A dos passes de casa

Avui, per fi, he pogut fer el SOCC, un control d'ocells d'aquests que faig de tant en tant. Amb tants dies de pluja no havia pogut sortir fins avui. Però tampoc les tenia totes! Les muntanyes d'Aravell eren ben amenaçadores i les del Cadí no diguem. Però he pogut enllestir la feina prou bé i arribar a casa sense mullar-me ni un pèl, cosa estranya últimament en els SOCCs de primavera. He aprofitar per fer algunes fotos...

Una de les estrelles del control és aquesta senyoreta, la mallerenga petita. No sempre és fàcil de veure-la tan bé.


Buscant moixons entre les branques dels pins he trobat aquest paràsit, el vesc, aquella planta de Nadal de la que t'has de posar a sota i fer-te un petonet amb el teu enamorat. Ruqueries vàries d'aquest món...El que m'ha sobtat és la quantitat de bosses de processionària que hi havia als pins. Cada any en trobo més i més amunt.


Així m'amenaçava la muntanya. Jo anava cap allà i veia créixer les nuvolades negres. Tenia el record d'un dia que vaig baixar "cagant llets" amb els llamps trepitjant-me els talons i xopa fins als ossos.


Aquestes coses negres que es veuen no són brutícia de la càmera, són voltors (cliqueu sobre la foto). Allà prop hi ha l'abocador de Bellestar i els voltors hi van cada dia a buscar manduca. Els núvols impressionaven però, normalment, el Cadí els frena força i és estrany que travessin aquests barrera natural. A la Seu l'aigua acostuma a venir de Pallars o de Segre avall.



Aquest l'he caçat al vol! Mai més ben dit. L'he sentit, he pensat que no en tenia cap foto i he disparat quasi sense mirar. I aquí el tenim, el senyor corb.


Els Set inferns, una de les traces geològiques més curioses de la comarca. Zona de Bad-lands d'argila ataronjada fortament erosionada. Paga la pena anar a veure-la


A veure si ara trepitgem una mica més la muntanya que ja està bé de tant pavelló de bàsquet.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...