Apunts d'estiu

 Ui, feia temps que no dedicava un escrit a un rosari d'apunts i com que aquests dies em passen moltes coses pel cap, aquí va. I miraré de ser positiva, alegre i jovial que algunes amigues em recriminen que últimament no faig res més que recorda'ls-hi que els anys passen.

1. Eficiència. Aquest juliol vaig haver de demanar duplicats de títols que feia anys que tenia més que oblidats. Un, el CAP que em vaig treure l'any 1992 i un altre el Mòdul 2 de català (Nivell C dels professors) que em vaig treure l'any 1993. Ha plogut molt des de llavors i els expedients deuen ser ben grocs (perdona, Natàlia, per recordar que els anys passen). Busco i rebusco i no els trobo, amb ells molts certificats de cursos que espero no haver de menester. Truco a l'ICE de la UB i em diuen que m'ho miren però que no ho podré tenir fins al setembre. Som al juliol però ells marxen de vacances a l'agost i qui signa els certificats fa vacances al juliol. De conya! I tota la gent que acaba carreres i necessita aquests títols per començar a treballar al setembre es queda amb el cul a l'aire perquè són incapaços de coordinar les vacances els que piquen i els que estampen. Però resulta que el CAP (és que feia tants anys...) no me'l vaig treure a la UB, sinó a la UPC. I truca allà i fes el mateix procediment de petició de certificat (duplicats no en fan!), això sí 26 € al canto per qualsevol paperot. I, oh, casualitat, els signants també fan vacances al juliol i els picants a l'agost i fins al setembre, res de res. Com a mínim, les persones que em van atendre ho van fer amablement, amb un toc que se'ls notava que l'1 d'agost era al caure. A més, els de la UPC m'ho envien a casa per no haver-me de desplaçar a la capital. Gràcies!!

2. PIRMI. Tenim un problema de comunicació altre cop. Si les coses s'expliquen bé, la gent les entén. SI es fan les coses a cop de geni i sense avisar, se't tiren a sobre i costa Déu i ajuda fer entendre als demés que allò que has fet era bo i necessari. El PIRMI s'ha convertit en un sou Nescafè per a alguns i dubto molt que siguin un 2-3% com diuen alguns assistents socials. Gent que ni viuen al país, economia submergida, treballs a l'estranger sense declarar... Aquí tots ens hem d'arremangar i no val viure de l'Estat "forever" parant la mà per una altra banda. Patètica la foto de les 3 representants de les "esquerres" fent el numeret, amb declaracions de llagrimeta i buscant una imatge memorable. Exigeixen la convocatòria urgent de la Diputació permanent. Enlloc d'això, perquè no ho van arreglar elles en el seu moment? No, clar, treure PIRMIS, ni que fossin fraudulents, no és d'esquerres.

3. Retallades. El mateix que el PIRMI però generalitzant. D'on no n'hi ha no en raja. Aquesta afirmació havia quedat en desús, és més, se'n reien del que la pronunciava. Ara la moda era la bota de Sant Ferriol, que raja tant com vol. Gràcies a Déu, algú ha decidit tancar l'aixeta!! Ja està bé de viure del papi Estat. Tots a pencar i guanyar-se les garrofes. Ens queixem que la gent ha gastat més del que tenia però no han fet res més que seguir l'exemple dels seus governs. No en tinc? Ja me'n deixaran. I tant han viscut a cop de VISA les famílies com els Ajuntaments, les Generalitats i succedanis i l'Estat espanyol. Nous rics n'he conegut uns quants, se n'han rigut molt de mi, fins i tot m'han humiliat, però ara ploren i ploren perquè el papi Estat no els vol ajudar sense deixar d'engominar-se el cabell. I els papis Estat de tota la península i part d'Europa estan igual. Els nous rics volen continuar amb l'aixeta oberta de la bota de Sant Ferriol.

4. Indignats. Ara sembla que no puc estar indignada sense ser pro moviment happy flower. Abans les revoltes eren diferents, la gent passava gana i això movia muntanyes. Ara les revoltes són perquè un ja no pot comprar-se l'últim model de l'Ipad (tot i que molts en porten un) o l'Estat no els vol posar un endoll a la plaça del poble per carregar el seu ordinador o fer-se un hortet. D'acord, abans que algú m'afuselli, hi ha gent que ho viu amb un altre esperit, però la palla és molta palla i ja sabem que passa: un cop de vent i tota dispersada. Auguro un final diluït per aquest moviment. Els "joves" (utilitzo aquest mot entre cometes perquè també se l'han apoderat com a seu) volen les coses ja i al moment. Però el desig és una punta d'eufòria que es desinfla amb la mateixa velocitat que ha aparegut. Els mitjans de comunicació deixaran de fer-los cas, arribarà l'hivern i ja no voldran acampar ni manifestar-se i ningú recordarà més que uns quants un dia van muntar una comuna al ben mig de la plaça Catalunya.

