Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2012

Petits sacrificis per a grans fites

Fa uns dies comentàvem amb l'Anna que dediquem els esforços a coses sense importància i deixem les de debò per resoldre. Em refereixo a la petició d'ERC sobre l'ús de la llengua catalana al Parlament espanyol. Comentàvem que per què em de dedicar-nos a debatre ara això tenint una independència pendent i fent més xup-xup que mai. Al parlament espanyol que parlin en espanyol, que per alguna cosa és el d'Espanya! I el mateix passa amb les banderes. Que volen que els Ajuntaments pengin la bandera espanyola? Doncs que la pengin, au! A veure si ara ens haurem de capficar per aquestes minúcies.
Mireu, no tenim pas tot el temps del món i no crec que tornem a tenir tant de cara les coses. Ara és el moment de concentrar totes les forces en aconseguir la independència, de mirar cap el futur, de mirar cap l'exterior. Deixem-nos de foteses espanyolistes, ja s'ho faran!!!
Si parlem d'un plaç curt, de pocs anys, amb totes les energies concentrades en un únic objectiu em…

Hivern pelat

Imatge
És el màxim que puc fer aquests dies, passejar pel parc del Segre i encara gràcies. Hi vam anar dilluns al matí i goita, dimarts altre cop amb febre... Tenia ganes de fer algunes fotos, m'hagués agradat fer-les amb el canal gelat però de gel no en queda pas! I el més trist, les muntanyes estan ben pelades. Les passarem magres aquest any...


Prou queixar-se i a treballar!

Ens abaixaran el sou un altre cop. Ves, què vols fer-hi si encara ens caguem a les calces quan parlem d'independència... Però no parlarem d'això ara, vull fer una reflexió sobre el món de l'educació. I si en alguna cosa tinc bagatge és en aquest!
Els professors i mestres de la pública es queixen perquè els faran treballar més hores i cobrant menys. Quina barra... Un moment, un moment...! Sí, típic comentari d'algú que treballa a la concertada!!! Aquells que hi són perquè no han sigut capaços de treure unes opos i han acabat en una escola de poca volada, pringant més que ningú i donant un servei pèssim. Normal, si no s'han tret unes opos és que no són prou vàlids.
Quants cops hem sentit aquest comentari? Buf...
Doncs jo discrepo molt de les queixes dels de la pública i treballo a la concertada. Però penso això mateix ara i fa 15 anys quan voltava per escoles i instituts de secundària i més, públics tots. No vaig passar d'interina, pobreta... Clar, per això he a…

Cavall Fort

Imatge
A casa la cartera passa dos cops per setmana, dimarts i dijous. Us pot semblar sorprenent a alguns, no? Però això és el que té viure al monte! La bústia és d'entrada estreta i molt mal parida i les revistes i sobres grans sobresurten força. Dijous ja vaig veure aquell plastiquet identificatiu de la coberta del Cavall Fort. A més hi havia alguna carta més, entre elles una del mateix Cavall Fort adreçada a la Laia. L'obro (potser no ho havia d'haver fet al no anar dirigida a mi) pensant que ens oferien alguna cosa o anunciaven algun esdeveniment especial. Però només amb la primera frase ja em vaig imaginar què passava: "tal i com deus haver vist en el número 1189..." Ha! Ha guanyat algun dels concursos! I no m'equivocava. Li comunicaven que, justament en el número del Cavall Fort que tenia a la mà, sortia el seu nom com a guanyadora d'un dels concursos que sempre hi ha a les últimes pàgines del Cavall Fort. Una llibreta de l'Ot el bruixot. No és el pre…

Reflexions sobre bona conducta

Quan algú es mor és habitual escoltar en els funerals les seves virtuts, les tingués o no. Era una bona persona, una bona esposa o espòs, un bon pare, un bon fill. Persona treballadora que havia lluitat per tirar endavant. Mai sentim a dir quin descans, ja s’ha mort aquell mal parit que havia fet la vida impossible a la seva dona, home, fills o gent que l’envoltava. Aquí et podreixis al forat. Hipocresia? Bona educació? Respecte pels morts? Cap a la família? Són coses que molts cops m’he preguntat. S’ha de fer el paper o ser coherent amb el que un pensa?  Imaginem-nos un cas possible. Fa temps vas tenir un mal rotllo amb algun familiar i fa molts anys que no us parleu. De fet, us odieu. Què heu de fer? S’ha d’anar al funeral, s’ha de donar el condol (quan en el fons te n’alegres)? Com reaccionaran els altres? Si no hi vas, et titllaran d’irrespectuós, de mala persona. Si hi vas, et poden etzibar que què hi fas allà, que és una provocació, que si vas a fer-te veure, en definitiva serà…