No els agrada la nostra llengua

A la Seu, els dissabtes a la tarda fan olor de bàsquet. Enguany, l'equip de Lliga Femenina, el Cadí la Seu, està fent un molt bon paper i al Palau d'Esports es vibra de valent. Cert dia, uns quants aficionats vam començar a passar-nos-ho bé quan intentàvem dirigir el joc de les jugadores en anglès. Ves, com que els entrenaments són en aquesta llengua potser ens entendrien millor a l'hora d'animar-les! Seven, seven, put de ball into de basket! Defense! Come on! Up,up! Down, down! Vam riure molt perquè l'anglès era acollonant! Fins i tot buscàvem expressions genuïnes per animar. La seven, la número 7, va fer un partit nefast i la vam acrivillar de valent. Però, hosti tu, sembla que va funcionar i des d'aquell dia és una de les cracs de l'equip. La veu va córrer i cada cop hi havia més gent allà, al sector esquer de la grada. I els joves també es van animar, i van anar a buscar el bombo, i cantaven, i cridaven i animaven com mai l'equip. En un partit més que perdut es va donar la volta al marcador. Fins i tot els àrbitres, una mica incrèduls del que estava passant en un pavelló de gel (per la poca sang que ha demostrat sempre l'afició) van comentar al acabar: "mai havíem vist això a la Seu, aquest partit l'ha guanyat l'afició" I des d'aquell dia, fins ahir, el Cadí la Seu, és una fera i un mal son per les contricants a casa. 
Però ahir les coses van canviar i, com passa massa cops, aquesta mania que ens tenen de voler parlar una llengua que no hauria d'existir, l'ambient s'ha enrerit. Els nanos són nanos i quan s'envalentonen poden arribar a la grolleria. Els regitres que sentíem no ens agradaven: algun insult i un càntic esterpèntic de "bésame el culo" a una jugadora del Girona. I també començaven A sentir-se comentaris com que nois de la Seu, tots catalanoparlants, havien de fer els càntics en castellà. Quan va acabar el partit vaig anar cap a ells, tots prou coneguts, i els vaig dir que quedaria més bonic dir-li "fes-me un petonet al culet" sense més exigència. Doncs avui, un ciutadà argentí que viu i treballa per aquestes contrades des de fa molts anys i del qual es coneix, i no se n'amaga, la seva animadversió cap a la nostra llengua ha etzibat això en un fòrum de bàsquet després de passar per altres canals i xarxes socials: 

"Les cuento una anécdota, en el Sedis, un grupo de chicos de la base han decidido de "motu propio" hacer hinchada para el equipo femenino senior A, "El Cadí". Estos chicos le han dado una nueva idea de lo que es ambiente a los partidos, es mas, se habla de ello en los medios de comunicación locales. Pues bien, resulta que en el último partido los chicos hicieron cánticos en español, y gente "del Club", o relacionada con el club de manera directa se levantó a exigirles que cantaran en CATALAN. 
MARGARET DE CIMAN-CHINEZE NWAGBO-MANDISA STEVENSON-ADRIANNE ROSS-BLANCA GARCIA-KRISTINE KARKLINA-CRIS GARCIA-NEREA MENDEZ-TANIA PEREZ-TIINA STEN-TEREZA BRANTLOVA 
Este es el equipo del sedis, donde se aprecia a simple vista el dominio de las jugadoras no catalanas, es mas ni europeas. La 1ra pregunta que me viene a la mente es: ¿quien mas aparte de mi se debate entre el calificativo de hipocrecia o desubicación? La 2da pregunta es: ¿hay algun educador en el foro que pueda explicar como los resultados a obtener con esta acción es que los chicos se pasen por el forro la tribuna y dejen a los "adultos" con sus adulteces?" 

Fins els collons, m'enteneu, fins els collons que vinguin de fora a criticar la nostra llengua. Segons aquest personatge, la meva actitud és hipòcrita perquè minuts abans havia penjat una foto al Facebook d'aquests nois dient que eren la millor afició. Hipocresies a part, gent com aquesta que ataquen la nostra llengua dia sí i dia també, com el colonitzador colonitzat que tornar a la pàtria amb la veritat per davant no els necessitem per a res. Prou lluitem i ens costa molt des de dins com perquè haguem de patir això a casa nostra.

Comentaris

Jordi ha dit…
Tot i tenir un gran amic argentí, la majoria que he conegut, entre d'altres alguns mitjançant les teves amistats, sempre han intentar explicar-me com havia o havíem de fer les coses... Espero que no sigui una cosa genèrica.
Anònim ha dit…
Jo exigiria que aquesta persona que insulta Catalunya no tornés a posar els peus en el poliesportiu del vostre club. Aquesta classe de gent haurien de fotre el camp del país!
Núria ha dit…
Per sort, Jordi, els altres que he conegut no han tingut en cap moment actituds com aquestes. Pensa que això és una més dels àtacs i mofa del mateix personatge.

La veritat és que no he entès mai la gent que ve de fora i es permet la llibertat de menysprear i atacar la cultura d'aquell país. I possiblement, estar de cul amb la llengua et tanqui moltes portes en el món laboral, sobretot públic i això provoqui que hagis de marxar, això sí trallant de valent contral los putos catalanes, a buscar feina a un lloc on la llengua no els sigui un entrebanc. Entrebanc per a ells, per a mi una nova llengua seria un enriquiment cultural.
Anònim ha dit…
Hipocresies a part, no diu res de la llengua.
Núria ha dit…
Hòstia, el que em faltava, una analfabeta. Si fos un altre li haguessis saltat al coll.
"Pues bien, resulta que en el último partido los chicos hicieron cánticos en español, y gente "del Club", o relacionada con el club de manera directa se levantó a exigirles que cantaran en CATALAN"

Si els hagués dit que parlessin en anglès que així tothom ho entendria millor no hagués passat res, fins i tot ho hagués acceptat aquest paio.