5. Estudis científics. Fer exercici allarga la vida i mirar la tele l'escurça. Aquests estudis són l'hòstia. I si faig exercici mentre miro la tele? Em moriré quan em toqui? I si faig una estona d'exercici i després de sopar miro la tele? I si la meitat de la meva vida faig exercici i la resta miro la tele? Estic trastornada perquè no sé què fer, llenço la tele i em foto a córrer? Però si corro tinc gana i llavors em ve de gust unes galetes d'aquelles amb greixos hidrogenats. Això em restarà la vida que he guanyat? Però tranquils cuino amb oli d'oliva, el meu crèdit vital augmenta, prenc suc de taronja per esmorzar. Ara, amb la taronja em prenc també un cafè. Perdo crèdit? A vegades m'estresso, malament, baixa la renda! Però ho puc contrarestar amb una estona de ioga que em farà recuperar-la i trobar-me a mi mateixa. Llavors, què faig, llenço la tele o no?

6. PxC i Bildu. Com pot ser que es demani a crits que Bildu no es pugui presentar a les eleccions espanyoles (i acabaran aconseguint-ho...) i es consenti l'expansió d'un partit ple de xenòfobs, xoriços i estafadors com és PxC. A mi només em ve un motiu al cap, que els dirigents espanyols, de tots els partits, ja els agrada la ideologia d'aquesta gent. Una, grande y libre, sense moricos ni negres i amb els vascos i catalans exterminats. A Don Pelayo se li gira feina, cap avall i cap a l'est!!

7. Futbol. No cal dir res més. Esperpèntic el paper d'aquest senyor portuguès. Cada dia que passa és més una caricatura d'ell mateix. Als del Crackòvia se'ls gira feina perquè la realitat supera la ficció!! Si jo fos madridista, demanaria la seva dimissió i faria fer unes sessions de psicoteràpia a alguns dels jugadors més posseïts pel personatge en qüestió. Ah, i aquell morenet que es baixi el coll de la camisa que ahir feia riure, home! Màniga llarga i coll pujat amb la calor que feia ahir!! Esperpèntic...

8. Festa Major. I aquest any, com ja vaig dir l'any passat, foto el camp!! Ni FM ni mandangues que valguin. Jo vull dormir i durant 5 dies és impossible fer-ho a casa amb la música a tota castanya tota la nit, i fins ben entrat el matí, i els crits del Tarzan. Ja em van dir l'any passat que amb això no hi havia discussió que valgués. La gent vol marxeta i els demés no tenim res a dir-hi. Marxaré amb la Laia cap a la platgeta i que els bombin a tots plegats. L'única cosa que demano és que es controli la venda d'alcohol a menors a les casetes.  Au, passi-ho bé i fins l'any que ve!

Comentaris

Moisès ha dit…
Per la FM fots el camp amb la Laia ?
El Quim deu fotre saltirons d'alegria, més espai, i menys control.
Ja veuràs com pujarà muntanyes per la FM.
Núria ha dit…
Doncs t'equivoques. No vol que marxi. Queda sota el control total del seu pare i augura una FM dura de pelar...
Marta ha dit…
ostres ja se qui em cuidarà el Michael!!!
Núria ha dit…
Era una manera subtil de dir-te que ens deixessis la casa... HEHE
Marta ha dit…
ah val però a canvi em netejes el forn, les finestres i altres!!
Joana ha dit…
Jo també et deixo que vinguis a casa si em neteges la cuina!

Els indignats, estic totalment d'acord. Indignats? De què? Si tots tenen un Iphone per poder penjar-ho al twiter en a la mínima aparició dels mossos i la guàrdia urbana.

T'has deixat un apunt, els nens catòlics i el seu "jefe".
Jordi ha dit…
PIRMI: i tant, hi ha molt gent estafant. Ca1 dir-ho així. El que no tinc clar si ho han fet per aquesta raó o perquè no tenen ni un duro. És normal que hi hagi retallades si no hi ha diners, el que no és normal és que els responsables de la pèsima gestió no hagin de respondre.

El tema de Bildu està claríssim. Un partit d'ultradreta nacionalista espanyol sempre és benvingut a l'imperi però no un que el considerin contrari per molt que representi a molta gent.
T'he llegit amb molt de gust. Ja t'ho he dit algun altre cop i hi tornaré: m'encanta com escrius! I, per variar, estic d'acord pràcticament al cent per cent amb tu. Només discreparé en el tema de la FM, que jo prou tinc ganes de venir a menjar el pastís inigualable de la meva tieta diumenge a la tarda. La FM de la Seu ve a ser la FM de bona part de la comarca, o com a mínim la segona FM dels pobles del voltant, com el Pla. Aquells llargs dinars a ca la tieta, després de veure els figurins al Ball Cerdà, són un dels meus millors records.

j.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...