Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2011

Els fruits del bosc

Imatge
Ahir vaig acabat la meva jornada laboral a la casa de Pallerols. 

Eren les sis de la tarda i m'havia recorregut tot el Pallars Sobirà de dalt a baix, entrant i sortint de totes les valls. Turistes, uns quants però es nota que ja estem a finals d'agost perquè no n'he trobat tants com pensava. Encara he pogut circular força bé. Doncs a les sis de la tarda al bosc de Pallerols no hi havia ningú. Havia de baixar, fer unes fotos i marxar cap a cas a descansar. Però aquella tranquil·litat, la fresqueta i el xiuxiueig del riu em van fer quedar una horeta més. 

Som a finals d'agost i toca recol·lectar per fer melmelades. I què millor que fer-la de "frutos del bosque", com em va dir la filla d'una amiga meva de Barcelona el dia que vaig fer melmelada de gerds. No sabia què eren però quan la va tastar va dir que tenia gust de iogurt de frutos del bosque!! Fruits del bosc, gerds i de maduixes (que, curiosament, n'hi havia moltes tot i que ja no toca).
Pensava jeur…

Apunts d'estiu

Ui, feia temps que no dedicava un escrit a un rosari d'apunts i com que aquests dies em passen moltes coses pel cap, aquí va. I miraré de ser positiva, alegre i jovial que algunes amigues em recriminen que últimament no faig res més que recorda'ls-hi que els anys passen.
1. Eficiència. Aquest juliol vaig haver de demanar duplicats de títols que feia anys que tenia més que oblidats. Un, el CAP que em vaig treure l'any 1992 i un altre el Mòdul 2 de català (Nivell C dels professors) que em vaig treure l'any 1993. Ha plogut molt des de llavors i els expedients deuen ser ben grocs (perdona, Natàlia, per recordar que els anys passen). Busco i rebusco i no els trobo, amb ells molts certificats de cursos que espero no haver de menester. Truco a l'ICE de la UB i em diuen que m'ho miren però que no ho podré tenir fins al setembre. Som al juliol però ells marxen de vacances a l'agost i qui signa els certificats fa vacances al juliol. De conya! I tota la gent que acaba…

La història es repeteix

Quan era petita, i no tan petita, passava tots els estius a Calafell. Com jo un munt de gent. Els pares treballaven i les mares agafaven la criaturada per Sant Joan i fins al setembre a la platja. També hi havia gent que venia unes setmanes, al juliol o a l'agost i sempre eren els mateixos, catalans, manyos, asturians i belgues. De petites, la majoria érem nenes, compartíem pales i fèiem castells de sorra. Anàvem als "cavallitus" i ens muntaven festes de disfreses. De més grans descobríem la vida. Les primeres discoteques, les nits en vetlla, els banys a la piscina a la llum de la lluna, les sortides de sol... Érem una colla, una gran colla, tots del mateix edifici d'apartaments. Ara sé que era una privilegiada però, per a mi, era la cosa més normal. 
El temps ens ha fet anar perdent el contacte, ara les estades no són pas de mesos, potser d'alguna setmana o cap de setmana. Difícilment acabem coincidint tots altre cop. Ara tots passem dels 40, tenim fills, treball…

La vall del Comapedrosa

Imatge
I la setmana passada, entre núvol i núvol, pluja i pluja, vam pujar al Comapedrosa. A primera hora de la tarda vam tirar cap el refugi per poder fer l'enfilada l'endemà més descansats. Al refugi no hi havia ningú tret, és clar, de la Margaret i l'Anna. Quines dones més fantàstiques!! Per al Quim el refugi era com un palau després d'una setmana voltant per les mateixes muntanyes però amb tendes i refugis lliures. Per a la Laia era la primera experiència de refugi. Li va agradar però això de dormir tant solitàriament li va fer una mica de por.
 Refugi del Comapedrosa

Sembla mentida, no hi havia pujat mai cap allà dalt, cap el cim i l'estany Negre, sempre m'havia quedat a la zona del refugi i l'estany de les Truites. 

 Estany de les Truites

Al matí vam sortir ben esmorzats a fer el cim.


No ens va costar massa arribar a l'estany Negre, acompanyats, com no, dels crits de les marmotes. Per arribar-hi vam passar una clapa de neu que fa que no t'oblidis pas que…