Sota terra. Com no fer divulgació científica.

Aquest escrit és un homenatge a tots els que es dediquen al món de la investigació.

Si hi ha un programa de la tele que em treu de polleguera és el Sota terra. Els que ens dediquem o hem dedicat al món de la investigació, sobretot al treball de camp, sigui de l'àmbit que sigui, sabem com n'és de sacrificat. Hores i hores a l'espera, molta paciència, fred, calor, avorriment, desesperació, frustració i sentiment de perdre el temps. Però també té la seva part bona que compensa tota la resta. Aquell descobriment, aquella dada que buscaves, aquella cosa que no esperaves i t'emociona, aquella foto desitjada o aquella que t'ha sorgit de sobte després d'hores i hores sense res. La feina de camp és molt dura i, molt poques vegades, valorada i gratificada.
I aquí apareix el senyor Eudald Carbonell, el personatge estrella, el mediàtic, el fantàstic, el superhome, que amb quatre actors de pacotilla, dos pic i una pala, en tres dies fa els grans descobriments, tira per terra grans teories i es converteix en l'heroi de la comunitat científica. D'ell no en parlaré. Ara, si algun dia us el trobeu, pregunteu-li per la mandíbula d'Orce, veureu com esquiva ràpid el tema. I també dol que quan preguntes a classe si coneixen algun científic important quan parles d'evolució només surt l'Eudald Carbonell. Per sort, n'hi ha catorze que aquest any també coneixen altres científics com Stephen Jay Gould, Richard Dawkins, Ramón Margalef, Joan Oró o Roderic Guigó, entre altres, perquè una servidora se n'ha encarregat d'això. Què fan o han fet aquests homes? Divulgació científica de veritat i grans investigadors en el seu camp: paleontologia, evolució, ecologia, astrofísica, genoma humà. I fixeu-vos, alguns d'ells de casa nostra. També, també... dones, també: Mary Leakey, Lynn Margulis, Pepita Castellví...
El Sota terra és un programa divulgatiu, així ens el venen, però sota el paraigua de la divulgació no tot s'hi val. No s'hi val falsejar dades, apoderar-se de la feina dels investigadors que els ha costat molts anys d'esforços i un sou ridícul, si és que ho han cobrat. No val fer bandera de coses que no et pertanyen. No val aquest menyspreu cap a les hores i hores de feina dedicades pels altres per arribar a uns descobriments i conclusions científiques. No es pot dir que tres pallassos fan en tres dies, sense fer-la, la mateixa feina que tu fas en mesos o anys. No senyors, això fa mal als que hem passat moltes hores, molts dies, molts mesos anant amunt i avall cercant, remenant, observant en condicions extremes per arribar al final d'un estudi científic. Tan se val que estiguis al bosc sol observant ocells, en estanys d'alta muntanya cercant amfibis, en una excavació arqueològica, dies i dies tancat en un laboratori deixant-te les pestanyes en una lupa comptant mostres marines o al zoo de Barcelona mirant com mengen els goril·les. És igual, tota aquesta feina és dura, pesada i poc gratificada. No em val que vinguin aquests amb l'escut de la divulgació per dir que ells són els millors i que tot s'hi val. 
Divulgació, tota la que faci falta, engany al públic receptor i menyspreu als que, teòricament, són els teus companys i col·legues, no. Això fa mal i és molt mesquí.

Comentaris

Joana ha dit…
No he vist cap capítol del programa, i ho fet per principis. D'entrada em semblava que promocionaven un concurs i quan vaig saber que era un programa que es suposava científic, només de sentir que se suposava que feien, em vaig quedar esparverada. Com dius, la feina de camp és molt dura i en arqueologia, que els pot anar de centímetres de trobar o no, per que vingui un i faci bingo sempre a la primera!
Jordi ha dit…
Em fa la sensació que en alguns capítols fan excavacions pendent de projectes ja en funcionament. Potser molts projectes estan sota mínims i l'aparició d'aquest programa els permet fer una excavació que d'altra manera no podrien fer doncs benvingut sigui.

No estic d'acord amb això de pallassos a la gent que l'acompanyen. En algun reportatge els he vist en el seu projecte habitual i són investigadors de veritat. Tot els que ens em dedicat a la recerca hem acabat moltes vegades cremats per manca de recursos. Si aquests es treuen alguna cosa més del que guanyaran amb la ciència pura i dura doncs millor per a ells. Igual, per a alguns, és la única manera de continuar.

Segueixo el programa. No m'agrada això de haver de fer-ho tot en tres dies però és la tele. Reconec que he aprés coses d'aquest programes. Possiblement sigui poc però està fora del meu àmbit i per poc que sigui ho agraeixo. En ocasions les troballes són molt interessant, no pel programa si no pel que signifiquen.

Recordem que a la ciència diària també es premia aquells que tenen resultats ràpids: fan més publicacions independentment de la qualitat. I aquells camps on els resultats s'obtenen més a poc a poc queden relegats perquè "produeixen poc". I parlo per experiència. Es prefereix una recerca sobre medicaments per al càncer que la recerca en l'eliminació de tòxica ambientals, responsables del 70% dels casos.
Núria ha dit…
No estic d'acord, Jordi. Justament perquè sabem què costa fer investigació la poca difusió que se'n fa trobo molt injust que la feina d'altres se l'adjudiquin aquests personatges: un mediàtic i un actor còmic, com a seves. Saps que hi ha més d'un col•lectiu que han denunciat l'apropiació de la seva feina d'anys. Per la divulgació no tot s'hi val. No només et prenen l'autoria de les investigacions sinó també et prenen el pèl.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...