Plou a pals i barrots!

Quin juliol més aigualit. No sé quants litres devem portar però el que sí és clar és que s'ha deixat sentir. El diumenge ja vam tenir una bona traca però avui sembla que les tempestes facin cua a la frontera pallaresa per passar cap a la Seu. Aquesta nit hem tingut una tempesta darrera l'altra, diria que quatre des de les nou de la nit. I avui en portem també quatre, l'última amb calamarsa. I espera, que mirant el radar del meteocat, d'aquí una estona hi tornarà que se n'acosta una pel sudoest. És el de sempre. Quan els núvols vénen de Pallars ja pots preparar el paraigües! I avui, com una xica m'ha dit, plou a pals i barrots!!

Aquesta tarda la cosa ha començat més o menys així, amb núvols negres que venien per l'oest i que per la forma ja auguraven soroll.Cliqueu sobre les fotos, les veureu millor.



En canvi, sota Cadí la cosa encara era prou clara. Els camps estan molt verds i és que està caient molta aigua últimament. A part de la setmana de calorada portem un maig i un juny ben passats per aigua.


Al cap d'una estona els núvols que amenaçaven pluja ja deixaven veure el que podien arribar a fer. Per la pinta diria que cap a terres de Nargó ha fet molt mal. I anava venint...


I per darrere Anserall es presentava aquesta gran bossa negra plena d'aigua que de mica en mica ha anat deixant anar en forma de cortina.




La tempesta que es veia venir des de Boumort passava, com en moltes altres ocasions, per darrere Cadí, sorollosament però sense deixar massa aigua a la Seu. Aquest gran sac també anava ple de confeti!


I al final, la cortina d'aigua que venia de més el nord ha arribat i amb força. Durant una estona ha plogut de valent.



Mentre encara queia aigua a sobre nostre, el Pallars començava a il·luminar-se pel sol. Ja tocava perquè diria que porten més de 24 hores sense ni una ullada!



Les terres feréstegues del mig de la comarca també semblaven en pau amb la mare natura encara que espero que la pedra no els hagi malmès res.


Al final, el sol ha tornat a lluir a les terres més occidentals del nord del Cadí però per la cara sud pintava encara ben negre. 


La treva ha estat per poca estona perquè de seguida a tret el nas la darrera tempesta que hem tingut.

Temps de juliol. M'agrada tot i que em fa una mica la guitza perquè a la muntanya amb risc de tempesta no m'hi trobaran pas. Diga'm cagada però he après a no subestimar la mare natura. I les tempestes no són amigues de la imprudència. La gent de muntanya prou que ho sap.

A la memòria de Toni Nadal. DEP.


Comentaris

Jordi ha dit…
Quines fotos!!! A mi m'agraden les tempestes però a muntanya millor que no. No fa gràcia quan sents els llamps caient a prop.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...