Font-Romeu

Aquest any la neu és minsa, molt minsa. Hem hagut d'anar una mica lluny per trobar-ne i així i tot no sembla pas un mes de gener. Aquests dies, si vols trobar gent de la Seu esquiant ves a Font-Romeu, a l'Alta Cerdanya. La Laia hi ha anat cada dia a fer fons i avui hem decidit anar-hi també la resta de la família: uns a fer fons, altres a fer descens i uns més a fer raquetes. La sort és que hi ha activitat per a tots! 

El dia ja es preveia ventós i els de descens  han vist com els tancaven el remuntadors a mig matí, però ells s'ho han passat bé igualment. I la Laia, preparant una dedicació més seriosa a l'esquí de fons de cara l'any vinent.

Els dies ventosos et permeten gaudir de núvols amb formes lenticulars, arrodonits pel vent i, a vegades, iridescents.  Passejar amb raquetes et permet saber quins animals hi viuen sense veure'ls. És relativament fàcil trobar tot de petjades diverses a la neu i encara més gratificant saber a quin animal pertanyen. Avui n'han aparegut uns quants. A més, el gel i l'aigua també ens han deixat algunes imatges força interessants. Deixarem alguna constància gràfica de tot plegat.

 Aquí dos nois calçant-se les bótes per anar a fer descens. No volen que se'ls vegi la cara però amb la mida de les botes es pot deduir que juguen al cadet del Sedis.



I mentre uns baixaven muntanyes, altres lliscaven amb unes bótes molt més lleugeres per pistes de fons.




 A l'hora de plegar, Déu i ajuda per classificar tot el material!! 


 Amb aquestes imatges es pot verificar l'escassetat nival d'enguany. Si continua així i fa fred, els ginebrons i nerets patiran de valent. L'estratègia d'aquests arbustos d'alta muntanya és aïllar-se del fred hivernal sota la capa de neu. El que queda a la intempèrie queda ben assecat per culpa del vent i el fred. I alguns no tenen neu ni per tapar les arrels!




La poca neu que hi ha s'està convertint en una fica capa de gel.


I aquí tenim un recull dels rastres que hem pogut veure avui. La petjada i l'excrement de llebre són dels més fàcils d'identificar. La petjada fa aquesta típica forma d'i grega. Les dues petjades del darrere, una davant de l'altre, són les potes del davant i les dues de costat les del darrere. Però, compte! La llebre salta cap el palet que sobresurt de la neu. Com és doncs que té les potes del davant al darrere? Doncs perquè quan salta primer recolza les potes anteriors i les potes posteriors salten cap a davant sense aixecar les del davant. Fixeu-vos en la imatge de sota. Proveu de posar-vos a la gatzoneta i col·loqueu les mans una davant de l'altre però per darrere les cames. Així acaba el salt de la llebre.
L'excrement també és inconfusible, aquestes boletes de color grogós i pallades, de la mida d'una bala de jugar, aquelles de colorins.



 Pels arbres hi havia un munt de trencapinyes amunt i avall fent molt de xivarri. Aquestes petjades són d'ells. A la segona foto es poden veure les marques de les ales a la neu, unes ratlles en forma de ventall.



I aquestes següents, pendents de confirmació, quasi segur que són de perdiu. Quina? No ho sé, suposo que perdiu xerra. Els excrements també són dels mateixos. Com moltes gallinàcies fan una marca en forma de fletxa, d'uns 5 cm, i uns excrements en forma de tub, d'uns 4 cm.




La guineu deixa aquest rastre en fila. Quan ho explico als nens sempre els dic que la guineu camina com una model, posa un peu davant de l'altre semblant, talment, que camini sobre una corda! La guineu és fàcil saber què ha menjat, o fruits o algun animaló. Endevineu que ha menjat aquesta? Si fos un animal veuríem restes de pèl però aquí es poden veure restes de fruits.



I d'aquests, curiosament no he trobat petjades i això que són de les més típiques! Són excrements de cabirol. Fa aquesta espècie de "conguitos" agrupats. Us podeu imaginar la broma fàcil a un amic. Si no els voleu perdre, no ho feu, és fàcil que piquin!


