Petits sacrificis per a grans fites

Fa uns dies comentàvem amb l'Anna que dediquem els esforços a coses sense importància i deixem les de debò per resoldre. Em refereixo a la petició d'ERC sobre l'ús de la llengua catalana al Parlament espanyol. Comentàvem que per què em de dedicar-nos a debatre ara això tenint una independència pendent i fent més xup-xup que mai. Al parlament espanyol que parlin en espanyol, que per alguna cosa és el d'Espanya!
I el mateix passa amb les banderes. Que volen que els Ajuntaments pengin la bandera espanyola? Doncs que la pengin, au! A veure si ara ens haurem de capficar per aquestes minúcies.

Mireu, no tenim pas tot el temps del món i no crec que tornem a tenir tant de cara les coses. Ara és el moment de concentrar totes les forces en aconseguir la independència, de mirar cap el futur, de mirar cap l'exterior. Deixem-nos de foteses espanyolistes, ja s'ho faran!!!

Si parlem d'un plaç curt, de pocs anys, amb totes les energies concentrades en un únic objectiu em comprometo a baixar-me els pantalons fins on faci falta. Volen que no porti del CAT a la matrícula? No el duré. Volen que m'enganxi el toro? Ho faré! Hem de penjar la bandera espanyola al balcó de l'Ajuntament? Fem-ho. He de fer classes en castellà? Les faré, no seria la primera vegada. He de parlar en aquesta llengua a jutjats, administracions, tramitacions... Cap problema. 

Perquè si mentrestant dediquem el nostre temps i esforços a fer pedagogia per a la independència del país, aconseguim que els polítics marquin d'una vegada un full de ruta i anem formant a l'exterior nova gent per impulsar un gran país, d'aquí dos anys podrem ser lliures. No paga, doncs, la pena fer el que ells vulguin durant aquest petit període de temps i deixar-nos de foteses? Quan ho haguem aconseguit ja parlarem com vulguem, enganxarem al cotxe el que ens plagui, tramitarem com creguem oportú i ensenyarem en les llengües que considerem més convenients. Però, per sobre de tot, estic disposada a pagar aquesta xavalla per aconseguir la llibertat tan anhelada.

I no és una utopia. Potser que ens ho creguem d'una vegada.

Comentaris

Daniel ha dit…
Totalment d'acord. No entenc perquè a tanta gent li costa entendre-ho i prefereixen deixar-se la pell en petites batalles que no porten enlloc.
Jordi ha dit…
Alguns viuen molt bé fent veure que lluiten quant en realitat ja els hi va bé el que tenim.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...