El galliner

Per Nadal, ja se sap, Festival a l'escola de la canalla. Aquest és l'últim, la Laia l'any vinent ja passa a l'ESO. Enguany eren els grans i, la veritat és que es nota. Amb els anys van agafant confiança i se'ls veu segurs, amb ganes, gaudint del que fan i sentint-ho. Els festivals ja no són balls o representacions dirigides sinó que passen a ser seves, pensades per ells, dissenyades per ells, amb vestuari propi... Se'ls nota que allò és la seva petita obra i que volen que ens ho passem molt bé.

Però ahir no m'ho vaig passar del tot bé. Amb els anys he anat constatant que pares, avis, tiets i demés espectadors no respecten gens ni mica la feina dels nanos, ni tan sols la dels seus. La gent xerra, s'explica coses que no tenen res a veure amb el que s'està fent, i tot amb un to de veu considerable. Criden, s'aixequen i fins i tot parlen pel mòbil. I sempre hi ha el pare que ha de fer la filmació càmera enlairada que no deixa veure res als demés. Tot plegat molt vergonyós. I jo pateixo pels nens que estan a dalt de l'escenari que han d'esperar que la gent calli per poder presentar un acte, per continuar una narració, que veuen com ells canten i els pares passen (ni que no siguin els seus). I no se t'ocorri cridar l'atenció a ningú perquè encara s'ofenen o t'insulten, com li va passar a la senyora que tenia al costat quan una mucosa adolescent (presumptament educada i de bona família) li va etzibar un "a prendre pel cul" quan li va demanar que, si us plau, callessin. Jo no vaig ser tant educada, em vaig posar en el meu paper de profe i amb un to prou dictatorial les vaig convidar a callar o a marxar. Però la senyora del darrere continuava xerrant i molestant mentre els nens intentaven cantar i ballar a dalt de l'escenari. Quan va acabar tot vaig poder comprovar que la senyora que m'havia amargat la representació era, ni més ni menys, la mare de la nena de l'insult anal. No anem bé...

Comentaris

Joana ha dit…
Si noia, tot plegat és patètic. Molts cops els pares van per que els toca, no els fa gens de gràcia ni il·lusió. Als nens els fa il·lusió, i és treure'ls aquelles ganes i desmotivador pel futur.
Jordi ha dit…
Això passa a les representacions i, al meu cole, a les reunions de delegats on un parell de persones comencen a xarrar tota l'estona allargant la reunió innecessàriament (dilluns tard).

Vaig sentir d'algú format que avui la gent parla molt però no escolta...

BON NADAL!!!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...