Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2011

Els cadets a preferent

I ja som aquí altre cop. Comença el curs escolar, el dia s'escurça, entrem en la desitjada rutina. I torna el bàsquet. Aquest any serà un any interessant. Va començar intens el primer cap de setmana de setembre, quan el Sedis Esquitx, aquest any cadets femenines i el Sedi Alfa Consult, el cadet masculí, provaven d'entrar a l'elit del bàsquet en unes fases preliminars. Tots dos equips van aconseguir guanyar els dos partits que els feien arribar a dalt per la porta gran.  La fita és històrica, un cadet masculí i un femení de la Seu a la lliga preferent, entre els millors de Catalunya. A molts els trenca els esquemes, no es veu cada dia que equips de més enllà de l'extraradi barceloní, es passegin pels poliesportius dels millors i sense complexes. En els últims darrers anys s'ha fet molt bona feina i el nom de la Seu va quallant en molts d'aquests clubs, si més no per la mandra que els fa haver de pujar fins aquí dalt. Alguns cops ens han rebut amb somriure pater…

La Seu es belluga

Imatge
A la Seu, els actes de l'11 de setembre són d'allò més avorridots. Enguany, gràcies a la iniciativa d'uns quants agosarats, s'ha anat una mica més lluny. La nit del 10 de setembre es va convocar una Marxa de torxes. Unes 150 persones van fer un recorregut torxa en mà i discrets crits a favor de la independència. Quina misèria, oi? Vist des de fora pot semblar així. De tota la comarca, només 150 persones? Doncs us puc assegurar que ha estat un èxit, un gran dia. Una fita històrica. A la Seu i gran part del Pirineu, per moltes raons històriques i geogràfiques, la gent no acostuma a bellugar-se gaire en massa. Ja es va fer una gran feina per aconseguir que la gent digués la paraula independència sense pensar que automàticament tindria un Guàrdia Civil a la porta. La nit del 10 de setembre, 150 persones es van atrevir a sortir al carrer, encendre una torxa, embolicar-se amb una estelada i, de mica en mica, amb un cert grau de temor i discreció, cridaven cada cop més fort …

Saltem ja!

Senyors, això va molt en serio. Aquests espanyols no estan de broma, agafen embranzida i ja no s'amaguen de res. Ja no cal anar en compte per por que els descobrim, ara ja ataquen amb la cara destapada. Penseu tots en català ara que encara podeu perquè tenim els dies comptats. Tres famílies molt ben triades i recolzades ens foten la feina de 30 anys i molts més que van aguantar alguns durant tota la postguerra. Em diuen radical. Radical... Jo no em penso deixar trepitjar. Jo no acataré. No senyors, a casa meva, no. Això no és una coseta més, això és el preludi del que ens ha de venir. Tocaran la Constitució Española amb l'excusa dels alemanys. Ingenus... els va de conya!!! La tocaran per lligar el que el 77 no es van atrevir a fer. Han deixar passar uns anys, els suficients. Ho tenien ben pensat, ben calculat. Les eleccions el 20 N? No, no és un acudit, ni una casualitat. És la data clau, la data de la resurrecció, la data Nacional, la data que ens els llibres acabarà substi…