Els fruits de la terra

Fa tres setmanes van pujar a la Seu el David i la Isabel amb els nens. Em van demanar que els portés a llocs bonics de la Seu i voltants i quan algú em demana això jo sempre tinc una fixació: el mirador del turó Galliner de Lletó. Aquest cop vam deixar el cotxe a Vilanova de Banat i vam començar a fer camí. Però no hi vam arribar perquè van aparèixer els primers rovellons, en aquest cas el Lactarius deliciosus, el de làtex taronja. No en vam trobar molts però prou com per entretenir-nos una estona. I com a consolació alguns bolets de bou o, com en diem a casa, pinetell (Suillus luteus). A mi m'agraden, encara que costi treure l'esponja i pelar-los. A Lletó una estiba de paraigües o porres o apagallums (Macrolepiota procera), com els ho vulgueu dir, que van servir per acompanyar espaguetis i macarrons uns quants dies. Ja vam estar contents però jo trobava a faltar aquelles tardors en que sortia amb el cistell i el tornava tot ple. Aquests últims anys hem tingut tardors molt seques i de bolets molts pocs: un rovelló fa dos anys i un l'any passat. Res més. Jo sóc de rovellons per davant de ceps o altres coses i una tardor sense rovellons és una tardor trista, òrfena. 

Rovelló (Lactarius deliciosus). Hi ha gent que l'anomena pinetell però per a mi és un rovelló de tota la vida. El pinatell a casa meva és el bolet de bou. Aquest es troba a partir de certa alçada i, per això no és tan conegut a l'àrea mediterrània.

 Apagallums (Macrolepiota procera). Aquesta foto és treta d'internet.

 Pinetell o bolet de bou (Suillus luteus). Cosinet del cep, salvant totes les distàncies. Es diferencia molt bé per l'esponja que té a sota. Pràcticament tots els d'aquesta família són bons però emprenyadors de cuinar.

Fa quinze dies, just després de la setmana de la visita de la Isabel i el David vam anar a caminar, com fem molt sovint. Ja havíem començat a fer via quan vaig demanar que tornessin enrere a buscar una bossa, per si de cas. Alguns van dibuixar un somriure de: "il·lusa..." però la bossa va pujar amb nosaltres. Enfilem per l'obaga, tot molt humit i comença el festival: potes de perdiu (Chroogomphus rutilus) i fredolics (Tricholoma terreum). Dels fredolics en desconfiava, massa d'hora per aquests bolets del fred i tampoc havia fet prou fred perquè n'hi haguessin tants però havia hagut un canvi de temps brusc i això podia haver-ne accelerat la sortida. A més, la prova definitiva, el peu s'estellava només tocar-lo! I també alguna llenega blanca o mucosa (Hygrophorus glyocyclus).

 Pota de perdiu (Chroogomphus rutilus).

 Fredolic (Tricholoma terreum). 

 Llenega (Hygrophorus glyocyclus). Cap d'aquestes tres fotos són meves. També he hagut de recórrer a la xarxa.

Ara, de rovellons, res de res. Continuem el camí i veig una zona de pi força clara, on hi podia entrar bé el sol, amb poc sotabosc i no massa inclinat. Lloc preferent per rovellons, vaig dir. Si no n'hi ha aquí, segur que no ja n'hi ha. I m'hi vaig acostar. I... tatxan!, allà estaven. Erols de rovellons esclata-sangs al voltant dels pins, ben grossos. Tots s'hi van acostar, en vam arreplegar uns quants però el crit de la Rosa va sonar diferent: veniu!! "n'has trobat, Rosa?" li dic. "Tu vine a veure" em diu. Vaig cap allà. "i digues als altres que vinguin, també". Allò sonava molt emocionant. I quan hi arribo veig la rovellonera més gran que crec he vist mai. Bé, potser amb els meus avis en trobaven com aquella però no en tinc tants records. Molts, però molts rovellons, Lactarius sanguifluus, el de làtex de color de vi i verdós per sobre, allà ballant al voltant d'uns quants pins. Tapats per la pinassa, l'herba i la molsa, rovellons de totes mides, creixent com podien uns sobre els altres. Grandiosa la mare natura!! Fabulosa!! En vam collir un bon grapat. Vam ompli la bossa, molt i molt gran, d'aquelles d'una espècie de ràfia, fins dalt em mitja horeta. I vam marxar, deixant per rastrejar una bona part del bosc.



Rovelló o esclata-sang (Lactarius sanguifluus). Diuen que el millor rovelló però a mi potser m'agrada més el deliciosus, de més altitud que el sanguifluus. Les fotos són de mòbil i no fam massa justícia, així que els he fet algun retoc.
 
I què en fèiem de tant rovelló? Home, era la fira del rovelló de Coll de Nsrgó, hi havia aquella temptació d'anar a fer alguna pela però allò era nostre i tant de temps sense plegar i menjar rovellons passava per davant. Així que pollastres al ast i rovellonada a casa d'en Jordi. La feina va fer feixuga. Tria, neteja, talla, cou... Però primer a pesar-los. Quants? 5 quilets de rovellons, un de potes de perdiu i un i mig de fredolics. Deu n'hi do quina arreplegada!!! De rovellons en vam tenir per uns quants dies. Amb les potes de perdiu i els fredolics el Jordi n'ha de fer crema.



 Com molt bé deia l'Ignasi això dels Caçadors de bolets que fan a la tele no ha fet gens de bé al país. Vuit anys d'omplir els boscos de gent inexperta que cullen qualsevol cosa i malmeten el bosc. Sóc partidària de fer pagar un carnet de boletaire, com qui té un permís de pesca o de caça. Perquè no vull deixar perdre aquella tradició que arrossego des de petita quan sortia amb els meus avis i amb el meu pare a buscar bolets. M'agradaria saber tot el que ells sabien i els llocs que ells coneixien però ja se sap que moltes coses van quedar en el temps. Però segur que el meu avi hagués estat orgullós del cistell que vam arribar a omplir l'altre dia. I espereu, que amb les pluges que estan caient, el proper cap de setmana la cosa pinta divertida! Estarem amb el cistell a punt!! Això si no entra el fred... 

Comentaris

xavi fane ha dit…
Ostras, quin goig que fan els teus bolets Núria! Per aquí a Colorado la temporada boletaire ha fet pena de debó (ha estat inexistent) i no hem menjat ni un sól bolet. Quina enveja!! Bon profit!!
Núria ha dit…
Ara ja ha començat a glaçar a les nits, així que ja podrem donar per finalitzada la temporada de bolets.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...