Ultratrail: rondant les restes de l'edat de gel.

Ahir vam tornar a pujar, com ja fa un any, a l'estany de l'Illa per la banda catalana. Des de Lles arribes a Viliella i des d'allà enfiles la vall de la Llosa fins a la cabana dels Esparvers. Aquí comença la vall de Vallcivera, una petita vall que comunica amb Andorra. Tota aquesta zona és granítica, amb grans blocs a la part més alta i restes per tota la vall. Tant la vall de la Llosa com la de Vallcivera són valls glacials, amples, que culminen amb un circ on fa mil·lers d'anys tot estava cobert de gel. El gel va anar forjant les valls en forma d'U típiques d'aquestes contrades. Al seu pas, empès per la gravetat cap avall anava arrossegant grans blocs de pedra que quedaven arrambats a les vores, les morrenes. És fàcil veure aquests blocs de granit a les bandes de les valls. A dalt de tot, el circ arrecera grans estanys o restes d'aquests, les escorrialles del que havien sigut les cubetes plenes de gel. El gel es va anar desfent i el que quedà dins la cubeta, tal com una glaçonera fora la nevera, és l'aigua que ara forma els estanys. Però amb el temps els estanys es van colmatant, la vegetació els envaeix i acaben desapareixent. Un estany acabat de colmatar és una zona molt molla, sovint amb passants d'aigua. Són les anomenades molleres i aigüestortes. Al final queda un prat voltejat de muntanyes, el circ sense aigua. Encara que els estanys són una de les joies d'alta muntanya hem de pensar que el seu destí natural és desaparèixer. Estem sortint d'una època glacial i el nostre comportament mediambiental encara ho accelera més.
A la vall de Vallcivera practicament està tot colmatat, hi queden uns petits estayons a la part de més amunt. A l'altra banda, a la zona andorrana encara hi ha estanys prou importants com el de l'Illa, Montmalús, l'Engaït i la Bova. A la banda catalana els més propers a aquestes valls són l'estany dels Engorgs, Setut i la Muga. A la foto es poden apreciar els circs que envolten l'estany de la Muga o els Engorgs. En tots dos es pot veure ben bé que només queda una part molt petita del que devia ser una gran cubeta plena d'aigua.


I com l'any passat per aquestes dates la UltraTrail d'Andorra posava a prova els més valents. Per l'Illa hi passaven els que feien els recorreguts més llargs, la Ronda dels Cims (170 km i 13.000 m de desnivell) i la Ultra Mític (112 km i 9.700 m de desnivell). Alguns els vam enganxar baixant per Vallcivera, altres just al refugi.





L'helicòpter, importantíssim aquests dies per arribar a llocs tan apartats com el refugi de l'estany de l'Illa, a 2480 m, on estava el Quim fent de control.




 Ahir m'hi hauria quedat a l'Illa. No ha sigut mai un dels meus llocs predilectes, al contrari. La sensació que em deixa és d'un indret fred i gris però ahir la llum del sol li donava un aspecte ben calmós i el verd vorejava amb força els estanys. A la foto l'estany Rodó.


Una de les basses que hi ha just a sota del refugi de l'Illa, pràcticament colmatada. Al fons la tossa plana de Lles i la portella de Setut. Al darrere, els estanys de la Muga i de Setut.


A alta muntanya una de les plantes estrelles és el neret. Aquest arbust de molt poca alçada fa com coixinets per les vessant de les muntanyes més solanes. Fa unes flors d'un rosa pujat que li donen un toc vermellós al paisatge. Al fons de la Vallcivera es pot contemplar un neretar ben acolorit que a la Laia la té ben enamorada.


Si a algú li preguntes pel millor lloc d'Europa per anar a veure paisatges i estanys d'alta muntanya et diran que a Suïssa però molta gent no sap que aquí ben aprop tenim indrets igual de màgics que els dels Alps. I només en mostro una petitíssima part, tot el Pirineu n'és ple d'indrets encantadors com aquest.

Comentaris

Joana ha dit…
Molt encertat, fins i tot m'atreviria a dir que és més divers que els Alps, no tenim les seves alçades. A més, com que els tenim a prop de casa sempre els pots veure en diferents moments i gaudir-ne molt més i triar la millor hora per cada lloc. Ara si que quan pugui tornar, ja no trobaré el neret florit, però ja l'he vist aquest any, qui no es conforma és per que no vol.
Núria ha dit…
Com tens el genoll, Joana? Quan vas que t'havien rescatat els GRIM ( bombers de rescat de muntanya d'Andorra) vaig pensar que possiblement en coneixia algun. I això que tu no anaves en xancletes!
Joana ha dit…
El tinc millor, és un esquinç, però com que està tan tocat ja! I no, jo no anava en xancletes. Només van venir dos bombers.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...