Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

Sorteny

Imatge
Ahir tocava fer de taxi i pujar a Andorra uns quants homenots que volien anar a esquiar a Arinsal. Ves, els agrada això de la gentada, fer moltes cues i baixar una muntanya en dos minuts. La foto és de Grandvalira d'avui mateix.
 Foto: Anna Aguareles

Així que els deixo a les nou a Arinsal i jo fujo ràpidament cap a algun indret tranquil. Decideixo enfilar fins a  Sorteny. Té aquell misteri de bruixes que a cada estació es desprèn el seu toc màgic. No és lloc d'aglomeracions però tampoc es pot dir que estigués sola. A l'arribada al pàrquing ja hi havia uns set o vuit cotxes. La gent calçant esquís de muntanya o raquetes per anar a fer camí amunt. A -2ºC em preparo per començar la ruta. Guants, buf, gorro, ulleres de sol, pals i raquetes. I, evidentment, la càmera! Objectiu: fer totes les fotos que em vingui de gust sense que ningú m'hagi d'anar esperant. El primer dilema és: Sorteny o Rialb? Em diuen que el camí que porta a la pleta de la Rabassa està molt gelat. U…

Bon Nadal

Imatge

Els àngels perduts

Imatge
Els àngels perduts. Així els anomenen. Criatures innocents que han patit una violència sense sentit. Una injustícia que ens fa frepar. Tothom plora. No hi ha res pitjor que la mort de criatures precioses de cara angelical. La foto ho diu tot. Eren nens feliços, riallers. No hi ha dret que el destí els hagi fet creuar-se en el camí d'un tarat. No els oblidarem mai.



Hipòcrites. Sí. Vivim en una societat d'hipòcrites. Aquestes també eren criatures angelicals i innocents que tenien tot el dret de viure i un dia es van creuar en el camí d'un o molts tarats. Aquests també reien i eren feliços. Els recordeu? No, és clar que no. No són del nostre món.









Analfabetisme científic

Imatge
Ahir en Daniel escrivia una carta al ministre Wert sobre els canvis que es feien en la nova llei d'educació. Ja us podeu imaginar que no li tirava floretes precisament. Però esmentava un tema que acostuma a passar desapercebut al costat dels atacs a la llengua. I és el menyspreu envers les ciències. Amb la nova llei el ministre es carrega la matèria comuna de batxillerat, Ciències del món contemporani. Jo no faig batxillerats, el meu sostre és 4t d'ESO però aquest any tinc l'oportunitat de seguir de ben aprop aquesta assignatura. I m'agrada, m'agrada molt, però hi he trobat certes incoherències que vénen del repartiment de les matèries a l'ESO. Les ciències del món contemporani incita als alumnes a pensar, ser crítics, a valorar la investigació, a conèixer els científics d'aquí i d'ara. Les noves tècniques, les investigacions actuals, els descobriments recents i la importància de la investigació a casa nostra. Evidentment, l'enfoc que li doni el p…

La farina d'or

Imatge
Sembla que aquest any pinta millor. Ha plogut prou tota la tardor, comença a fer fred i comencem a tenir les primeres nevades a cota baixa. Me n'alegro molt per les estacions d'esquí nòrdic que han patit molt aquests últims anys, sobretot el passat. Aquest tipus d'esquí és respectuós amb la natura, gens agressiu i de nul impacte ambiental. No hi ha canons de neu artificial i depenen totalment de la mare natura. M'agrada molt veure nevar, després d'una tardor tan acolorida com hem tingut, i els primers blancs també s'agraeixen. Aigua per la terra, protecció pel sòl, les plantes i molts altres éssers vius que necessiten la seva capa per poder sobreviure a les baixes temperatures de l'hivern. Futur esplèndid pel que ha de començar a créixer a la primavera. Però poca gent veu la neu així. És majoria qui té un sol pensament i és que les pistes d'esquí alpí podran obrir durant el pont del desembre. Maleït pont. Només mirem quants diners es podran guanyar. És…

Propera parada: Independència

Avui tothom fa valoracions, examina la premsa, escolta tertúlies... Tenim la santa mania d'anar a mirar què opinen a Madrid com qui necessita el consentiment i vist-i-plau de l'amo. Jo no en tinc cap necessitat, tot el contrari. Sé què pensen, sé què diuen i sé què volen fer creure. A mi no m'enganyen. Avui era motivador veure els diaris d'Europa i fora d'Europa. En aquests moments m'interessen molt més perquè és on hi ha el nostre futur i no pas a Espanya. Depenem en part del seu posicionament i no pas del que digui o vulgui l'Estat espanyol. I el que diu la premsa europea és exactament el mateix que veig jo, que la majoria independentista té una gran força i anem camí de la independència sí o sí.
No faré una valoració partit a partit ni dels resultats d'aquestes eleccions. No negaré que quan al final de la nit ERC va passar a ser segona força el crit d'alegria va ser gran. Semblava talment estar mirant un partit de bàsquet d'aquells dels nois…

Som bentos. Som catalans.

Imatge
Bentos: organismes marins que viuen fixos o lligats a un substrat.
Zona intermareal: zona marítima situada entre els màxims i mínims de les marees. Com que al Mediterrani no tenim marees ve determinada per la zona d'onatge i esquitxos.
Zona infralitoral:pertany a la part més externa de la zona intermareal. Exposada a l'aire i reb l'aigua dels esquitxos de les onades, que poden ser forts.
Zona mediolitoral: pertany a la part mitjana de la zona intermareal. És la zona exposada a l'onatge que, en increts rocosos com la Costa Brava o el Garraf, pot ser molt fort.
La zona infralitoral és un ecosistema on les condicions abiòtiques, les ambientals, són especialment dures. La biodiversitat és baixa, poques espècies són capaces d'aguantar les condicions dures del lloc. Tot i així, l'evolució ha jugat un paper important a favor d'algunes espècies i els ha donat eines d'adaptació per suportar totes aquestes condicions adverses. Desenvolupen estratègies contra la sequ…

Els colors càlids de la Seu

Imatge
Encara que em queda pendent el tercer escrit sobre la vall d'Aran, avui vull compartir amb vosaltres una de les meravelles del Pirineu: la tardor. Només uns dies podem gaudir d'aquests colors. Són color càlids, que inviten a mirar-los des de la finestra amb un punt de tristor, com aquesta tarda durant una ullada de Sol. I és que ens anuncien que d'aquí no massa la calidesa dels grocs, vermells i marrons donaran pas als colors freds, embetumats de blanc tots els matins pel gebre i les nevades que de ben segur aniran caient. Tot això amb arbres ben pelats esperant que el Sol torni a visitar-nos per poder començar a despuntar altre cop. És l'últim adéu a la vida abans que aquesta se'n vagi a dormir.