de la ratera el més aviat possible.
Jordi ha dit…
El "perill" de la unió de forces independentistes ja l'han vists els ejpanyols. La Camacho ja està amenaçant que a Ejpanya manen ells i que hi haurà problemes de finançament si aquí pacten....

I després ens diuen radicals hahahahah!!!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...