El so de l'aigua


Aquesta setmana he sortit a voltar a prop de casa, la Bastida, can Casanoves i el rec de l'Olla, Bentanachs i la pista de Sant Salvador fins a l'esllavissada del Cadí, Vilanova de Banat i el camí de Sant Jaume... Hi vaig sola, m'agrada anar al meu ritme. Tot plegat sortides de quatre horetes que m'omplen el matí. I totes han tingut un aspecte en comú, la sequedat que hi ha al bosc. Cap el Cadí encara es manté la humitat però quan baixes una mica més fa por. I he tingut una sensació que no havia tingut mai, l'emoció que em produeix sentir l'aigua que cor per algun riu o rierol. El riu de Casanoves baixa sec fins ben avall. Mai l'havia creuat sense aigua. I quan vaig començar a sentir aquell rajolinet lliscat pel terreny vermell vaig sentir molta pau. I vaig estar-me una estona escoltant aquell so quasi musical. Quanta gent va pels llocs i no escolta? Podríem dir que la majoria. L'aigua se sent, i no sempre, però no s'escolta. I jo aquests dies l'escolto amb ganes. L’impacte de veure el riu sec ha fet que altres dies hagi tingut la mateixa sensació, al Cadí dimecres i ahir a Vilanova. Dos cops vaig creuar el riu ahir al matí i les dues vegades he parat, he escoltat com corria avall, l'he tocat, m'he refrescat (la calor era forta) i l'he observat amb serenor però a la vegada amb tristor. Em venen al cap pensaments futuristes. Això que jo escolto, observo, valoro, ho veuran els nostres néts o besnéts? Tal com van les coses, això d'anar per la muntanya i creuar rierols i torrents serà normal o serà una raresa? Els portarem d'excursió a algun lloc amagat i exclusiu perquè vegin aigua corrent per un camí com qui ara va a veure una glacera a l'estiu al Pirineu? Ho valoraran més que nosaltres ara? A la muntanya la gent hi va a caminar, a plegar bolets, amb bici, a córrer... Però quanta gent hi va a escoltar l'aigua? Quants tornen a casa sense ni saber si per allà hi passava un riu o no encara que no l'hagin vist? En època de sequera són sensacions que s’intensifiquen i avui no només he escoltat l'aigua amb un punt d'alegria i de tristor a l'hora sinó que també he vist que la vegetació pateix, les fulles s'arronsen, les gerderes no tenen fruits i els dos cabirols que m'he creuat bevien aigua de l'únic rajolinet que he aprofitat jo també per refrescar-me una mica. En som tots conscients d’on surt l’aigua que bevem, ens dutxem, ens banyem. Obrim l’aixeta i llestos però hi pensem mai en el curs que ha seguit fins allà? A quants nens se’ls explica que l’aigua que surt de l’aixeta és la mateixa que llisca muntanya avall? I potser que els conscienciem que si no hi ha aigua a la muntanya, tampoc hi haurà aigua a l’aixeta de casa. Els rius no són només punts per aconseguir l'aigua per al ferotge consum humà. Els rius són vida. I la vida som tots. Tos els éssers vius, és clar.

Comentaris

ignasi ha dit…
Hola ànima bessona! Curiós, molt curiós tanta coincidència. Ahir pel matí vam estar fent una excursió de 15 km per la laurisilva del Cubo de la Galga al nord-est de l'illa de La Palma on estem de vacances. També la sequera es nota aquí però sense la calor peninsular. Un fulletó d'autoguiatge ens deia que en un determinat punt podíem escoltar els coloms endèmics de les Canàries i les gotes d'aigua que regalimen dels arbres (efecte de les boires empeses pels alisis). Ens vam aturar i sí, vam sentir els "uuu" dels coloms. Però no, no vam sentir cap gota d'aigua caient de la bòveda arbrada. Ho vaig intentar. Volia notar que l'aigua regalimava escorça avall però sense èxit. Vaig sentir, això sí, la sensació de por i angoixa que traspues al teu comentari. I també vaig pensar en el futur...
Núria ha dit…
Avui hem anat a buscar aigua. Hem pujat a la vall de Santa Magdalena. N'hi havia al riu, no com hauria de ser, però el pitjor és la sequetat dels prats. Crec, crec al caminar i pols als camins. No he volgut passar de les bordes de Bedet, massa esperpèntic.

Hi ha alguns escrits que no he fet per no semblar el teu eco! En tinc tres al tinter perquè no me'ls trepitgis (hehe): sortida pels Ports, la vall de Santa Magdalena d'avui i una partida al Monopoly familiar!
ignasi ha dit…
Jajaja! El meu eco dius? Però si tu ets la meva mestra! Petons ;-)

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...