A contratorrent

Jo ja fa uns quants anys que vaig decidir començar a escriure tot el que em passava pel cap en un bloc. No tinc una temàtica única, senzillament aboco allò que en aquell moment em passa pel cap, allò que m'amoïna, el que m'emociona, el que m'agrada, el que m'irrita... De tot una mica. Potser els temes més intensos han estat des d'un principi la natura i la fotografia, la política des d'un punt de vista nacional, de país i temes més personals com les aficions dels meus petits. De tant en tant, la nostàlgia també aflora anant a buscar records de joventut. 

En aquest món de la blogosfera he conegut gent molt interessant. Alguns d'ells els segueixo des del primer dia, com el Jordi, altres han anat desapareixent però també n'apareixen de nous. He conegut gent molt interessant, gent amb qui he traçat vincles també en el món real. És impactant explicar que coneixes a aquella persona perquè té un bloc o llegeix el teu. Qui ho diria ara que l'Enric, la Josefina i el Marc o el Moisès els vaig conèixer precisament a través d'aquests escrits. Però també he retrobat persones que el temps i la distància ens havia fet pràcticament oblidar i que aquest món tan peculiar ens ha fet retrobar, com la Joana. He pogut conèixer les aficions, la manera de pensar, les inquietuds de persones amb qui comparteixo espais però que no hauríem passat mai del hola i adéu i que ara sabem que compartim moltes més coses de les que ens podíem haver imaginat, com la Mireia o l'Albert. Gent que un dia et diuen que et llegeixen i et ruboritzes perquè saps que mai podràs estar a la seva alçada, com l'Albert o el Dani. I un munt de gent que he descobert perquè un dia van aparèixer com a lectors meus, com el gran Xavi de les Rocoses que no em cansaré mai de mirar les seves espectaculars fotografies pensant que mai podré fer-ho tan bé com ell.  Gent que només em llegeix però que no ho hauries dit mai, com la Mercè, l'amiga de sempre de la meva mare. Alguns són amics de fa molt temps i, per casualitat, he descobert que també escriuen i compartim inquietuds que en les nostres trobades no n'havíem parlat mai obertament, com el Jordi.

I des de fa uns dies em va arribar l'enllaç d'un molt amic meu, d'aquell que ens veiem poc per la distància però amb els que he compartit moltes coses. D'aquells que tens clar que és un dels de debò. I quan vaig saber que encetava un bloc vaig pensar que el plaer de la lectura estava assegurat. I no vaig fallar. He pogut anar seguint els seus escrits i us els recomano, pel que diu i com ho diu. És l'Ignasi i el seu bloc, A contratorrent. Ara potser també serà ell el que descobrirà que jo li porto un gran avantatge amb això d'escriure per a mi i per a tothom. Benvingut a aquest món tan especial, Ignasi, on creus que no ets ningú però que de seguida veuràs que arribes a molta més gent de la que hauries sospitat mai.

Comentaris

Moisès ha dit…
Hola Núria
He donat un cop d'ull a Contracorrent, i dóna la sensació que el xicot té molt de nivell, i com a mínim escriu en català a diferència del de les fotos.
Amb tot, he torbat interessant el post que has fet al bloc sobre la "nostra" comunitat en xarxa, hi ha gent de la nostra generació que encara no ha entés que es pugui establir una xarxa social de gent "normal" a través de la xarxa.
Pel que es veu els canvis socials per molta gent encara és una cosa que l'ha de digerir molt poc a poc, i ho veuen com una cosa diabòlica.
Com veien els nostres avanpassats més retrògrats la tv, la ràdio, o el telèfon, ves que hi farem.
Joana ha dit…
Pot semblar estrany, en un principi, però després és el més normal del món. Entres a mirar que diuen de nou tots aquests "amics" blocaires.I ni punt de comparació amb les xarxes socials.
ignasi ha dit…
Ostres Núria! Què guai que m'hagi visitat. Ara sóc jo el que envermelleixo... glups! Un petonàs molt gran! Espero que em facis de mestra en el meu inici...
Merbrualba ha dit…
Hola Nuria!!!, dons si que et llegeixo si.... m'agrade com t'expresses, m'agraden els temes que comentes i les fotografias espectaculars que publicas.
Per cert , no t'en enriguis gaire (es a dir.. no t'en enfotis)peró que sapigues que amb la pandilleta d'amics jubilats de l'esplai, tambe tenim un "blog" ji,ji,ji. "jubilonautasribera"
De moment som uns novatos, pero segur que ja anirem progresant.
Be Nuria, una abraçada per tots i bon 2012 !!!!
Núria ha dit…
Mercè, he entrat al vostre bloc! M'agrada! Algun dia has de convèncer a ma mare que l'ordinador no mossega!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...