Cavall Fort

A casa la cartera passa dos cops per setmana, dimarts i dijous. Us pot semblar sorprenent a alguns, no? Però això és el que té viure al monte! La bústia és d'entrada estreta i molt mal parida i les revistes i sobres grans sobresurten força. Dijous ja vaig veure aquell plastiquet identificatiu de la coberta del Cavall Fort. A més hi havia alguna carta més, entre elles una del mateix Cavall Fort adreçada a la Laia. L'obro (potser no ho havia d'haver fet al no anar dirigida a mi) pensant que ens oferien alguna cosa o anunciaven algun esdeveniment especial. Però només amb la primera frase ja em vaig imaginar què passava: "tal i com deus haver vist en el número 1189..." Ha! Ha guanyat algun dels concursos! I no m'equivocava. Li comunicaven que, justament en el número del Cavall Fort que tenia a la mà, sortia el seu nom com a guanyadora d'un dels concursos que sempre hi ha a les últimes pàgines del Cavall Fort. Una llibreta de l'Ot el bruixot. No és el premi el que compte, és la il·lusió de veure que, mes rere mes, envies les solucions i sempre toca als altres. Però un dia, això només passa un dia, t'arriba la sorpresa! I és que m'agrada que li hagi passat a la Laia perquè cert dia, ja fa molts anys, aquesta mateixa sensació la vaig viure jo. Sí, un dia miro el Cavall Fort i m'havia tocat un lot de llibres. Tenia uns 14 anys. Ep, i entre ells vaig descobrir una gran obra: el dia dels Trífids!

A casa vam créixer tots plegats amb el Cavall Fort. Ja érem ben grandets que encara el rebíem fins que el meu pare va dir que potser ja érem una mica ganàpies... Fa uns anys van subscriure al Quim i la Laia al Tatano. El Tatano ja l'hem deixat enrere però el Cavall Fort durarà anys! Aquells personatges no tenen edat: l'Ot el bruixot, protagonista incondicional de la primera pàgina de tots els temps, personatges que han viscut molt de temps al Cavall Fort com els Barrufets, en Massagran, el Jep i en Fidel, però que ja no hi són. Els que ja comencen a fer història com l'Alfons del Mar o el Cresques... I els dibuixos de la Pilarín Bayés! Ara en tenim de nous però els meus sempre seran els més recordats. 
I la feina que ha fet el Cavall Fort amb la llengua? Quants nanos deuen haver après a llegir amb el Cavall Fort? Però nanos que ara ja arriben als 50, una època on els català ni treia les orelles o li tallaven. Alguns auguren de fa anys que el Cavall Fort té els dies comptats perquè als xics d'ara els agraden altres coses, això del TBO no els motiva gens. Però em sembla que no en saben massa perquè si una cosa esperen a casa amb impaciència és el Cavall Fort. El Cavall Fort ha sabut adaptar-se als temps i als gustos i necessitats dels més petits i no tan petits. Fa una gran tasca educativa, lúdica i d'unió familiar perquè els concursos i entreteniments no es fan sols. Tots hi fiquem cullerada! I tots n'aprenem! I, per sobre de tot, manté viva una llengua i una il·lusió que molts voldrien veure morta i ben enterrada.
Gràcies, Cavall Fort.

Comentaris

Jordi ha dit…
Moltes felicitats a la Laia. No sé quina és la població de Les Valls però coneixes un poble d'aproximadament quatre-cents amb correu diari...
Núria ha dit…
Devem ser uns 700 i pico però en 14 pobles. Al nostre nucli uns 200, si arribem. Doncs mira quins privilegiats aquests pratdipencs!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...