Hem anat a caçar... marmotes!

Feia dos anys que li havia promès a la Laia que la duria a veure marmotes. Passen els dies, els mesos, els anys... i les marmotes, ni olorar-les. Al final, dimarts ens vam decidir. Anàvem a caçar marmotes! I càmera en mà vam pujar cap a Andorra. En sé molts de llocs on pots fins i tot trapussar amb les marmotes però havia de ser algun lloc on l'accés fos fàcil i ràpid. Jo n'havia vist moltes al final dels Cortals d'Encamp i vam decidir provar sort. Sort? Només baixar del cotxe ja les teníem allà esperant! Feia un vent ben fred però no pas per fer-nos tornar enrere.
Les marmotes (Marmota marmota) no són pas d'aquí, són d'aquells animals que han arribat de la mà de l'home. Són originàries dels Alps i fa algunes dècades els francesos les van dur cap el Pirineu. Ja se sap que quan un té poca competència i s'hi troba a gust comença a escampar-se ràpidament. I les marmotes les podem trobar pràcticament a tots els prats i tarteres del Pirineu. Són fàcils de veure perquè els agrada el sol però al mínim soroll fugen a amagar-se al cau. Però si vas en silenci o t'esperes pacientment a la vora d'un dels caus sortiran del seu amagatall i les podràs veure de ben aprop. El més fàcil és sentir-les perquè sempre estan a l'aguait i quan una nota algun perill, es posa dempeus i emet un xisclet ben estrident per avisar a totes les altres que marxaran ràpidament cap el cau. I sinó que li preguntin a la Laia. Es va endur un bon ensurt quant s'acostava amb molta cautela a una marmota per fer-li una foto i aquesta va fer un crit que la va fer saltar tres passos enrere! De caus en tenen molts. De fet, són galeries sota terra amb moltes entrades. Les podem distingir fàcilment perquè trobarem terra i pedres amuntegades en mig dels prats amb un forat a la part més baixa. Unes galeries poden tenir deu i vint entrades diferents! Les marmotes són peludes, i poden arribar a fer quasi un metre si comptem des del cap fins al final de la cua. Quan arriba la tardor estan grosses i pesades perquè es preparen per passar el llarg hivern dormint dins el cau. Ben bé des d'octubre fins a al maig. D'aquí la dita que ets una marmota quan t'agrada molt dormir. Aquí unes quantes fotos...















A part de les marmotes també vam poder gaudir d'un paisatge i unes vistes esplèndides i una calma que ens demanava no marxar. El riu que baixa cap a Encamp és una delícia i ens hi vam entretenir a fer fotos i a jugar amb la càmera i l'aigua.







A l'estiu el lloc és molt tranquil però a l'hivern es converteix en un anar i venir de gent amb esquís. El telecabina n'és un exemple de natura envaïda per l'home, encara que a la foto estigui ben integrat al paisatge.



Mirant cap a sudoest, muntanyes ben conegudes: el Comapedrosa, el pic de Carroi i ben lluny, el pic de l'Orri, un bon conegut dels habitants de la Seu que aixequen mínimament el cap de terra.


Com sempre algunes flors i alguns insectes. Aquests perquè estaven enfeinats però d'altres amb més temps lliure ens van deixar ben servides.


Creixen de cavall

 matafoc

 tora blava (la mortal)

 Flor de cucut

Epilobi  alsinifoli

Calta

Escutel·lària alpina

Com s'hi arriba? Molt fàcil. Des d'Encamp es puja cap els Cortals d'Encamp fins que la carretera s'acaba. A partir d'allà s'agafa el camí de la collada d'Enradort. No cal caminar gaire per començar a empaitar les marmotes. Això si no són elles les que us empaiten a vosaltres!





Comentaris

Jordi ha dit…
El que es veu generalment de les marmotes és el cul!!! :)
Unes fotos molt maques. T'acabo de afeixir al meu blog.
Salutacions per tu i per tota la familia.
Núria ha dit…
Gràcies. Vaig veure el teu bloc. L'enllaço també.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...