Una nit a la fresca

Aquest escrit el vaig fer una nit de molta calor a Horta de Sant Joan, on hem passat uns dies. No escrivia, senzillament passava l'estona mentre prenia la fresca. Molts cops escric per escriure i no va enlloc, només llenço pensaments a l'aire. A casa no sempre m'escolten quan parlo així que ho faig amb un paper i des de fa un temps amb l'ordinador o la tauleta. Aquest el deixo aquí perquè la situació era prou divertida i surrealista com per no deixar-la arraconada al Dropbox. Ens fa adonar que no tothom pensa i viu la vida com nosaltres.

A les nits aquí a Horta de Sant Joan s'està de conya a la terrassa. Calma total i fresqueta. Però avui ha arribat una família amb dos nens. Surten del cotxe, un Audi de gama alta, blanc, impecable. Surt un home també impecable i els dos gremlins darrere, cridant. "Donde está el restaurante?" em pregunta. "Abajo", li dic jo. Ni gràcies. Collons, ja no m'entra bé l'home. D'aquells que es nota que està acostumat a tractar amb gent inferior a ell. I amb menyspreu. Marxen cap avall amb el cotxe.
Tornem de sopar a Horta, a can Miralles, aquella fonda que el Pere Tàpies sempre en fa propaganda en el Tàpies Variades de Catalunya Ràdio. Menú d'11 € i de conya. Una estoneta al pati de davant la casa amb l'Ipad, a veure si a Andorra han decidit variar la cursa per mal temps. Ja seria mala sort, dos curses durant un estiu ben sec i les dues passades per aigua. Ostres, ja hi som altre cop. No hi ha wifi. Ara no sabré si he d'avisar alguna cosa a la web... Jugarem una estona a petar bombolletes. Quin xivarri, deu ser la família de pijos que ha acabat de sopar i marxen. Sí, són ells, però no marxen, estan instal·lats a les habitacions de dalt! Diga'm Herodes però els nens ja no són sant de la meva devoció. I aquests tenen pinta de ser dels de nota. Mare meva com criden. Es deuen pensar que no els sent ningú però amb les finestres obertes és com si els tingués a la falda. Són irritables, criden, criden molt! Estic per pujar i dir-los quatre coses. Uf, paciència.. Només serà una nit. Un es diu Marcos, l'altre Héctor. Són de Madriz. De Madriz i amb la pinta que fan, PP assegurat.
"Marcos, lavate los dientes, Marcos lávate les dientes, Marcos lávate los dientes". El Marcos, ni cas. El pare potser li ha dit vint cops "Marcos lávate los dientes" però sense tampoc esmerar-s'hi massa. MARCOS, o te lavas los dientes o subo y te los lavo yo con lejía, COI! Això és el que faré si no callen el nen i el pare. No li repeteix més, suposo que se les deu haver rentat perquè ara només li demanen que tanqui el llum.
Hosti, divertit, molt divertit, la mare s'ha descuidat els pijames dels tres homes i han de dormir en calçotets. L'home es queixa. Coi, paio, haver-lo agafat tu, no et fot. Però suposo que la mare té molt assumit el seu rol i fa un mea culpa amb fuetada inclosa. A sobre, la bruixa s'ha portat el seu! Intolerable! A la foguera! Als nens els sembla molt divertit això de dormir amb gallumbos. Es veu que mai han dormit sense els seus pijames blaus de marca. I el pare tampoc. Si sabessin que a casa meva aquesta peça de vestir és de les que s'acabarà extingint per desús... I amb la calor que fa encara hauran d'estar agraïts.
