La vall del Comapedrosa

I la setmana passada, entre núvol i núvol, pluja i pluja, vam pujar al Comapedrosa. A primera hora de la tarda vam tirar cap el refugi per poder fer l'enfilada l'endemà més descansats. Al refugi no hi havia ningú tret, és clar, de la Margaret i l'Anna. Quines dones més fantàstiques!! Per al Quim el refugi era com un palau després d'una setmana voltant per les mateixes muntanyes però amb tendes i refugis lliures. Per a la Laia era la primera experiència de refugi. Li va agradar però això de dormir tant solitàriament li va fer una mica de por.

 Refugi del Comapedrosa

Sembla mentida, no hi havia pujat mai cap allà dalt, cap el cim i l'estany Negre, sempre m'havia quedat a la zona del refugi i l'estany de les Truites. 


 Estany de les Truites

Al matí vam sortir ben esmorzats a fer el cim.

 
No ens va costar massa arribar a l'estany Negre, acompanyats, com no, dels crits de les marmotes. Per arribar-hi vam passar una clapa de neu que fa que no t'oblidis pas que ets vora els 3.000 m. 


 
Reflexes increïbles sobre l'estany Negre.


 Estany Negre

No vam pujar per la via convencional, vam anar cap a la collada del Forat dels Malshiverns i des d'allà, cap amunt.


L'Alt del Comapedrosa

La Laia, la senyora de les muntanyes, a la collada del Forat dels Malshiverns.


Però a mi, el que més em va fascinar va ser la banda catalana. Com pot ser que jo, la dona de les muntanyes i els estanys, no hagués vist mai aquella meravella de la natura?!! Els estanys de Baiau, al Pallars Sobirà, vistos des de la frontera andorrana, el port de Baiau. Un circ glacial magnífic i uns colors que encara magnifiquen més el seu encant. 

 El Quim, el senyor de les muntanyes, amb un peu a Andorra i l'altra a Catalunya.

Els estanys de Baiau amb les muntanyes del Pallars al fons


 Estanys de Baiau

I, evidentment, no podien faltar les flors, aquest cop d'altíssima muntanya i terreny pedregós, on no és fàcil viure-hi, per les dures condicions de fred, sequedat i falta d'aliment. Se'm gira feina perquè, tot i intuir què són, em falta posar-me al dia de les espècies florístiques trobades aquest estiu.


Genciana campestre (Gentiana campestris)

Cerasti pirinenc (Cerastium pyrenaicum)


Pedicularis pirinenca (Pedicularis pyrenaica)

Regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum)

Gasó alpí (Armeria maritima spp alpina)

Minuàrtia vernal (Minuartia verna)


Fiteuma hemisfèric (Phyteuma hemisfaericum)

Mai moren (Sempervivum montanum)


Eufràsia (Euphrasia alpina)

Pastorella (Gentiana verna)

Pensament alpí (Viola diversifolia)

De tornada, grups d'excursionistes, i no tan excursionistes, tiraven amunt o arribaven fins el refugi. Nosaltres, fèiem un mos i cap a Arinsal altre cop. I tot sense ni una gota d'aigua, que per ser aquest juliol és tota una gran sort!!


 M'ha costat fer la selecció de les fotos. Les hauria posat totes!!

Comentaris

Fantàstica la teva excursió i les teves fotos, nosaltres aquest últim cap de setmana vam estar al circ de Colomèrs, dels llocs més macos que he vist mai.

http://piltruns.blogspot.com/2011/08/lagos-y-flores-en-el-circ-de-colomers.html

Una abraçada
Núria ha dit…
Tens raó, Pilar. El circ de Colomers és un altre d'aquells tresors de casa nostra. El rosari d'estanys és una meravella!
M'has fet venir fred i tot. Sort de les flors. Com sempre, una meravella de fotografies. Jo tinc ganes de tindre els crios grandets per recórrer els nostres boscos, i si pot ser en companyia de qui fins ara m'ha descobert els camins més amagats, millor. Però encara em toca esperar una mica...

j.
Núria ha dit…
Encara que siguin petits ja pots fer alguna excursioneta. No tot són grans caminades!!
Joana ha dit…
Quina excursió més xula! Algunes d'aquestes floretes també les tinc!
Núria ha dit…
Ep, Joana, justament ara les estic classificant. Em dones un cop de mà?

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...