Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2011

JO VULL SER REI!!

Imatge
Avui ens ha quedat clar. La casa reial espanyola ha fet públics els seus pressupostos. Veus que fàcil? Ara jo us presento els meus de la mateixa manera. Són molt entenedors!!

Tant per a mi
Tant per al meu fill
Tant per a la resta de la família
Tant per a les senyores de la neteja i la resta del servei
Tant per als meus afers personals (que no n'heu de fer res)

Jo crec que els espanyolets més agosarats, els que han passat la línia de la consti i han demanat els comptes, ja podran dormir tranquils.

El discurs d'aquest pobre home diuen que el van veure un 30% dels espanyols. I aquest paio, davant de tothom es veu que va dir que LA JUSTICIA ES IGUAL PARA TODOS. Per tant, com diuen Els Pets des de fa molt temps, si és cert que som iguals davant la llei, PER QUÈ COLLONS JO MAI PODRÉ SER REI?!




El galliner

Per Nadal, ja se sap, Festival a l'escola de la canalla. Aquest és l'últim, la Laia l'any vinent ja passa a l'ESO. Enguany eren els grans i, la veritat és que es nota. Amb els anys van agafant confiança i se'ls veu segurs, amb ganes, gaudint del que fan i sentint-ho. Els festivals ja no són balls o representacions dirigides sinó que passen a ser seves, pensades per ells, dissenyades per ells, amb vestuari propi... Se'ls nota que allò és la seva petita obra i que volen que ens ho passem molt bé.
Però ahir no m'ho vaig passar del tot bé. Amb els anys he anat constatant que pares, avis, tiets i demés espectadors no respecten gens ni mica la feina dels nanos, ni tan sols la dels seus. La gent xerra, s'explica coses que no tenen res a veure amb el que s'està fent, i tot amb un to de veu considerable. Criden, s'aixequen i fins i tot parlen pel mòbil. I sempre hi ha el pare que ha de fer la filmació càmera enlairada que no deixa veure res als demés. T…

Sol d'hivern

Imatge
Aquesta setmana no es pot dir que hagi sigut dura quant a treball però avui s'ha fet feixuc aterrar després de tants dies de desconnexió. La casa encara està freda després de tants dies fora i un cop dinat venia de gust agafar una manteta elèctrica, ficar-la a la ronyonada i volar una mica lluny amb el so de fons d'aquests del Divendres. Una estona abans de les 5, un reflex als ulls m'ha fet tornar a la terra. Després d'un dia de llum d'hivern, amb un cel que, si no fos per la temperatura, diries que amenaçava neu, el sol ha decidit sortir un momentet per dir adéu entre les muntanyes de l'oest. Entrava ben de biaix pel finestral del menjador a tocar de ple la meva cara. No ho he dubtat, càmera en mà he sortit a dir adéu aquest sol que cada dia té més mandra de sortir i més pressa per marxar.







Les mates independentistes

Ahir vaig trobar la manera de fer pedagogia independentista encara que siguis profe de mates. I us asseguro que en van aprendre!! El tema: LES EQUACIONS.
En una expressió algèbrica s'hi barregen lletres i números. La lletra, que molts cops és una X l'anomenem incògnita. Però ahir els nois van descobrir que, per a molts de nosaltres, ja no ho és d'incògnita sinó que la tenim ben calada. Partim de la següent expressió:
   40X + 14 = 42X - 86
En una equació els termes que porten la X s'anomenen TERMES DEPENDENTS. Ho són 40X i 42X. El 40 i el 42 ja els agradaria ser TERMES INDEPENDENTS però es troben que han d'arrossegar una creu (X), i en aquest cas pesa molt. La creu els xucla i els fa perdre identitat. Per contra el 14 i el 86 són els anomenats TERMES INDEPENDENTS. Aquests són lliures i cert dia ja es van desempallegar de la creu que els asfixiava. La il·lusió del 40 i del 42 és seguir els passos del 14 i el 86: alliberar-se de la creu. Per això s'ha de trobar u…

El Governador torna a la pàtria

Avui llegia al diari que el president Montilla deixarà de ser Molt Honorable ex-president de la Generalitat per passar a ser Senador de l'Estat espanyol. I això em demostra dues coses:
Que aquest senyor que ha estat 4 anys sent el president d'una nació no ho ha considerat un càrrec prou important ni de valor simbòlic i representatiu com per ser de per vida un Honorable. Aquest senyor ha ostentat un càrrec polític d'alt nivell com qui és el president de l'escala, que per alguns seria molt més honorable i valuós que per a ell la responsabilitat de representar a tot un país i a la seva gent. Per a ell ha estat un pur tràmit, sense cap tipus d'emoció, sense sentir-ho de veritat i sense portar la terra i l'honorabilitat al cor. Aquest senyor prefereix ser anomenat senador Montilla a Honorable ex-president Montilla. Un gran menyspreu per a tots els catalans però que, a la vegada, posa tothom al seu lloc i s'agraeix que aquest títol només el portin els que de ver…