Ah, a més, que sàpigues que això que diu és mentida. Jo hi era, ho vaig dir jo. Ell no hi era i tu tampoc. I no tornis a queixar-te mai més que a la frontera algun tricorni et fa parlar en espanyol. Al final resulta que no només jo sóc una hipòcrita, ves per on.
Núria ha dit…
Em sembla que hi ha algú que no té clar que per molts comentaris qe m'enviï no els puc contestar en privat perquè els anònims són unidireccinals i no hi consta cap adreça per comentar les seves fabuloses i constructives apreciacions.
Anònim ha dit…
...ahir et vem trobar a faltar en el Camp Nou, posant ordre, o més ben dit, "demanant" que les consignes del públic envers al Mou, no fossin en castellà, hagués estat còmica la situació...
Tan lleig era quan s'obligava a parlar en castellà, com ara els que obligeu a parlar en català.
Marga Carpe Diem ha dit…
En realitat aquest terme espanyol no estaria ben dit quan fa referència a la llengua de l´Imperi.Se li hauria de recordar a aquest senyor que digui castellà, tant si és argentí com de Garrapatilla del Monte.
I sobre aquests individus que envien anònims i no tenen la valentia de donar la cara, he de dir que durant la meva època d´estudiant tenia un profe de psicologia que deia que eren uns tarats dissimulats, uns poca pena que practiquen desde la impotència, estan plens de complexos i solen ser bastant curts de gambals. A mi m´agrada la gent que dóna la cara.I per rematar a Catalunya parlem català us agradi o no. A mi no se m´acudiria mai criticar la llengua d´un país i menys sent estranger.
Moisès ha dit…
A ningú se l’ha d’obligar a parlar una llengua, fins aquí molt d’acord, però tampoc se la pot ridiculitzar, i se la pot menysprear, i a Catalunya hi viu molta gent, però molta que actua amb una total hostilitat contra la nostra llengua.
Els nois fan càntics en castellà (al meu poble també), seguint uns patrons dels mitjans de comunicació de masses i imiten els mateixos càntics que es fan als grans estadis, amb l’honorable excepció del Palau (el blaugrana), allí els càntics els fan tots en català.
Amb tot, aquets nois fan un flac favor a la llengua del seu país, segurament no en són prou conscients però això també ha estat responsabilitat de la deixadesa dels pares i de les figures a les quals imiten.
Salvador Cardús ja fa temps va dir que som un país desendreçat, i en té tota la raó, quan volem ridiculitzar a la persona que intenta fer pedagogia amb la llengua, en el fons ens fem mal a nosaltres, perquè poc a poc anem abandonant aspectes que ens ha costat molt reconstruir, i avui comencem per la llengua i demà continuarem amb altres valors i acabarem pel teixit productiu i econòmic.
Molts nouvinguts s’omplen la boca de drets socials, sanitat, educació, urbanisme, ecologia, ajuts a l’atur, però mantenen una hostilitat latent a la cultura del país que els acull, volen tenir drets, però amb els mínims deures.
Però desenganyem-nos ho fan aprofitant de la nostra feblesa estructural, i no és victimisme, si fins i tot alguns mossos han tingut una actitud miserable amb la llengua, si aquets ens han de defensar de les agressions anem ben galdosos.
Desconec si podem fer encara més esforços per integrar i fer-nos els simpàtics, penso que ho hem intentat tot, i veig que la majoria de gent que ens envolta està pel nostre extermini cultural, espanyols, nouvinguts (no tots), francesos, italians i molts anglosaxons, ja ho sabem amb el dèbil tothom s’hi apunta.
Però tots els pobles tenen les seves misèries, que ningú vingui a donar lliçons, una vegada recordo que un argelià em vacil•lava i li vaig etzibar, què passa francès ?
Em va matar amb la mirada, li vaig etzibar, què fa mal ?
Els espanyols des de la Batalla de Lepanto han perdut totes les guerres, només han guanyat les “internes” contra Catalunya, i a la Guerra del Rift els van tenir que ajudar els francesos (com contra Catalunya) perquè no se’n sortien, els francesos amb la ocupació nazi del 1940 la major part es van fer col•laboracionistes nazis, oh la grandeur !!!, pots comptar, els argentins ? us en recordeu de les Malvines ? 1982, els alemanys ? amb el genocidi jueu, els anglesos ? amb el tema d’Irlanda no se n’han sortit.
Ah i els americans ? com van fer el ridícul al Vietnam.
Potser acabarem extingits, no ho sé, però si passa serà perquè ens haurem suïcidat, molts ho estem patint, perquè si una cosa fa mal, no és veure com els nouvinguts volen imposar els seus criteris, sinó com els catalans abandonen la seva dignitat.
En qualsevol cas tots els pobles a part de les seves misèries, algun dia ho altre acabaran extingits o absorbits per una altra cultura, mireu sinó el fil de la història, el drama és que a nosaltres ens toca viure-ho en directe, si és que ho acabem veient.
Jo personalment no aniria a uns nanos a dir-los que canviïn de llengua en els càntics o insults en un pavelló, tot i que una vegada els vaig recriminar aquest estúpid càntic de campeones, campeones, no ho faré, ara quan ho veig, reconec que em fot bastanta pena.
Anònim ha dit…
http://claude.hagege.free.fr/html/publications/publication_halte-espagnol.html.html

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...