El paisatge també era fantàstic. Eina, Puigmal i tota l'olla de Núria i la vall del Ter. A l'última, el Canigó. Es pot veure el vent que feia per la neu que s'aixeca als cims de les muntanyes, un fenomen típic del Pirineu i molt perillós per la virulència del vent i la falta de visibilitat que pot provocar: el torb. Avui s'han agafat velocitats de més de 100 km/h als cims, cosa que ha fet que haguessin de tancar tots els remuntadors de les pistes de Font-Romeu.







El vent també provoca aquestes formes arrodonides i amb colors dels núvols. Una altra prova de la ventada d'avui.











I l'altre meravella del dia. El gel. Formes arrodonides i brillants que juguen amb l'aigua.






I esperem que nevi amb força a partir d'ara. No em preocupa tant l'esquí i el paisatge sinó la falta d'aigua de cara a la primavera. El desgel és primordial perquè la vida continuï després del llarg hivern. I sense neu i gel... malament rai.



Comentaris

Albert Castellet ha dit…
Núria! Avui també hi erem l'Aina, la Núria i jo. Fent fons fins a última hora... ;-)
Mònica ha dit…
Genial el teu capitol d'avui!!!! I puc ben dir que has aprofitat el dia del tot, com a biologa i com a metereorologa. En un moment m'has transportat a aquest pirineu que tant anyoro, es ben veritat pero que aquestes imatges no poden ser del mes de gener, una cerdanya no nevada a l'hivern no es el que toca no!!
Segueix posant-nos al corrent a tots aquells que malauradament tenim aquestes imatges tany lluny ja que tu tens la sort de tenir-los tan a la vora.
Mònica
Núria ha dit…
Albert! Quan baixava a dinar m'ha semblat veure-us a la furgo. Així que éreu vosaltres! La Laia diu que sí us ha vist. Ella hi ha estat fins a l'hora de dinar. Veus com dic que per trobar gent de la Seu s'ha d'anar a Font-Romeu...

Mònica, va vinga, que no et costa tant pujar-hi!!! Però, mentrestant, aniré informant del que pugui. De moment ja veus quin panorama més desolador...
xavi fane ha dit…
Impressionant el fotoreportatje que t´has muntat! m´encantat tot i sobretot la secció escatológica. Doncs si tú aquest any Pirineus i Rocallosas fan la mateixa pinta.
Joana ha dit…
Les passarem magres a l'estiu tots plegats si no neva una miqueta. Està tot el pirineu que fa pena. Estic molt desentrenada a reconèixer petjades i caquetes, però als nanos, parar a ensenyar una caca i estar tots mirant i si l'agafes? llavors ja és el summum!
Vaig ser a Masella dimarts i dimecres i no ventava, cosa rara a dalt, però sé que a Vallter no han pogut obrir alguns dies pel vent. Així que esperem que nevi aviat.
Jordi ha dit…
Genials les fotografies. En quan la neu, per dues vegades he sentit a la radio en programes i persones diferents que el normal al Pirineu era tenir neu més aviat cap al gener i que se sent molt que hi ha manca de neu al pont de la Puríssima per les pistes d'esquí i que no és anormal que hi hagi anys sense neu fins el gener.

És el que he sentit. Jo no tinc dades per saber si és cert.
Anònim ha dit…
Caram quin reportatge!!
Jo també he estat esquiant per aquí aquests dies, sort n'hem tingut de la Martin Fourcade amb canons de neu!!!
Sóc l'Anna!
Merbrualba ha dit…
Genials les fotos ...
Gracies per compartirles
merike ha dit…
Quins fotos meravelloses, la neu em sembla com Finlàndia en març com tens molta llum:) Salutacions des del nord!
Joan deu Peiroton ha dit…
Ho veig tot bé. Només hi mancaven les petjades de l'ós. Que no deu dormir massa amb les temperatures tan doces que vam tenir... Genials les fotos!!!
Núria ha dit…
Em sembla que les petjades d'ós hauran d'esperar uns mesos!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...