Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2012

Aniversari palmat

Quan un nen petit fa cinc anys mostra orgullós la seva maneta oberta al món Ja és un nen gran! Que ningú es confongui, no parlo pas de futbol que sembla que aquests dies ens ha envaït una histèria col·lectiva empalagosa de gratitud i emoció ensucrada. No, parlo d'una altra maneta. La d'aquest bloc. Avui fa cinc anys que, tímidament, vaig començar a escriure-hi. 380 entrades i un munt de pensaments i vivències abocats. En aquell moment no em podia ni imaginar que arribaria a fer aquest escrit. I des d'una cosa tan fantàstica anomenada tauleta! Cinc anys més? Va, som-hi! Descaradament, sense la timidesa inicial, despullant la ment i amb un punt de reveldia. Com el nen que es posa de fita, al cap de cinc anys més, poder mostrar les dues mans obertes al món.

Els cinc grans (dedicat als cadets del Sedis)

Imatge
Una vegada hi havia cinc nois de muntanya que volien jugar a bàsquet. Els agradava molt, hi posaven moltes ganes i energia però només eren cinc. Eren bons, molt bons, però no trobaven més nens que volguessin jugar. Des de ben petits feien bàsquet amb els més grans, altres cops amb els més petits i així voltaven per Lleida sense deixar indiferent a ningú. Amb la seva empenta van aconseguir jugar també a la resta de terres catalanes on, primer la mofa i després l'admiració i, perquè no dir-ho, l'enveja els feia respectar. I aquest any els cinc grans amb un exercit de petits malparits (entenguis com a aquell murri que fa mal a la pista quan els altres encara riuen mirant avall) van anar a fer la seva gesta particular amb els setze millors de Catalunya. Després d'una selecció a partits que ja va deixar amb la boca oberta a més d'un però amb escepticisme, sort se'n pot tenir un dia però no durant tota una lliga, allà es van plantar. Tots estàvem contents, jugar amb els…

El Segre desperta

Imatge
Avui el dia era ben primaveral. Fins i tot un excés de calor. Feia temps que no treia el cap al riu. Ens hem decidit després d'un divers ventall d'opcions. Havia de ser un passeig suau i no massa llarg. Hi havia molta gent, es nota que tothom té ganes de sortir a respirar i prendre el solet després d'aquest hivern tan estrany.
La primavera ja és ben viva: ocells cantant amb vius colors i arbres i arbustos rebrotant. I el riu ben ple d'aigua però sense exagerar. Es nota que la setmana passada l'aigua i la neu ens van fer una bona visita.
La càmera m'ha acompanyat tot el passeig per la llera dreta del Segre. L'esquerra, la deixo per un dia d'aquests si la pluja m'ho permet. La diversitat d'ocells ha sigut prou bona com per omplir el sac. Alguns ja han arribat i altres encara no han marxat.


Fa dos anys vam plantar un munt d'esqueixos arbustius de ribera a la llera del Segre (gatell, saulic, sarga...) Ara tot just rebroten però es pot veure a la…