La vall de Sant Miquel

Aquesta setmana també ens hem endinsat a la vall de Sant Miquel, als boscos de Pallarols del Cantó. La zona és d'especial bellesa i els seus boscos transmeten molta pau. És a tocar de Sant Joan de l'Erm, des d'on s´hi arriba fàcilment però nosaltres hi vam entrar per Canturri fins a la casa de Pallerols. 

 La casa de Pallerols i el nostre supercotxe. Sembla un anunci. Espero que algun dia hi hagi peles i ganes per arreglar-la. Seria una pena deixar-la perdre...
 
El camí està marcat com un dels itineraris del Parc Natural de l'Alt Pirineu i és molt facilet, no té massa desnivell. Amb menys de dues horetes ho tens tot fet i a pas d'encantats! Des de la vall de Sant Miquel també es pot arribar a les comes de Rubió i el pic de l'Orri però això ja serà una altra història...

El recorregut, des de Canturri. La caminada, en taronja.


A la vall de Sant Miquel no m'hi havia perdut mai. Coneixia l'entorn però el descobriment ha valgut la pena. Boscos de pi roig i avets, amb un sotabosc de maduixes, gerderes i nabius. A la tardor bolets a manta però sé que ja hi ha gent que ha arribat a casa amb el cistell ple de ceps. El riu de sant Miquel baixava fresquet però com que la calor encenia què millor que refrescar-hi els peus. Com sempre, reportatge gràfic, amb floretes i algun animaló.


 
El riu de Sant Miquel, fresquet però una bona remullada de peus sempre va bé.

 Maduixes, aquestes hi eren i ara ja no hi són. Per què? Només cal mirar a sota.

 

 
 Avets immensos entremig de pins rojos.

Paisatge verd, molt verd, trencat pel roig dels pins.



 
Aquest pi semblava tret d'una pel·lícula de Disney. Fixeu-vos en el nas, els ulls, els braços i la perruca!



Els animalons ben presents.

 Trencapinyes
 

Una larva de salamandra

     Granota roja adulta. Es distingeix per la seva coloració marronosa però que pot variar molt. Inconfusible per la taca fosca que té als ulls.

Els capgrossos de granota roja.


També ens vam dedicar a mirar-los de ben a prop.



Sargantana roquera


Espiadimonis (mascle de Calopteryx virgo, la femella és de color mel)

I floretes, amb dues varietats d'orquídia que no posaré el nom per no pifiar-la. Complicades ho són una estona!
 

 
El panical blau. La foto la vaig fer amb la papallona però resulta que s'hi va acoblar un altre insecte més petit amb una trompa ben llarga. Què és? 

I, evidentment, un lloc tan magnífic l'havien d'utilitzar les vaques per pasturar. Aquí tenim un bon exemplar de bruna dels Pirineus, amb les seves orelles peludes, cos grisós i ulls ametllats. La millor carn, sens dubte!


 Aquestes no són brunes però també els agraden les terres de Pallerols.


I sempre que em passejo per aquestes contrades penso que els meus avantpassats hi devien passar unes bones estones per aquests boscos. Les condicions de vida eren molt dures i van marxar d'aquí però segur que ara ho valorarien com jo, un lloc molt especial.



Comentaris

Joana ha dit…
Cotxe nou? Un lloc molt xulo, si. Hi ha una vaca prenent la fresca!
ignasi ha dit…
M'agraden aquestes dues darreres entrades naturalistes del teu bloc. L'altre dia les explicava a la Cris, parlant de lo grans que estan la Laia i el Quim i, confesso que amb una sana enveja i enyorança per l'entorn en què us bellugueu...
Núria ha dit…
Cotxe nou entre cometes. De segona mà però necessitàvem un 4x4 per rondar per segons on d'aquest país. Així que tenim el parc mòbil actualitzat!

Ignasi, quan fem sortides molt cops penso que el dia que us decidiu a pujar no sabré per on començar per portar-vos a passejar. Jo crec que no us podeu perdre el mirador de Lletó en època de pas migratori. I falta ben poc!! Així que ja sabeu on podeu pujar a passar uns dies. És una invitació ben formal!
Anònim ha dit…
Hola,

He descobert fa poc el teu blog i estic intrigat en saber com has fet la foto de la casa de Pallerols, la trobo fantàstica!!!

Gràcies.
Núria ha dit…
Ostres, ara mateix no ho puc detallar. Aquests efectes s'aconsegueixen amb el Photoshop però no cal anar tan lluny. Jo aquest cop ho he fet amb el Picasa 3, un programa gestor de fotos de Google que és gratuït i es desarrega a l'ordinador. Des d'allà pots editar les fotos i retocar-les. A l'última versió hi ha un munt d'efectes entre ells el que he utilitzat, si no recordo malament un de trazado de lápiz i despré un de matices de colores. No sé si es diuen exactament així. Jo et recomano que juguis amb aquests efectes i aconsegueixis el que més t'agradi. D'aquí uns dies faré una entrada per explicar-ho pas a pas. Me n'alegro que t'agradi la foto!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...