El llibre que mai recomanaria a una dona

Sembla que aquest estiu si ets dona i mare, no pots deixar de llegir les 50 ombres de Grey. Normalment fujo dels best sellers però aquest em tenia encuriosida. Un llibre que havia tornat boges a les dones de mig món i que havia revolucionat la seva sexualitat. I un paio que les enamorava a totes. I totes volen ser ella. Llibre eròtic i romàntic. Doncs vaig decidir fer-hi una ullada. Vaig buscar per internet una versió gratuïta i me’l vaig baixar en format pdf. Vaig començar a llegar intrigada, crec que el millor del llibre són les primeres 50 pàgines que li donen cert misteri i a l’hora fa que vulguis seguir per veure què amaga aquest home tan misteriós que té enamorades a les fèmines terrícoles. Però la cosa comença a agafar un caire que no m’agrada encara que penso que potser és per fer més interessant el desenllaç de la historia. Em començo a posar nerviosa, molt nerviosa, però molt i més pensant que aquesta infàmia ha pogut captivar a tantes dones. Masclisme, dominància, submissió, príncep blau, maltractaments, vexacions sexuals… No l’acabo el llibre, el passo per sobre en diagonal buscant algun moment en què la historia canviï totalment de rumb, que faci un gir de 180 graus i acabi convertint la dona en una heroïna i l’home en un ser repugnable i enfonsat pels seus actes de depravat i criminal. Però no! No s’hi arriba! La historia no és altra que la d’una Pretty Woman molt pujada de to i vexatòria, on el paper de la dona joveneta i innocent queda reduït a la submissió total d’un home físicament perfecte i ric del cagar, el màxim al que vol aspirar qualsevol dona que tingui com a referent la Ventafocs o la Bella Dorment. I he comprovat que n'hi ha moltes. Llegeixo crítiques i cap pensa com jo, sí per contra alguna crítica a la ràdio. Dones que volen ser ella, dones enamorades d'ell. Dones que diuen haver descobert un món fascinant sobre la sexualitat. Comentaris com aquest, escrit per una dona: "este libro no es para mujeres, es para hombres. Es un manual detallado que todo hombre deberia leer i aprender. Y aplicar despúes el 90% de ello!" I, el pitjor, he llegit comentaris fets per un psicòleg elevant la novel•la a la màxima categoria. El recomana, el justifica, l'aplaudeix. Diria que, fins i tot, l'excita. El justifica, entre d'altres despropòsits, amb aquesta frase: "«totes les parafílies són essencialment masculines, menys el sadomasoquisme. La submissió que implica és típica de la dona, encara que l'home també hi fantasiegi». El millor dels comentaris que fan les dones públicament és que s'han saltat les part més "porno". Haha! Si t'atrau tant aquest llibre és impossible que passis per alt el 75% dels seu contingut. Totes volen ser la protagonista però sense la part eròtica? Doncs ja poden plegar perquè la història es basa en una vexació sexual d'alt grau. No volen que sigui dit que els exita la lectura...
Us puc dir que literalment he llençat el llibre. M’ha fet molt fàstic, m’ha repugnat i, sobretot m’ha encès totes les alarmes de pensar que moltes, però moltes dones del món tingui aquest llibre com a referent del que sempre han volgut ser i no han sigut. Potser sóc jo que no he sabut llegir entre línies i no he entès el missatge del llibre. Potser sóc freda, massa liberal, poc amant de ser manada i dominada, frívola. Potser sí que sóc jo qui ha d'anar al psicòleg per aconseguir donar-me totalment a un home dominant, acceptant totes les seves condicions. Una dona no és res si no té un príncep blau a la seva vida, encara que el preu sigui el maltractament físic i psicològic. Déu meu si els homes també l’arriben a considerar el camí a seguir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...