Marxa cap a la Independència

Fa uns mesos em van enviar un correu per dir-me que uns senyors de Barcelona volien parlar amb gent de la Seu que estigués disposada a treballar per la independència de Catalunya. Va ser molt ràpid, el mateix dia. Un dissabte del pont de la Puríssima. El lloc de reunió era xocant, una reunió d'independentistes al Parador Nacional de la Seu i en aquelles dates. Ens vam trobar gent de la Seu amb alguns dels que començaven a moure's per un projecte que la seva única finalitat era la independència del país. Era l'Assemblea Nacional de Catalunya. Ens van explicar qui eren, d'on sortia la idea de l'ANC, quin era l'objectiu i, molt important, quin seria el seu full de ruta. Volien estendre's per tot el territori com una taca d'oli i fer que la pedagogia sobre el perquè de la independència sortís de la mateixa gent, una pedagogia de tu a tu, entre la gent propera. Cada lloc amb els seus actes per sumar primer i potenciar després. Es veia gent seriosa, calmada però amb pressa, segurs dels que feien i sense ganes de protagonisme personal. Traspuaven un servei al país que passava per sobre d'afanys egocèntrics, sensacions molt diferents a les rebudes dels pares de les consultes que ja s'ha vist on han volgut arribar. Amb això no vull dir que les consultes no fossin un gran pas endavant, tot el contrari, l'ANC ha volgut ser el relleu de tot aquell moviment que va despertar molta gent adormida i esporuguida. L'ANC havia de convertir aquella sopeta en una gran escudella. I va per bon camí.
M'hi vaig engrescar. Hi havia gent que ho veia com un tornem-hi altre cop i d'aquí no en sortim, jo també vaig tenir els meus dubtes. Altres creien que estava agafant un protagonisme que li tocava a Òmnnium Cultural. Passaven les setmanes i anava madurant l'opció de formar-ne part. Volia veure cap on tiraven. I la cosa semblava que s'encenia i vaig decidir passar a l'acció dins l'Assemblea Territorial de l'Alt Urgell. El full de ruta és clar i la primera parada important era la constitució de l'ANC. I es va aconseguir. A l'Alt Urgell era important presentar l'ANC i es va fer per tres vegades, a Oliana, a la Seu i fa pocs dies, a Coll de Nargó. I el gran primer acte a escala nacional que organitzava l'ANC era la Marxa cap a la Independència. Una marxa per tot Catalunya que s'iniciava amb gran èxit el 30 de juny a Lleida i que ha d'acabar el proper 11 de setembre a Barcelona amb una gran concertació, amb un únic objectiu: demanar la independència de Catalunya. Durant aquests quatre mesos s'han fet grans actes arreu de Catalunya i a l'Alt Urgell van quedar emmarcats dins la baixada de raiers de Coll de Nargó. L'Assemblea Territorial de l'Alt Urgell, juntament amb la col·laboració d'Òmnium Cultural i el propi Ajuntament de la Seu, posen a disposició de la gent de la comarca autocar per baixar a Barcelona l'11 de setembre.


Però aquí és on entren els que sempre han d'embolicar la troca, els que volen el protagonisme, els que no saben anar del bracet de ningú sense vigilar la seva cartera mentre intenten fotre-li a l'altre. I és que els dirigents dels partits polítics, sense deixar-ne cap a banda, han vist un lloc per poder-s'hi lluir i ja volen prendre'n ells el timó. I com que no escolten el poble, no coneixen els fets ni els importen, han començat a barallar-se per veure qui va a la festa i de què volen que sigui el pastís. Una festa que no han organitzat ells, no saben qui fa anys ni quins gustos té. Ells volen la festa per a ells i deixar l'anfitrió ajagut en un racó.

És increïble que en aquests moments ningú tingui clar què és aquesta concentració a Barcelona del dia 11 de setembre. Agafem un tros de la presentació de la Marxa cap a la Independència de l'ANC, els pares i tutors de tot això:

"Què és la marxa cap a la independència?

La Marxa cap a la Independència és la primera gran acció de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) després de la seva constitució el passat 10 de març, que ens ha de permetre la consolidació del moviment arreu del país i l’assoliment d’una majoria social favorable a l’Estat propi.

La Marxa s’inicià amb un gran acte el dia 30 de juny a la Seu Vella de Lleida i finalitzarà l’11 de Setembre amb una gran concentració a Barcelona que marcarà un punt de no retorn: no volem seguir commemorant derrotes, ens hem posat en marxa per celebrar ben aviat el dia de la Independència."

Podeu trobar-ne més informació a la pàgina de assemblea.cat i més concretament a la que parla sobre la Marxa cap a la Independència.

Perfecte, només que els dirigents dels partits polítics hagin llegit aquest fragment, només això, no costa tant., és suficient. És curtet i planer. Em pregunto, com pot ser que encara tinguin la barra de marcar la finalitat de la concertació? CiU van ser els primers a saltar, la concentració ha de servir per demanar el pacte fiscal. PSC diu que ells no hi han d'anar, indicant ja el que han de fer els seus militants. Les CUP salten dient que ells no hi aniran i faran manifestacions paral·leles, després rectifiquen, els hi va un grapat de vots. ICV diu que hi aniran però per protestar contra les retallades, ells sempre a la seva bola. ERC i SI són dels pocs que no parlen de partit però sembla que també es vulgui apoderar del lideratge de l'acte. Evidentment, PP i Cs hi estan en contra i, a més, es prenen la llibertat de dir qui hi ha d'anar i qui no.

A veure si ens entenem, tots, tots heu llegit què és aquesta concentració? Heu llegit qui l'organitza? Heu llegit quin és l'objectiu? Llavors, què coi esteu dient? Què són aquests cops de colze per apropiar-vos d'una cosa que no és vostra? Com diria un que espero que hi sigui: QUI S'HAN CREGUT QUE SÓN?! i més encara ARA NO TOCA. Ni pacte fiscal, ni contra les retallades, ni explicacions del perquè no s'hi anirà, ni coaccions a les militàncies ni a personalitats del país. Els que han muntat la festa ho han fet per poder celebrar algun dia la independència del país. I el pastís que ens menjarem tindrà aquest gust. I a qui no li agradi, que no vingui però que no pretengui canviar la xocolata per la nata o portar-se el seu pastisset de crema perquè no ens el voldrem menjar. Senyors, a la nostra festa veniu a ballar la nostra música, tots i sereu benvinguts, però aquí no hi volem ningú que ens vingui a vendre enciclopèdies mentre endrapa el nostre pastís. HA QUEDAT CLAR? Pels més ruquets, informació gràfica i audiovisual que entre pels ulls.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...