Se'ns crema la terra

La Seu plora, plora d'impotència. Les valls de Valira, Calbinyà, casa meva, un polvorí... 
No hi ha paraules... Plorem molt. Fa por, molta por. I molta pena... Es veia a venir, aquesta sequera, aquest vent. Que passi això, al Pirineu, al mes de març, mes de desgel... Mes que per encendre un foc a la muntanya has de dur una monició completa de llumins per la humitat que hi ha. I ara... el foc a casa. Sense paraules. Les imatges ho diuen tot...
Cliqueu sobre les fotos, les veureu millor.

Casa meva, entre la a i la m. A tocar del foc, en aquells moment, muntanya avall



Comentaris

Joana ha dit…
Baixant de Masella cap a les quatre, he vist fum cap a l'Alt Urgell i volia entrar al facebook per veure que deies, però no em pensava que estava així el Pirineu! Quina por!
Merbrualba ha dit…
O Núria ! quina angoixa veure el foc tan aprop de casa. Ho sento molt i que trist que es, veure cremar el bosc ...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...