Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2012

Reflexions des de Bellvitge Hospital

Aquí estem, passant l'estona en un lloc monstruós anomenat Hospital de Bellvitge. Per una ruqueria de cinc minuts t'hi passes tot el dia. Deuen pensar que la fotuda sóc jo perquè la mala llet i el nerviosisme de l'espera sense fer res m'angoixa de mala manera. Rius de persones amunt i avall, gent que crida quan parla, ascensors carregats de borregos que no pugen ni una planta a peu. I, evidentment, sóc a Espanya perquè el català ni s'olora. Em sento desemparada i desprotegida amb unes ganes boges d'agafar el cotxe i fugir cap a les muntanyes. No em deixen marxar ni a passejar una estona, em diuen que ha d'haver un familiar a a sala. He estat a punt de firmar una autorització a algun d'aquests padrinets que hi porten hores, com qui delega el vot en una reunió de veïns. A la dona entrada en bastants més anys que jo li sona el mòbil. Porta la música d'aquest cantant brasiler de moda que diu allò de pegar no sé què. Li deu haver instal•lat la neta. Per…

Després del foc ve l'aigua... i la neu!

Imatge
Quin hivern més estrany. Tot va a deshora. Fa poc més de dues setmanes ploràvem per una sequera sense fi i uns incendis que ens socarrimaven el país i en dos dies hem tingut aigua de la bona, d'aquella d'anar fent, i ha deixat aquests primers mesos una mica arregladets. Hem passat de tenir 2 minsos litres a quasi 80 en dos dies. L'aigua s'ha rebut amb una alegria que no hauria de ser. Igual que algú que viu un fenomen excepcional i bonic nosaltres hem rebut l'aigua aquesta setmana.  Però no tot ha acabat aquí sinó que dijous ens va sorprendre una no gens esperada nevada a la mateixa Seu. Llevar-se al matí i veure que cau alguna cosa estranya que fa "ploc" a la finestra fa estrany. Sí una nevada tímida, molt molla, que no gosava ni embrutar el carrer però que a mida que passaven les hores es tornava més descarada i acabava caient amb força emblanquinant tot el que podia. I l'endemà, al sortir el sol, una imatge poc usual cridava molt l'atenció: un…

I de nit encara crema la terra

Imatge
Encara no tenim controlat el foc. Fa molt, però molt vent. Avui dormirem amb un ull obert i l'altre ben despert. I les orelles ben aixecades per si hem de fer via cap a la Seu.  Ara per ara, la cosa està així...






Per relaxar una mica la vista i la ment he canviat la posició i he mirat a sud enlloc de nord. Quin contrast. Àngels contra dimonis.


Se'ns crema la terra

Imatge
La Seu plora, plora d'impotència. Les valls de Valira, Calbinyà, casa meva, un polvorí...  No hi ha paraules... Plorem molt. Fa por, molta por. I molta pena... Es veia a venir, aquesta sequera, aquest vent. Que passi això, al Pirineu, al mes de març, mes de desgel... Mes que per encendre un foc a la muntanya has de dur una monició completa de llumins per la humitat que hi ha. I ara... el foc a casa. Sense paraules. Les imatges ho diuen tot...
Cliqueu sobre les fotos, les veureu millor.
Casa meva, entre la a i la m. A tocar del foc, en aquells moment, muntanya avall


Sota terra. Com no fer divulgació científica.

Imatge
Aquest escrit és un homenatge a tots els que es dediquen al món de la investigació.
Si hi ha un programa de la tele que em treu de polleguera és el Sota terra. Els que ens dediquem o hem dedicat al món de la investigació, sobretot al treball de camp, sigui de l'àmbit que sigui, sabem com n'és de sacrificat. Hores i hores a l'espera, molta paciència, fred, calor, avorriment, desesperació, frustració i sentiment de perdre el temps. Però també té la seva part bona que compensa tota la resta. Aquell descobriment, aquella dada que buscaves, aquella cosa que no esperaves i t'emociona, aquella foto desitjada o aquella que t'ha sorgit de sobte després d'hores i hores sense res. La feina de camp és molt dura i, molt poques vegades, valorada i gratificada. I aquí apareix el senyor Eudald Carbonell, el personatge estrella, el mediàtic, el fantàstic, el superhome, que amb quatre actors de pacotilla, dos pic i una pala, en tres dies fa els grans descobriments, tira per ter…