Els Ports


Com es pot deduir d'escrits anteriors hem anat uns dies als Ports de Beseit. Tampoc no molts, tres nits i au. Sempre hi ha compromisos que no et deixen anar més enllà. Els Ports és dels llocs feréstecs de Catalunya. Jo no em mouria del Pirineu però canviar la muntanya de dalt per la de baix tampoc està gens malament. Vam agafar uns dies de molta calor i això que, teòricament, encara no havíem entrat en plena onada. Els tres dies els vam dedicar a la zona d'Horta de Sant Joan i Arnes. Jo ja hi havia estat fa uns anys amb la Isabel, un estiu que el vam dedicar a fer cura de desintoxicació familiar o, queda més ben dit, un recés per agafar aire i carregar piles per afrontar un hivern millor.
Ens vam instal·lar en un apartament rural entre Bot i Horta de Sant Joan, Mas del Cigarrer. Estava prou bé però amb calor intensa i contra això no hi ha remei. 



El dia que vam arribar vam aprofitar per voltar pel poble d'Horta de Sant Joan. El poble és acollidor, bonic, pujat sobre un turó. Des de dalt es pot tenir una vista esplèndida del massís dels Ports i els camps d'oliveres i ametllers. 






No hi ha massa traces de l'incendi de fa dos anys tret d'un monument als bombers morts. També vam anar al museu Picasso i al centre d'interpretació dels Ports. El museu Picasso està prou bé. Pel poc temps que hi va estar li han tret prou suc. El dels Ports, se'l podrien currar una mica més... Els documentals són molt pobres, podem estar contents de l'Espai Ermengol de la Seu i els seus curtmetratges.
L'endemà vam decidir anar a Arnes i fer el recorregut dels estrets, amb bany a les basses inclòs.   


Teníem dos objectius, un veure voltoneres no pas voltors exclusivament que per això no ens cal anar tan lluny, i cabres. Vam poder satisfer les dues coses. Els voltors entraven i sortien dels forats de les roques constantment. Hi tenien els polls ja crescudets i els duien el menjar. La Laia estava mot emocionada de poder veure els voltors alimentant les cries amb els seus prismàtics. A la Seu hi volten molts voltors però no hi nien. Per tant només els veiem planejar o, com a molt, posat en algunes roques. 

 

 


 


I també la Laia va poder descobrir un grup de cabres salvatges que li van passar a dos pams de les cames. Estaven bevent aigua al riu quan van pujar muntanya amunt al sentir soroll. Les vam seguir durant una bona estona a la vegada que observàvem els voltors com aterraven a les voltoneres mentre les cries xisclaven. Les cabres eren n grup de cries i femelles ja que cap 'd'elles tenien grans banyes. 






Sort que als ports hi vam anar els primers dies d'agost perquè estava tot molt, molt sec. De fet, una setmana més tard es va prohibir l'accés al massís. Cruiximent al caminar i olor intensa de resina. Un polvorí. Vam arribar fins a l'àrea de la Franqueta seguint el riu dels Estrets. Aquest baixava amb poca aigua però això no ens va privar d'un banyet com a cloenda de la festa. 




I evidentment, algunes plantes típiques de zones calcàries i el bosc de mitjana muntanya, similar per composició geològica a la que hi ha a la part sud del Parc Natural de l'Alt Pirineu, al voltant de Gerri de la Sal. Algunes fotos...

 la savina

 el llentiscle

 el card negre o card cigrell

la blada

 el galzeran

la corona de rei que fa una flor en forma d'espiga molt espectacular. Ens indica clarament que ens trobem en un terreny calcari. Les taques blanques són incrustacions de calç que hi ha a l'aigua quan transpira.

Una de les sensacions curioses era l'escàndol dels grills. Se sentien a totes hores i a qualsevol lloc! En vam descobrir un en ple concert amb les ales en un arbre.

La mare d'un corredor de curses de muntanya surt a la tele anunciant aigua i constantment ens recorda que ella no va portar el seu fill al cine o a un parc d'atraccions però que el va dur a veure altre tipus d'espectacles, referint-se a la muntanya i a tot el que s'hi pot trobar. A casa els porto a veure aquest altre tipus d'espectacles però també anem al cine o a parcs d'atraccions, fins i tot hem anat a Euro Disney i ens ho vam passar molt bé! Una cosa no treu l'altra. La formació de les persones passa per la diversitat. Tan important és descobrir la vida a la muntanya com emocionar-se amb una pel·lícula al cinema. Ara que, això que explica aquesta dona és pur màrqueting perquè a l'institut on va estudiar el seu fill, i el conec prou bé, ben bé que tenen la dèria d'anar a Port Aventura, com si fos l'única cosa que pot fer feliç als adolescents.

Comentaris

ignasi ha dit…
A la Cris ja li havia fet un parell de comentaris sobre l'anunci aquest i ja barrinava alguna cosa per escriure. Sí que has fet bé en avançar-te, jejejje. Totalment d'acord amb la importància de poder combinar diferents formes de fer. Visca la diversitat!
Núria ha dit…
Doncs espero la teva entrada sobre l'anunci en qüestió, que no treu pas que aquest noi és un fenomen fora de sèrie.
Acabo de descobrir el teu blog, ja me'n faig seguidor, m'agrada molt.
Solament un apunt: Els Ports són això, els Ports, no pas els Ports de Beseit.
Núria ha dit…
Moltes gràcies, Màrius!
Sí, tens tota la raó. Els Ports són els Ports. Però malauradament no tothom els ubica...
Però, ja que em fas l'apreciació, canvio dl títol.
Ho sé, i suposo que la majoria de la gent els anomena així precisament pel que dius, però aquesta ha de ser la nostra feina, recuperar la veritable toponímia fins que torni a ser del tot normal.
A més a més, això de Ports de Beseit és de creació franquista, vaig fer un apunt sobre això en el meu blog.
Ve de la denominació de la RNC: "Puertos de Tortosa i Beceite"
Salut!
Anònim ha dit…
La darrera foto és una cigarra. El grill l'anomenem en castellà saltamontes. Són dos animals diferents. El grill no fa soroll.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...