Després del foc ve l'aigua... i la neu!

Quin hivern més estrany. Tot va a deshora. Fa poc més de dues setmanes ploràvem per una sequera sense fi i uns incendis que ens socarrimaven el país i en dos dies hem tingut aigua de la bona, d'aquella d'anar fent, i ha deixat aquests primers mesos una mica arregladets. Hem passat de tenir 2 minsos litres a quasi 80 en dos dies. L'aigua s'ha rebut amb una alegria que no hauria de ser. Igual que algú que viu un fenomen excepcional i bonic nosaltres hem rebut l'aigua aquesta setmana. 
Però no tot ha acabat aquí sinó que dijous ens va sorprendre una no gens esperada nevada a la mateixa Seu. Llevar-se al matí i veure que cau alguna cosa estranya que fa "ploc" a la finestra fa estrany. Sí una nevada tímida, molt molla, que no gosava ni embrutar el carrer però que a mida que passaven les hores es tornava més descarada i acabava caient amb força emblanquinant tot el que podia. I l'endemà, al sortir el sol, una imatge poc usual cridava molt l'atenció: un Cadí ben blanc trencava el gris amb la taca vermella de l'esllavissada que ens ha acompanyat tot l'hivern. Però el paisatge bucòlic de la nevada no és res comparat amb l'alegria de tenir el país mullat, hidratat i preparat per rebre una nova vida a la primavera. Els prats podran despertar vius per acollir molta vida que sense el verd no tindrien moltes garanties de sobreviure. I la part econòmica també és important. El clam d'alegria de les estacions de nòrdic, aquells que molts cops són els germans pobres de l'esquí però amb un cor i una estimació pel territori molt més profunds que els altres, era unànime. Les estacions de nòrdic obrien aquesta setmana la temporada. Sí, a vint i pico de març però per poder salvar ni que sigui algun moble. Potser no durarà massa la neu però a les muntanyes n'ha caigut un bon tou i això farà aguantar el mes que queda. 
Dissabte baixàvem cap a Barcelona i una pau i gran alegria s'apoderava de nosaltres al veure aquell paisatge tan blanc davant nostre. I avui, al tombar al Pla de Sant Tirs un "uala!" se'ns escapava a tots al trobar-nos el blanc lluent de les muntanyes allà plantat. No era una alegria del que veu la neu per primera vegada o casual, era una alegria de victòria i d'alleujament, de pensar que les coses bones sempre acaben arribant. I aquesta ens la mereixíem més que ningú.






Comentaris

Jordi ha dit…
A veure si torna a ploure abans de l'estiu...

Per cert, com és que encara tens la .es a la barra?
Joana ha dit…
Quin goig! Quan vaig pujar dissabte, era una passada, de tot ben sec i marró, desde Manresa es veia tot blanc el Pirineu.
Núria ha dit…
Falta de temps, Jordi... Estic estudiant diferents possibilitats de treure aquest .es del meu bloc!
josefina ha dit…
I xafar la terra i els camins tan esponjosos et fa posar de bon humor a la força.
j.
Jordi ha dit…
http://caballe.cat/wp/com-evitar-la-redireccio-a-bloggercomes/

Mira aquí, només cal engarxar un text en el format html :)

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...