La història es repeteix

Quan era petita, i no tan petita, passava tots els estius a Calafell. Com jo un munt de gent. Els pares treballaven i les mares agafaven la criaturada per Sant Joan i fins al setembre a la platja. També hi havia gent que venia unes setmanes, al juliol o a l'agost i sempre eren els mateixos, catalans, manyos, asturians i belgues. De petites, la majoria érem nenes, compartíem pales i fèiem castells de sorra. Anàvem als "cavallitus" i ens muntaven festes de disfreses. De més grans descobríem la vida. Les primeres discoteques, les nits en vetlla, els banys a la piscina a la llum de la lluna, les sortides de sol... Érem una colla, una gran colla, tots del mateix edifici d'apartaments. Ara sé que era una privilegiada però, per a mi, era la cosa més normal. 

El temps ens ha fet anar perdent el contacte, ara les estades no són pas de mesos, potser d'alguna setmana o cap de setmana. Difícilment acabem coincidint tots altre cop. Ara tots passem dels 40, tenim fills, treballem i, excepte algunes mestres privilegiades, les estades són curtes. Però les nostres mares sí que hi passen llargues temporades i, amb elles, els néts. I els fills d'aquells de la colla ara fan la seva colla. De petits els muntàvem alguna festeta, també els dúiem als "cavallitus" (els mateixos de quan nosaltres érem petits, el mateix paio!) Però els nens creixen i no s'havien fet massa cas fins l'any passat i aquests any, en plena adolescència, han descobert que la colla d'estiu és una passada. Fas coses que amb els que convius durant tot l'any no acostumes a fer. Dies sense preocupacions, sense horaris, de festa contínua. Platja, sol i bona companyia. Nois i noies descobrint la vida i gaudint de l'estiu tal i com ho fèiem nosaltres, els seus pares. Bones estones que me n'alegro que els meus fills tinguin la sort de poder viure. I per a aquests avis que ens han fet de cangur uns dies ha estat com reviure altre cop els estius de fa trenta anys. A mi me'ls han recordat amb nostàlgia. No sé si, en l'era dels mòbils, encara pengen la tovallola al balcó per cridar a taula a cadascun dels membres de la colleta.

Comentaris

Marta ha dit…
...si...però nosaltres no teniem clau de la piscina...jajjajaja...però era més divertit saltar per la finestra!!
Marta ha dit…
Ah!! i et deixes la nit a casa la tieta Marta!!jajajaja la veritat es que segur que s'ho ha passat de conya!!jo també trobo a faltar aquells estius tot i vivint aqui!
Núria ha dit…
A veure, no era un escrit per explicar que érem 10 vegades més gamberros que ells, eh? Mira, uns es guanyen la clau de la piscina i a uns altres els la va tancar per fer escàndols a les nits, ves. Per cert, qui es va xivar que entràvem per la finestra del quartet?
Marta ha dit…
jooo ...però si era una santa home...ajajajja...el veï de sobre!!jajajaj
Joana ha dit…
Jo els meus estius el passava a Castelldefels i després més tard a Llavaneres, és veritat, erem uns afortunats els que podiem fer això, no tothom podia i ara no ho fan gaire. De fet la sèrie de Verano Azul, era això, la colla d'estiu. Ara potser no estan tant de temps, però també hi ha la colla d'estiu. El meu nebot gran, 21 anys, amb nòvia ja, es deleix per que arribi dilluns i anem a la Vall Fosca.
Sílvia ha dit…
Ostres Núria, jo feia el mateix, però a Salou. A mí també em penjaven la tovallola a la terrassa, però per pujar de la platja, que es veu des d'allà dalt. Avui mateix també l'he penjada perquè pugessin a dinar. Llàstima que aquí el avis no estan en forma, i la colla no es tan nombrosa ara, però també s'ajunten els que es troben dels mateixos apartaments. Llàstima que allà on fèiem cabanes sota els pins, ara hi ha hotels...

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...