Vall de la Llosa - Vallcivera - Illa

Avui, una altra excursioneta. Hem anat cap a la capçalera de la vall del Madriu, a l'estany de l'Illa però sense passar per Andorra, aquest cop per la Cerdanya.
No hem començat tan d'hora, sortíem de casa cap a quarts de nou. Cotxe fins a Lles i des d'aquí enfilem la carretera cap a Viliella i a cal Jan de la Llosa. El nostre objectiu era el refugi de l'Illa, a Andorra i, per tant, hem decidit entrar el màxim possible a la vall de la Llosa amb el cotxe per guanyar temps. A quarts de 10 passats començàvem a caminar.

Cal Jan de la Llosa

La vall de la Llosa és d'aquelles joies de la Cerdanya que molts turistes, residents de cap de setmana i, poso la mà al foc, molts ceretans no coneixen. A vegades penses que és una pena però d'altres creus que millor així, no sigui que l'acabem trinxant! És una vall de fàcil accés i de fàcil caminar (no com l'última, la de Perafita!). Puja molt suau, amb estones de pla. Només començar, ja paro a fer les primeres fotos. La vegetació està esplèndida però el paisatge és sensacional.


Mirant enrere, el Cadí, majestuós.


La vall és força oberta, seguint el riu de la Llosa que recull les aigües de muntanyes ceretanes i andorranes. L'estany de l'Engaït i el de Montmalús són d'aquells que els andorrans anomenen "traïdors" perquè són els únics que llisquen directament les aigües cap a terres catalanes. 

 

La vall rep altres valls secundàries i torrents i torrentets i un munt de camins i GR's. Es pot accedir per la dreta als Engorgs i l'estany de Malniu. Per l'esquerra es va al refugi de Cap del Rec de Lles i a la tossa Plana de Lles. 

 La tossa Plana de Lles. El dijous la veiem des de la vall de Perafita, a l'altra banda.

A mitja vall hi va a petar la Vallcivera. Aquesta connecta amb la vall del Madriu andorrana per l'estany de l'Illa i també amb l'estany de Montmalús. Al final de la vall, per la Portella Blanca es passa a l'Engaït i Grau Roig i a França.


Mentre anem pujant per la vall trobem amplis prats on hi pasturen vaques i cavalls. 


Nosaltres hem deixat la vall de la Llosa a mig camí per agafar la Vallcivera. És fàcil de trobar perquè hi ha la cabana dels Esparvers. Fa uns anys hi vam dormir i tot. Crec que no he vist cosa més "cutre" per passar-hi la nit! 

 
A la cabana dels Esparvers ens hem creuat amb el primer corredor de la UltraTrail d'Andorra. 

 Jo diria que anava una mica petat de cos i coco... I també els primers tàvecs que ja m'han deixat a les cames la seva targeta de visita. Renoi, quin mal fa encara la cama i que botida la tinc! Des d'aquí hem girat a l'esquerra i hem pujat per la petita Vallcivera. 


L'encant no desapareix i el paisatge a mesura que anem enfilant vall amunt es va magnificant. Per una banda, les muntanyes que voregen la vall de la Llosa i per l'altra el fantàstic circ glacial que se'ns obre davant dels nostres ull. A l'altra banda, l'Illa. 

 Muntanyes d'Engorgs i Malniu

 La vall Civera amb Andorra al fons

Quan arribes al fons de la vall una pujada forta que fa llaçades ens duu de cap a l'estany de l'Illa. 

 

La vista, indescriptible. 


I a partir d'aquí, ja en terres andorranes, vent i fred. Es notava que ja estàvem exposats al vent del nord. Al fons es perfila l'estany de l'Illa.

 
Voregem l'estany de l'illa saltant per blocs de granit i arribem al refugi (2.480 m). 


Allà tot un muntatge per rebre els corredors de la UltraTrail: corredors, voluntaris, organitzadors, cadascú amb la seva tasca, i algun excursionista més que passava per allà. Hi hem estat una estona, amb el Quim que feia de control. 



Amb menys d'una hora hem decidit tornar cap avall pel mateix camí per on havíem vingut, el dia començava a ennuvolar-se i no tenia ganes de córrer. Al cel, núvols iridescents.


 Tant a la pujada com a la baixada les flors han estat les protagonistes. Us en deixo algunes.





Compte amb aquesta, la famosa i mortal tora blava!!!

 
A les 17 h érem al cotxe, desfent tot el camí. Al final, 18 km i uns 900 m de desnivell, bastant més suau que la de Prat Primer, tot i haver fet més quilòmetres.

Comentaris

xavi fane ha dit…
Carám que macu! Cuán jo era jovenet anavem a comprar material de muntanya a Andorra i d´allá tornavem cap a casa pujant per la vall del Madriu cap a Vallcivera i després la Vall de la Llosa fins Lles. Ens encantaba pensar que eram contrabandistes! Merci per las memorias, i las bonas fotos!
Núria ha dit…
Ostres, Xavi, deu n'hi do el viatget a Andorra! Això sí, una tornada molt plàcida.
Joana ha dit…
Em sembla que aquest any, em conformo amb veure les teves excursions. L'últim cop que vaig anar a La Llosa va ser a finals d'agost de l'any passat, un dia amb una calor horrorosa i em va frapar trobar-me amb molta gent, ja havia anat un altre cop de Cal Jan de La Llosa fins a l'estany de Malniu i no havia trobat ningú o quatre gats.
Núria ha dit…
Jo crec que la gent es queda a la part de baix de la vall i, com a molt, van fins a cal Jan de la Llosa i volten una mica. Màxim, màxim a la cabana dels Esparvers. La resta de la vall, poca gent. Fins a Malniu vas anar? Doncs deu n'hi do la pujadeta!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...