Es veu que diumenge se'n van a veure els parents per part de l'àvia a Castelló. Ara la mare l'amenaça, al plom del Marcos, que si no es posa a dormir no hi aniran. Però dona, a qui vols convèncer amb aquest to... El Marcos no calla. Pujaré jo. Uf, el pare alça la veu i li diu que la mare parla seriosament. Caram, ha callat! Gran cosa. Mujer, pero que haces... (frase APM). Ara que han callat la mare els enceta conversa i els recrimina el seu comportament. Però si havien callat! Ara hem d'entrar en conflicte? Que poc pràctica. S'han de quedar a casa la família de l'àvia. Seran parents del Fabra, l'abuelito del aeropuerto? Home, pinta en fan. I ara el nen gran redirigeix la conversa. "Y cómo conoció el abuelo a la abuela si era de Asturias?" Home, té raó, no és molt normal. Posem l'orella, a veure què explica la mare. Ah, clar, era d'imaginar. El abuelo era... militar! Ja els tenim aquí! Militar i destinat a València... Un dels feus del 23 F, no? PP de la branca dura. S'intuïa, se'ls veia... La història no val massa però les preguntes dels nens són per sucar-hi pa! Li ha preguntat a la mare si per tenir fills has d'estar casat. "Por supuesto. Un buen cristiano debe casarse para tener hijos". Tinc la sensació d'estar llegint Ana Maria, un llibre de com ser una bona noia sense mals pensaments que em van deixar quan tenia catorze anys. Tot un recital de bona conducta. Ara passen revista a l'edat que les dones de la família van tenir fills. Hosti, fot-li fort! Un bot a la cadira i les orelles com parabòliques, la cosa es posa interessant pel que sento. "Dios nos da los hijos que el quiere. No podemos escoger ni cuantos, ni el género". OPUS? En Gallardón deu estar content amb ciutadans com aquests. Un exemple modèlic del bon espanyol. Raça pura. I no li ha dit "sexo", li ha "género"! Sexe, cosa prohibida i paraula prohibida. Doncs ella, o fa trampes o Déu l'ha castigat només amb dos pardalets... APALÍ! El Marcos no s'està de res! Aquest nen haurà de passar pel purgatori. Ara li pregunta si ell pot ser que sigui gay quan sigui gran!! Una ambulància si us plau! La mare es deu haver desmaiat de l'ensurt perquè ha emmudit!! I li torna a preguntar. NO CONTESTA!! La cosa és greu. Col·lapse en mig de la conversa. No serà pas que es fa la dormida per no contestar, oi? La dona fuig d'estudi. Ah, valenta, no has encetat tu la conversa? Doncs ara acaba-la. Va, contesta si tens ovaris. No, no ho fas? M'has decebut. Tanta moral que transmeties i has estat incapaç de dir-li al nen que els bons cristians no poden ser gays. Ara, que el nen ho ha arreglat ell solet. "Pero yo cuando sea mayor no querré ser gay. Bueno, es que no voy a ser gay. No, seguro que no". El germà gran obre la boca: "yo tampoco". Ara el Marcos li diu al gran: "sabes como se llama Sergio en rumano: Sergei (Ser gay). Haha, Sergio es gay!" Últimes paraules dels germans. El pare fa estona que està somniant amb els angelets. La mare, demà al matí sabrem si es va adormir a mitja conversa i es va perdre el millor o va morir d'un col·lapse moral. És el que té ser estret de mires. I deu estar pensant que menys mal que al Marcos no li van posar Sergio. Hagués sigut pecat mortal.

Comentaris

Salvador ha dit…
Quin fart de riure! Els podries explicar els miracles del meu patró sant Salvador d'Horta, un taumaturg que a Horta de Sant Joan va curar una nena castellana que era sordmuda, i resulta que la noia es va posar a parlar català. Els pares no entenien que deia i el sant els va dir que al tornar a les seves terres la nena parlaria en castellà.
Núria ha dit…
Si la mare es lleva al matí i sent el Marcos parlant en català, llavors si que hem d'anar a enterrament...
Joana ha dit…
Hi ha cada perla pel món!
Jo també m'estic fent un bon tip de riure! Al marge de la situació ja de per si mooooolt interessant (a mi m'encanta també parar l'orella per escoltar converses de desconeguts per pura curiositat o com li'n vulguis dir), doncs a part d'això, ho expliques tan bé, que sempre et queden uns escrits molt rodons i fantàstics de llegir. Gràcies novament!
j.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...