El circ de Colomèrs



Ho tenia al cap des de feia molt temps: pujar al circ de Colomèrs amb la família. Sabia que els agradaria el lloc, sobretot al Quim, gran amant de l'alta muntanya, els prats i els estanys. Aquell any amb l'Àlex Miró en vaig descobrir molts de lloc magnífics però Colomèrs potser va ser dels que més em van captivar. Així que part de l'escrit li dedico a ell. 


Després dels dies de fred i neu que havíem tingut no tenia clar que hi poguéssim pujar però ens hi vam arriscar, tot seria que només féssim una volta per la vall de Tredós, que prou encant té també. 


Però sí, vam poder pujar-hii. Vam deixar el cotxe a l'àrea de Montanheta. Podíem haver deixat el cotxe al peu mateix d'on comença la pujada als estanys però vam pensar que així escalfaríem abans de començar a enfilar amunt, ho recordava dur. 


La neu encara era molt present i el primer tram de la pujada estava força relliscós. Comencem a pujar i en menys d'una horeta érem al refugi de Colomèrs. Hi pujava força gent, la majoria ben preparats, altres es notava que això de la muntanya no era la seva màxima afició i menys amb neu i gel a sota els peus.
El primer estany que trobem és l'estanh dera Lòssa, ja molt colmatat, on la vegetació comença a guanyar terreny a l'aigua i d'aquí no massa l'haurà fet desaparèixer, llei de vida de tots els estanys d'origen glacial. 


Pel camí, molt obac, grans candeles de gel pengen de les parets humides, un paisatge ben diferent al que estem acostumats de l'estiu. 




 
A dalt, els dos refugis de Colomèrs, el vell i el nou, vorejant l'estanh Major de Colomèrs. Un estany convertit en presa com molts d'aquests indrets. 



La vista de les muntanyes de més el nord impressiona i la lluentor del sol sobre l'estany, meravellós. 


Aquestes coses les gaudeixes quan no vas a pinyó perquè la feina mana i el temps és just. Diria que amb l'Àlex devíem fer rècord d'estanys mostrejats i de temps a Colomers perquè a la baixada se'ns va fer ben de nit.
La majoria de gent que arriba, que no són pas tots els que enfilen més amunt de l'estanh Major de Colomèrs, es queda allà, com a molt s'arriba al refugi nou. Es perden el millor que és el passeig pel rosari d'estanys del circ de Colomèrs.  A la foto l'estanh Major amb el Tuc de gran Sendrosa al davant i el port i el tuc de Ratera a la dreta.


Comencem la pujada cap els estanys i arribem a l'estanh Mòrt al cap d'alguna estona de remuntada per sobre neu. 



Els vaig dir que només faríem el circuit curt perquè la neu i el dia curt ens dificultaria fer el circuit llarg dels estanys però tenim clar que ho haurem de fer en època estival. A més el vent bufava fort i la boira semblava que tenia ganes de fer-nos una visita. 

 

 Algunes de les basses que anàvem trobant estaven ben glaçades. 


El millor espectacle, l'estanh Gargilhs de Jos. L'aigua, el glaç i la llum del sol el convertien en un magnífic indret. Una nova estampa d'un mateix lloc amb poc més d'un mes de diferència.




Vam continuar la marxa cap a la resta d'estanys, deixant a la nostra dreta el més gran rosari de cubetes glaciars que hi ha al Pirineu català. El gruix d'estanys hauria d'esperar dies millors però els de casa ja estaven prou satisfets amb el paisatge descobert. Les molleres també hi són prou presents i els rierols mig glaçats.




Mentre avançàvem trobàvem grans grups de gent. Una altra de les sorpreses, el record que en tenia era d'un magnífic lloc solitari però aquests dies he pogut comprovar que, en condicions de festivitats és dels llocs més concorreguts del Pirineu. Jo que creia que la gent per Tots Sants anava a la Fageda de'n Jordà o al Monseny a buscar castanyes! 


La llum continuava sent la gran aliada del dia i els reflexos sobre l'aigua un goig per la vista. Gaudiu-la sobre l'estanh Plan i el lac Long amb el tuc de Ratera al fons




La baixada no va ser fàcil. El primer tram, fins a trobar el camí de pujada al refugi era prou baixable perquè poca gent hi havia passat. La neu era tova i cobria prou el gel de sota. L'últim tram era perillós, el trànsit de gent amunt i avall havia fet desaparèixer la neu i quedava una bona capa de gel que prometia bons cops de cul si no s'estava acostumat a caminar sobre aquest tipus de superfície o anar ben calçat. És el tros que més gent trepitja perquè de ben segur que molts d'ells no arriben ni al primer pla, només cal veure les sabates que porten. Mai hagués pensat que trobaria gent que volia pujar al circ de Colomèrs com qui va de compres a Pedralbes Centre o a la Castellana. El més increïble, sortir del supercotxe amb botes, abric de marca i bossa Vuitton penjant del braç, amb l'olor del perfum que fulminava de cop tota la de la resina dels pins negres del voltant. I a darrere el microgós de saló de tè envolicat amb un vestit a mida de tires de cuir, segur que de l'homòleg d'Armani per gossos. De veritat, estava espantada i patia per si aquella gent havia de tirar muntanya amunt per aquell camí gelat i relliscós.

Un cop a baix, un bon entrepà per dinar i cafetó a Salardú. El dia havia sigut força assolellat i la neu que es veia a primera hora del matí havia fos força ben entrat el migdia. La primera base ja està posada, la terra és molla i alguna cosa ha quedat ben fixada. Ara a veure si la mare natura és capaç de mantenir-ho i donar-nos un bon gruix per a aquest hivern, no tant perquè els esquiadors puguin pujar a gaudir del seu esport sinó per la bona salut de la muntanya, amb neu per al desgel i aigua per a la fauna i flora a l'estiu. Ja ho diuen, neu d'octubre, neu per cinc mesos. A veure si és veritat...

Comentaris

ignasi ha dit…
Esperava amb ànsia que ens expliquessis l'excursió de Colomers, un territori que conec prou bé, com la part de l'alt Aran que comentaves a l'anterior. Veig que vau tenir sort amb els dies. Molt bones les fotos! Jo vaig anar a buscar castanyes amb l'Aran pel Montseny... jajaja!
Núria ha dit…
Recordo la teva experiència com a guia al PN d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici.
Per territori a tu et toca anar a buscar castanyes al Montseny!!
Privilegiats som els que podem fer des de casa el que molts busquen per desfogar-se un cap de setmana.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...