Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2012

Preguntes a l'aire

Sou lliures de contestar les que vulgueu i el que vulgueu. Si no m'agrada ja hi fotré tisorada!!!
Fresqueta Qui deia que la calor es quedaria per sempre? Qui deia que era un agost atípic quan estem tenint un temps típic de finals d'agost?
Lipdub la Seu Ja heu vist el lipdub de la Seu? Us agrada?
Futbol... Algú ha pensat mai que sense futbol  es pot viure molt bé?
Bàsquet... Per què a la meva família el bàsquet ha d'ocupar el primer lloc de les prioritats i mai en tenen prou ni es conformen amb el que tenen?
Comencem el curs Ja tenim el nou curs a sobre. Quants tòpics sentirem? Quants es queixaran que els nens han tingut moltes vacances? A quines portes d'escola aniran les teles per explicar el que és obvi de cada any? Quantes escoles no podran començar el dia que toca? Quants protestaran per alguna cosa? Quina despesa haurà tingut cada família de mitjana? És notícia el que és recurrent any rere any?
Opus i escoles Per què he de pagar l'escola a gent que ha decidit educar els s…

El llibre que mai recomanaria a una dona

Sembla que aquest estiu si ets dona i mare, no pots deixar de llegir les 50 ombres de Grey. Normalment fujo dels best sellers però aquest em tenia encuriosida. Un llibre que havia tornat boges a les dones de mig món i que havia revolucionat la seva sexualitat. I un paio que les enamorava a totes. I totes volen ser ella. Llibre eròtic i romàntic. Doncs vaig decidir fer-hi una ullada. Vaig buscar per internet una versió gratuïta i me’l vaig baixar en format pdf. Vaig començar a llegar intrigada, crec que el millor del llibre són les primeres 50 pàgines que li donen cert misteri i a l’hora fa que vulguis seguir per veure què amaga aquest home tan misteriós que té enamorades a les fèmines terrícoles. Però la cosa comença a agafar un caire que no m’agrada encara que penso que potser és per fer més interessant el desenllaç de la historia. Em començo a posar nerviosa, molt nerviosa, però molt i més pensant que aquesta infàmia ha pogut captivar a tantes dones. Masclisme, dominància, submissi…

El Monopoly

Imatge

Marxa cap a la Independència

Imatge
Fa uns mesos em van enviar un correu per dir-me que uns senyors de Barcelona volien parlar amb gent de la Seu que estigués disposada a treballar per la independència de Catalunya. Va ser molt ràpid, el mateix dia. Un dissabte del pont de la Puríssima. El lloc de reunió era xocant, una reunió d'independentistes al Parador Nacional de la Seu i en aquelles dates. Ens vam trobar gent de la Seu amb alguns dels que començaven a moure's per un projecte que la seva única finalitat era la independència del país. Era l'Assemblea Nacional de Catalunya. Ens van explicar qui eren, d'on sortia la idea de l'ANC, quin era l'objectiu i, molt important, quin seria el seu full de ruta. Volien estendre's per tot el territori com una taca d'oli i fer que la pedagogia sobre el perquè de la independència sortís de la mateixa gent, una pedagogia de tu a tu, entre la gent propera. Cada lloc amb els seus actes per sumar primer i potenciar després. Es veia gent seriosa, calmada p…

Els Ports

Imatge
Com es pot deduir d'escrits anteriors hem anat uns dies als Ports de Beseit. Tampoc no molts, tres nits i au. Sempre hi ha compromisos que no et deixen anar més enllà. Els Ports és dels llocs feréstecs de Catalunya. Jo no em mouria del Pirineu però canviar la muntanya de dalt per la de baix tampoc està gens malament. Vam agafar uns dies de molta calor i això que, teòricament, encara no havíem entrat en plena onada. Els tres dies els vam dedicar a la zona d'Horta de Sant Joan i Arnes. Jo ja hi havia estat fa uns anys amb la Isabel, un estiu que el vam dedicar a fer cura de desintoxicació familiar o, queda més ben dit, un recés per agafar aire i carregar piles per afrontar un hivern millor. Ens vam instal·lar en un apartament rural entre Bot i Horta de Sant Joan, Mas del Cigarrer. Estava prou bé però amb calor intensa i contra això no hi ha remei. 


El dia que vam arribar vam aprofitar per voltar pel poble d'Horta de Sant Joan. El poble és acollidor, bonic, pujat sobre un turó…

El so de l'aigua

Aquesta setmana he sortit a voltar a prop de casa, la Bastida, can Casanoves i el rec de l'Olla, Bentanachs i la pista de Sant Salvador fins a l'esllavissada del Cadí, Vilanova de Banat i el camí de Sant Jaume... Hi vaig sola, m'agrada anar al meu ritme. Tot plegat sortides de quatre horetes que m'omplen el matí. I totes han tingut un aspecte en comú, la sequedat que hi ha al bosc. Cap el Cadí encara es manté la humitat però quan baixes una mica més fa por. I he tingut una sensació que no havia tingut mai, l'emoció que em produeix sentir l'aigua que cor per algun riu o rierol. El riu de Casanoves baixa sec fins ben avall. Mai l'havia creuat sense aigua. I quan vaig començar a sentir aquell rajolinet lliscat pel terreny vermell vaig sentir molta pau. I vaig estar-me una estona escoltant aquell so quasi musical. Quanta gent va pels llocs i no escolta? Podríem dir que la majoria. L'aigua se sent, i no sempre, però no s'escolta. I jo aquests dies l'…

Una nit a la fresca

Imatge
Aquest escrit el vaig fer una nit de molta calor a Horta de Sant Joan, on hem passat uns dies. No escrivia, senzillament passava l'estona mentre prenia la fresca. Molts cops escric per escriure i no va enlloc, només llenço pensaments a l'aire. A casa no sempre m'escolten quan parlo així que ho faig amb un paper i des de fa un temps amb l'ordinador o la tauleta. Aquest el deixo aquí perquè la situació era prou divertida i surrealista com per no deixar-la arraconada al Dropbox. Ens fa adonar que no tothom pensa i viu la vida com nosaltres.
A les nits aquí a Horta de Sant Joan s'està de conya a la terrassa. Calma total i fresqueta. Però avui ha arribat una família amb dos nens. Surten del cotxe, un Audi de gama alta, blanc, impecable. Surt un home també impecable i els dos gremlins darrere, cridant. "Donde está el restaurante?" em pregunta. "Abajo", li dic jo. Ni gràcies. Collons, ja no m'entra bé l'home. D'aquells que es nota que est…

Bescaran

Imatge
He estat alguns dies sense publicar cap entrada però no vol dir que no hagi escrit. He anat recopilant algunes coses, així que aniran passant una darrera l'altra.
Aquesta ja té uns quants dies però quan has de fer algun escrit amb imatges, mapes i més filigranes, l'iPad es queda curt. Així que vaig desistir a penjar l'última sortida que vam fer abans de marxar a la platja.
Bescaran, la part més nord de casa meva. Un dels indrets més salvatges de l'Alt Urgell, veritable alta muntanya. Un poble perdut ben amunt,  el seu nom té un origen iber, com molts dels del Pirineu, i que significa vall entre muntanyes escarpades. Ens podem fer, doncs, una idea del racó. Bescaran en té moltes d'històries i llegendes, des de cavallers a contrabandistes. Històries llunyanes i històries ben fresques.

Des d'aquí es pot accedir als pics que coronen la vall del Segre, el Monturull, el pic Negre, Perafita (el tossal de les Truites) fins arribar a la tossa plana de Lles. No és el sost…