París (i 3)

Doncs sí, tal i com va preveure en Dani a l'escrit anterior, el dia següent va ser matador. I ja vaig perdre l'hàbit de fer la crònica del dia i penjar algunes fotos. Ara ja les tinc totes ordenades i puc acabar de comentar el viatge.

Com avançava, el tercer dia vam fer Versalles, el museu del Louvre i la torre Eiffel. Jo creia que em quedaria sense lumbars!! Sort que anava ben equipada amb tot tipus de bàlsams d'aquells que fan aquella ferum tant penetrant. Ajudava a recuperar-me el llit de l'hotel, dels pocs on no he hagut de canviar el coixí, i que els nanos ens deixaven dormir tota la nit d'una tirada. I jo no sé si heu tingut mai l'experiència d'anar de viatge amb adolescents però us asseguro que dormir totes les nits és un luxe!

Això de Versalles és una passada. Per una part ho trobes encisador però per una altra et fots de mala llet quan veus que alguns privilegiats gastaven tots els diners de la gent del poble en ostentació i més ostentació. Vaja, que ara no són Lluís XIV, ni XV ni Maria Antonieta però hi ha coses que encara no han canviat, i no cal ser rei, només gendre o trepa. Entenc que el poble fes la revolució i els tallés el cap. Ara ni tan sols els fiquem a la presó, potser que aprenguem una mica d'història.

Us deixo algunes de les fotos del tercer dia:









Al Louvre tots estàvem esgotats però els jardins des Tuileries em van fer relaxar força. A més, una llum de contrastos et demanava a crits tirar una foto rere l'altre.





I a la nit, pujada a la torre Eiffel. No vaig passar del 1r pis perquè no tothom és capaç de pujar fins a dalt de tot i jo, amb aquesta excusa, em vaig oferir voluntària per quedar-me fent companyia a qui no es veiés en cor de pujar fins dalt.






I l'endemà a Montmartre, l'únic lloc que tenen els parissin per fer una mica de cames o preparar una cursa vertical. La resta de la ciutat és ben plana.





 


I els dos últims dies el premi és Eurodisney. Ja hi havia estat però sempre et deixa bocabadat. Ara, aquest cop em va produir un toc de mala llet per tota la pompa i l'alegria i marketing que aflora per tots els racons del parc. No deixa de ser xocant viure tot allò mentre les coses van com van. És d'aquells punts dels valors que parlàvem un dia. Ara, ja que ets allà, el millor és deixar-te portar per aquella espècie de núvol ensucrat d'alegria i felicitat. Sinó, tal com entres hi calaries foc per tota la pompa de simbolitza. Enguany celebraven el 20è aniversari.







I al nit, a l'autocar i carretera i manta que l'endemà ens esperava a la Seu una altra gran moguda, Escanyabocs, però aquest any ja vaig preveure que arribaria trinxada i no em vaig apuntar a fer res. Ja vam quedar prou representats tota la família amb la participació del Quim a l'Escanyabocs de ferro!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...