El Governador torna a la pàtria

Avui llegia al diari que el president Montilla deixarà de ser Molt Honorable ex-president de la Generalitat per passar a ser Senador de l'Estat espanyol. I això em demostra dues coses:

Que aquest senyor que ha estat 4 anys sent el president d'una nació no ho ha considerat un càrrec prou important ni de valor simbòlic i representatiu com per ser de per vida un Honorable. Aquest senyor ha ostentat un càrrec polític d'alt nivell com qui és el president de l'escala, que per alguns seria molt més honorable i valuós que per a ell la responsabilitat de representar a tot un país i a la seva gent. Per a ell ha estat un pur tràmit, sense cap tipus d'emoció, sense sentir-ho de veritat i sense portar la terra i l'honorabilitat al cor. Aquest senyor prefereix ser anomenat senador Montilla a Honorable ex-president Montilla. Un gran menyspreu per a tots els catalans però que, a la vegada, posa tothom al seu lloc i s'agraeix que aquest títol només el portin els que de veritat el senten i el duen al cor.

Per altra part també demostra que aquest senyor és incapaç de fer res més després de ser president. No té els estudis, la talla, el carisma ni la personalitat per fer coses pel país més enllà de ser el president de tots. En Pujol ha seguit treballant pel país, en Maragall prou fa tirant endavant la seva fundació i treballa pel país. La gent se'ls estima, els valora, se'ls escolta. És cert que en Montilla no té cap d'aquestes coses. Podem anar a altres països i veure que els presidents, quan passen a ser ex-presidents, continuen d'una manera o una altra representant el país, treballant pel seu país. En Montilla no, ell prefereix desempallegar-se d'aquesta llosa que un dia li van encolomar, ell no té ganes, ni la formació, ni la intel·ligència, ni la personalitat per poder engegar projectes fora de la més casposa política espanyola i espanyolitzada. No sap ni vol anar més enllà de la vida grisa d'un funcionari amb vida i actitud de funcionari ranci. Quan era president no va deixar pas de ser un funcionari i així va actuar. El funcionari que enlenteix  les decisions, les accions que fan tirar un país endavant. I com que ell no sap ni vol fer res que el tregui de la rutina del funcionari caspós, sense empenta, sense iniciatives, sense idees, doncs ell prefereix continuar en aquest camí, el fàcil, el de qui dies passa anys empeny. I prefereix ser un simple senador a un dels pocs ex-presidents de la Generalitat de Catalunya. A Montilla això no li ha suposat cap trauma ideològic, tot el contrari. L'home s'ha tret una de les coses que més l'incomodaven de la seva vida: ser el president d'una nació en la que mai ha cregut i que mai s'ha sentit seva.
Sr. Montilla, bon vent. Tot torna al seu lloc. El Governador torna a la pàtria després d'uns anys de servei en una de les colònies més riques. Però, si us plau, no sigui mesquí i deixi el despatx dels Honorables. Vostè no se'l mereix.

Comentaris

Jo ha dit…
Hi ha una cosa pitjor que la decisió d’aquest personatge mediocre i de baix perfil.
I és el fet que des de fa 30 anys el PSOE-c , al Parlament de Catalunya vota diferent del que vota al Congrés espanyol, en una mateixa qüestió.
En un país democràtic i endreçat això seria un escàndol de conseqüències importants, el que demostra que el PSOE-c menyprea i menysté el Parlament de Catalunya d’un forma vergonyosa i miserable, tot és pura hipocresía avui hem assistit al vergonyós episodi entre la Fada i el doverman Tena, reproven al Sr Lopez Tena quan els socialistes porten 30 anys escopin damunt del Parlament de Catalunya.
Montilla només és un petit símptoma d’aquesta misèria moral i intel.lectual, el Sr que arriba des d’Andalusia i té la sort d’aprofitar-se del vot ètnic i la llosa del franquisme que tenalla un país ocupat, demostra que tot li importa un rave, que interpreta i ha estat interpretant un paper com un actor de teatret de festa major, un hipócrita.
Però el drama aquí no acaba, a aquesta gent els vota centenars de milers de persones, voten a unes persones que menypreen les pròpies institucions democràtiques, quan un país no respecta les seves institucions, poden passar dues coses:
O es prepara una revolució (cosa que no crec)
O va directament a l’abisme.
Joana ha dit…
Però de ben segur que continuarà cobrant del càrrec! Quin carisma vol que tingui? És un titafreda, amb la cara de lluç bullit que té! Al PSC tenen personalitat múltiple.
Jordi ha dit…
Jo crec que és una qüestió pràctica. Més o menys ho dius. Degut a que Catalunya simplement l'importa un "pito" i no té formació ni habilitats adients per a fer res més i avui en dia és difícil col·locar-lo en una empresa doncs l'envia al que hom ha anomenat "cementeri d'elefants". Allà els aparquen, fan veure que treballen i es guanyen la vida.

A hores d'ara deu pensar "que es fotin els catalans" que em van fer perdre la meva cadira.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...