Punt de frenada

Suposo que es nota que temps el que es diu temps en tinc poc últimament. No se'm veu el pèl per aquí des de fa molts dies. I és que trobo a faltar algunes coses i entre elles, escriure. A mi em relaxa i ho necessito més que mai. Noto que vaig a un ritme accelerat i cada cop mé accelerat. Fer moltes coses i tenir aquella sensació que moltes altres no les fas perquè el temps és el que és. I arribes a aquell punt en que veus que tot s'accelera i comences a perdre el control. Tu mateixa et vas dient: frena, frena! Però no pots. I com que ja sé com acaben aquestes coses i després de veure aquests últims dies que comencem a trontollar crec que és el moment de posar el fre d'emergència. Amb força, com els Picadepra.
Vital no perdre ni un dia de correctiva postural, una hora de respiració i retrobament amb el teu cos són el millor al cap del dia.
Moments per a mi, res de feina fins a altes hores de la nit.
Música enlloc de notícies. M'he saturat d'actualitat, massa pendent del que es diu aquí i allà. Jo ja sé el que vull i tant se me'n fot si els de l'atra banda opinen blanc o negre.
Tornem a agafar el llibre que ha quedat ple de pols a la tauleta de nit des d'aquest estiu.
Reduim el cafè. Amb al dia també passarem.
A dinar, a casa i mirarem Aruscity per no pensar en coses serioses. I intentem fer una petita tancada d'ulls.
Si pot ser, muntanya el cap de setmana i, sinó, tornem al bàsquet i desfoguem-nos allà que, mira tu, els àrbitres cobren una pasta i em serviran per baixar la tensió. Cridaré i cridaré i si no els agrada a la resta, doncs s'hi hauran de posar fulles perquè a mi també hi ha moltes coses que no m'agraden i m'aguanto.
I tornarem a escriure, el que sigui, encara que després no ho llegeixi ningú però, com a mínim, m'hauré relaxat.
La cosa comença a ser urgent. Entrem en època crítica, poca llum i fred, i les constants estan massa disparades. Relaxem-nos, cuidem-nos i dediquem-nos una mica més de temps que caure al pou és fàcil però sortir-ne no n'és tant.

Comentaris

Daniel ha dit…
Si que es important controlar els ritmes, que hi ha èpoques en que el dia a dia tan accelerat fa que tot es descontroli. I vist com pinta tot, millor que ens ho prenguem com una marató. A nivell històric potser sigui una accelerada tremenda, però a nivell personal cal dosificar.
Que dius que ningú ho llegeix? :-)
ignasi ha dit…
No et servirà de consol, ho sé, però jo he tingut una tornada de vacances al món terrenal (i d'això fa un mes i mig) en què també vaig accelerat i descentrat. A banda d'una escapada a la Seu (amb partit de bàsket inclòs, quin crack el Quim!) tot ha anat capgirat i anar fotent cops de costat a costat. Ahir vaig baixar a barna (ja saps el que em costa això) i em vaig comprar una amatista per penjar-me al coll que una amiga que hi entén em va dir que anava molt bé per asserenar el cos i la ment. Ja veus com estic! No me la penso treure... Comparteixo amb el Daniel la darrera interrogació que fa... i comparteixo amb tu lo del llibre de la tauleta de nit, l'activitat corporal, i la música per davant les notícies (escolta el "you're my sister" del bloc). Lo del cafè em costaria massa... Petons!
Joana ha dit…
Buf! si costa sortir.
Núria ha dit…
Dani, realment els fets van molt ràpids i el nostre ritme personal no pot seguir-los. Sort que alguns ja teníem molt camí fet!

Ignasi, i això de la pedra funciona? Veus, estic convençuda que en això no coincideixes amb el Daniel!

Joana, va som-hi!
Paraules ha dit…
de cap, de peus i de... anem tant i tant ràpid, que els dies se'n van i ni sé què he fet, però ni sé tot el que no he fet...
Però és molt important escoltar el propi cos i asserenar-se, a casa ho faig fer als nens tot sovint i si cal algunes flors de bach que m'assessora un fisio amic...
Potser no calma total, pq ens avorriria però em queda el regust de passar les coses sense fruir-les al màxim.. i què et queda a la vida sinó el record de tot allò que has viscut?

Per cert, que jo al bàsquet també crido i molt i ara faig cridar també als nens, que alliberen moltíssima tensió i és gratuït!!!
Anna Serra ha dit…
Potser serà la tardor... jo també estic en un punt que necessito retrobar-me...
Les notícies ja fa dies que no puc veure-les i ara començo per iintentar ni escoltar-les, torno a la música...

Ei!!! que et llegim, eh??

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...