De Vilanova a Lletó

Aquesta setmana aprofito que tinc la família col·locada per fer excursionetes, sola o acompanyada. Avui amb l'Anna hem anat fins a Lletó des de Vilanova de Banat. Ella no havia estat al mirador de turó Galliner i hi hem pujat. La idea no era fer una gran caminada sinó fer un passeig, esbravar-nos i fer algunes fotos. El dia ha començat calitjós però amb el pas de les hores i el ventet que bufava a dalt els núvols han anat aixecant i hem tingut bona llum i vistes.

 Vilanova de Banat

El camí passa entre prats de dall i bosc de pi roig a les faldes del Cadí fins al pintoresc poble de Lletó, ara deshabitat però amb alguna casa arreglada. El lloc és molt tranquil i us convido a visitar-lo. Et vénen ganes de quedar-t'hi i fa mandra marxar.

Lletó


 
Els prats de dall abans de dallar

Des del mirador de turó Galliner les vistes són espectaculars. Per una banda tota la serra del Cadí. Es veia perfectament l'esllavissada que hi va haver fa uns mesos. Deu n'hi do el terrabastall que devia fer!



 
Per l'altra banda, les muntanyes del Pirineu, algunes fent frontera amb Andorra, altres amb França, altres amb el Pallars. Avui la calitja no deixava veure més enllà de les muntanyes pallareses però en dia clar es veu fins i tot el Turbón, massís imponent d'aquelles contrades que des de fa poc parlen un idioma nou, l'aragonès occidental. Ara que jo diria que allà parlen l'aragonès del nord. Potser es barregen una mica...
En el post passat parlava de la tossa plana de Lles, la Muga, Setut, la vall de la Llosa... Ara els veiem des de la banda sud. Els pobles, Castellnou i Carcolze i Aristot. Curiós perquè aquests pobles tan penjats només els despulles amb la mirada si puges Cadí amunt, com avui.


Els pics urgellencs: pic Negre i Monturull que des d'Andorra tenen una altra anomenada. A sota, Vilanova de Banat.


Cap a l'oest la frontera pallaresa amb el Salòria i el cim d'Andorra traient el nas, el Comapedrosa. A sota, Estamariu. A la foto també es pot veure tota la zona cremada aquest hivern a Calbinyà.


Mentre érem allà prenent la fresca ha trucat l'altra Núria. Llàstima, crèiem que no voltava per aquí perquè les tres juntes hagués sigut molt més divertit! Potser li hem fet una mica d'envegeta...



I per acabar, unes quantes fotos de flors.


Malva

 Viola


Quallallet


 Camamilla

 Corretjola


 Espígol

A les dues ja érem a la Seu prenent una clara que bé que ens l'havíem merescut! 

Potser sóc molt pesada amb aquest tema perquè ja ho he dit algun altre cop però anar fins a Lletó i pujar al turó Galliner és una excursió que a qui li agrada la natura i es passeja per la Seu no es pot perdre. Caminant des de Vilanova de Banat és una hora i mitja anant molt tranquil. Si teniu 4x4 o no us fa res trotar amb el cotxe, també hi podeu arribar fins al peu del mirador des d'Ortedó. I si és època de migració d'ocells l'espectacle encara és més enriquidor!

Comentaris

Anònim ha dit…
Un molt bon reportatge de la caminada i els volts per Lletó. I unes fotos molt ben trobades. Vols dir que retratavem el mateix??

Bon cap de setmana!
Anna.
Núria ha dit…
Recorda allò de "voy a tener suerte"!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...