Sorpresa!!

Aquest mes ha estat estressant. L'inici de curs sempre és dur però aquest any em faltaven hores!! No hi ha hagut temps per escriure ni per anar a fer un vol per les muntanyes. Aquest matí hem fet una escapadeta, tenia ganes de trepitjar els prats de l'alta muntanya abans que quedi tot cobert per la neu. Però sembla que ja hem fet tard. 
Un cop deixats tots els nanos col·locats en les seves respectives tasques basquetbolístiques hem agafat el cotxe cap a l'Entor, sobre el Tarter (Andorra), per arribar-nos a les basses de les Salamandres. Però el fort vent que ja bufava només entrar al país ens ha fet dubtar si havíem de continuar pujant o si era millor fer mitja volta i anar a fer el tomb per les muntanyes més baixes de l'Alt Urgell. Dubtant, dubtant i veient com queia en picat la temperatura dels termòmetres hem arribat fins a Ransol, com a mínim passejaríem una mica del bosc de l'Entor i tornaríem cap a casa. 
Des de la carretera ja vèiem alguna enfarinada cap a les muntanyes de més al nord però semblava molt amunt. 

La sorpresa ha estat a l'enfilar la vall de Ransol i veure davant nostre un paisatge hivernal. 


De sobte el cotxe indica: perill de gel. Això ho anuncia quan la temperatura arriba als 3 graus. 3 graus i vent!! I el David amb pantalons curts. Jo sóc una mica més previsora i portava malles i pantalons, dos bufos i guants que una ja té certa experiència!! I la càmera. Res, baixem del cotxe. Home, fa fred però no bufa massa vent. Al ser vent de nord, les muntanyes ens arreceren. I fa solet. Podem fer una volta pel bosc de l'Hostal del Poll.
Ja només sortir del cotxe trepitgem la primera neu. 


Dos cotxes allà aparcats tenien un bon gruix de neu a sobre. Passem el pont i enfilem el camí amb el soroll típic de trepitjar la neu. 

Ploc, ploc i anar seguint el rastre d'una guineu que, de ben segur, aquesta matinada ha estat ficant els nassos al cubell de les escombraries per l'estat en que es trobava, tot ple de brossa pels voltants. De neu, molta, molta, acabada de caure.







També hem trobat alguns cavalls. Els acostumen a replegar a finals d'octubre i sempre suquen una mica de neu. Si els veiés algú de la protectora d'animals de can Fanga segur que els denunciaria per deixar els pobres animalons a la intempèrie a baixes temperatures i nevant (no es conya, va passar fa uns dos o tres anys durant la fira ramadera de Puigcerdà).


A les últimes flors els ha agafat per sorpresa. Ja només queda el safrà bord (Croccus nudiflorus), el safrà que tanca la temporada florística, el que ens anuncia que el fred està a punt d'entrar per la porta. Algunes han quedat ben colgades de neu, altres treien el nas en mig d'una catifa blanca i algun de més agosarat fins i tot ens ha rebut amb els pètals oberts (bé, diguem que l'he ajudat una micona per poder fer la foto...)

Nerets i ginebrons, ja tenen aquesta estratègia d'arrossegar-se per terra i no créixer més de dos pams per quedar coberts per la neu i protegir-se del fred extrem de l'hivern.



La vista dels pics de la Serrera i la coma de Senyac nevats des del camí que porta cap a coms de Jan. De ben segur que la nevada ha agafat desprevingut algun excursionista fent el GRP andorrà.

El vent de nord bufava fort als cims i aixecava la neu tal com si la muntanya fumegés (borrufa).
I també l'espectacular vista de la vall de Ransol amb Grau Roig al fons.

La veritat és que no feia gens de fred, el sol escalfava prou i el vent ni es notava. A la tornada la neu ja començava a recular i sobre algunes plantes ja es convertia en gotes d'aigua que aniran molt i molt bé per als boscos i per fer l'últim intent boletaire de la temporada. 

El David no hi havia estat mai a la vall de Ransol i ara també tenia ganes de tirar cap a l'Entor. Ja li he dit jo que fliparia amb les vistes i el paisatge que hi ha des dels planells d'Entor. Així que hem girat cua i hem pujat cap el bosc d'Entor. Igual que el bosc de Ransol és un bosc vell de pi negre, amb exemplars molt grossos que tenen ja els seus anys. Es puja pel bosc d'Entor fins que s'arriba a uns prats immensos amb una vista esplèndida de les valls d'Andorra. Davant, la vall d'Incles, amb els seus pics ben nevats: Juclà, el port d'Incles, Manegor... 

A darrere ens queden les pistes d'esquí de Grau Roig i el circ de Pessons. 


A l'esquerra, lluny, el Comapedrosa fent frontera amb terres pallareses.


El meu estimat port d'Incles ben nevat. Aquell lloc on tantes i tantes hores he passat, amb fred més que altre cosa. La pujada des de la vall és fàcil, sostinguda i avui segur que hi bufava ben fort el vent. Avui hagués trobat més neu que mai.


I hem tornat cap a casa ben cofois. Feia dies que no trepitjava la muntanya i, encara que buscava sol i herba verda, he arribat a casa ben carregada d'energia, amb la sensació d'haver-me retrobat amb la natura i d'haver fet les paus amb ella per tenir-la tan abandonada.

Comentaris

Puf, quin descans. Em pensava que la neu i l'aigua ja s'havien oblidat de les nostres terres. Ara m'adono que no està tot perdut!

j.
Joana ha dit…
Jo també tinc la muntanya una mica oblidada. L'inici de curs, o per una raó o altra ens porta de cap a tots plegats!
Doncs, a Ordino ja hi deu haver més neu, no?
Núria ha dit…
Doncs sí, com a mínim una miqueta d'aigua. Però em sembla que ha estat un petit miratge...

Joana, diria que on han sucat més justament ha sigut a Canillo i Ordino però dubto que avui hi quedi res.
merike ha dit…
Cap encara neu a Hèlsinki:) Però no tenim muntanyes! Quines fotos molt precioses!!
Joana ha dit…
Si, amb la calor que torna a fer, ja es deu haver fos tota!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...