Nancy Drew i molts més

Avui he vist que a TV3 anunciaven una pel·lícula per a demà la tarda: Nancy Drew. Quan he sentit aquell nom és com si hagués tornat de cop 35 anys enrere. Nancy Drew! Totalment oblidada i, de cop i volta, tornava a tenir al cap la imatge d'aquella noia rossa, de cabells llargs, vestida amb roba texana. La meva primera col·lecció de llibres de veritat, aquells de color marró de la Bruguera on sortien les cares dels personatges al llom. Nancy Drew, recordo les seves aventures, era una detectiu molt moderna.

Els llibres de la Nancy Drew van fer deixar enrere els meus amics de la Galera: la Fina, en Tomàs i la Marta i alguns amb més lletra i història. També eren dels primers llibres que llegia en castellà, a part de la col·lecció Minicuentos. No oblidem que jo vaig aprendre a llegir en català, amb el Beceroles i l'Estel de l'Àngels Garriga i els llibres de la Galera. Allò va ser el principi d'un devorar llibres sense parar. Col·leccions senceres van passar per les meves mans: els Hollyster, Los Gemelos, Las mellizas en Santa Clara, Torres de Mallory, Los Cinco, Los Siete Secretos, Alfred Hitchkok i los 3 investigadores, Puck... 

 

I, entre tots aquests, molts llibres dels Grumets de la Galera començant pels d'una ratlla, els més facilots, fins els de tres: El zoo de'n Pitus, Rovelló, La colla dels Deu, L'home de Munic, En Roc drapaire, Tres xacals a la ciutat, De qui és el bosc, La cuca japonesa, Viatge al país dels Lacets... 

Fins que vam entrar a les col·leccions jovenils: El mecanoscrit del segon origen, El dia dels Trífids, Quin dia tan bèstia... Llegia en castellà i en català, indistintament, només la Galera publicava llibres en català. I llegia a totes hores: a casa, a l'escola, de vacances, de matinada amb una llanterna, a la platja, a la piscina, a la terrassa... On fos i quan fos. Una vegada em va tocar un lot de llibres del concurs del Cavall Fort i vaig ser la nena més afortunada del món!

És curiós, ni els meus germans ni els meus fills s'han interessat mai per aquells llibres. Els han  agradat altres tipus de lectures. Allà estan, guardats als armaris de casa els meus pares, mai hem sigut de llençar ni donar llibres. Ves, potser no ho sé i tinc un tresor allà als altells.

I d'un temps ençà la lectura em costa. Difícilment un llibre m'enganxa, em duren mesos i mesos, no em concentro. De tant en tant, em cau a les mans algun llibre que devoro amb dos dies, sense parar però no és el més normal. I em fa ràbia perquè jo era una amant dels llibres i ara he perdut l'hàbit, l'interès per la lectura. I molts cops recordo aquells temps, amagada entre llibres, amb nostàlgia i desitjo poder tornar a gaudir com abans.

Comentaris

Marta ha dit…
Podria ser que El dia dels Trífids el tingui jo....jejejejej...ja el pots treure de la teva col·lecció...T'he dit mai que nosaltres fem els llibres de l'Esther??
Núria ha dit…
Un llibre verd com el de Quin dia tan bèstia? Doncs sí, és meu! I anava amb el lot de llibres del Cavall Fort!!
Amb el llibre de Biologia del Quim ja pots empaquetar els de l'Esther!!
Marta ha dit…
Doncs queda molt bé a la meva estanteria!!!jajajajja
A mi m'agradaven aquells llibres de segueix la teva aventura, els recordes? De color blau.
Núria ha dit…
A veure... Sí, sí de color blau! Tria la teva aventura. El cau dels dracs. nº 20. I uns quants més. HAHAHAHA, te'ls va xoriçar la Laia un dia que vam anar a casa els pares!!!
Marta ha dit…
Doncs eren genials!!!i els del petit vampir que segur que també els tens per aquí!!! tens tu més llibres meus que jo teus!!jjajajaja
Núria ha dit…
Bingo! També tinc alguns del petit vampir, pel Quim però ara ja prefereix vampirs més sanguinaris!
Mònica ha dit…
Baja!!! Sembla que ultimament estem un tant melancoliques!! Tu aquest escrit al teu blog i jo el comentari al meu mur de fcbk (que consti que no habia llegit el teu blog avancs de posar el comentari). Doncs jo els llibres els tinc a casa, els vaig rescatar ara fa poc del magatzem del meu pare i la veritat es que ha estat genial, sobre tot retrobar el de "quin dia tan bestia" saps que en van fer una peli no? cap alla els 90? Si d'aquelles coleccions es vols algun que no tinguis, ja saps (cosa que dubto; perque en aquella llibreria que tenies de punta a punta de la paret i fent i tot de capsal hi havia tots els llibres que haviem devorat en les nostres epoques de lectura!!) Per cert he trobat a faltar en el teu llistat el "K21 Perill" un dels llibres (que no se on para, pero no massa lluny) que em va enganxar de veritat. I ara a mi em passa el mateix que a tu, si; llegeixo, pero no devoro y n'hi ha ben pocs que m'enganxin al punt de haver de fer servir la llenterna sota el llençol!!
Núria ha dit…
Ostres, aquest de "K21 Perill" no el vaig llegir pas! I, en canvi, em vaig deixar a la llista el que tu mencionaves al FbK, "Hem nedat a l'estany amb lluna plena". Meravellós!! Em va fascinar aquella tribu de gent molt alta que vivia en una vall amagada del Pirineu. El "Quin dia tan bèstia" ens el va fer llegir la Josefina a 1r de BUP, pot ser? Mira, de tant en tant, encerten amb els llibres que fan llegir als alumnes! Sí, van fer-ne una peli i diria que l'he vist a la tele!
Joana ha dit…
Sinó podria estar llegint durant aquests mesos i ben poquets! Si fins i tot gent que no era de llegir s'enganxava a alguna. Jo no veig nens ni joves llegint a la consulta del metge, que és el que ara sóc més assidua.
Mònica ha dit…
El K21 perill, si vols t'el deixo; per en Quim es clar!!!! ;-). I la peli, si, era de la tele amb la Jamie Lee Curtis
Isidre Monés ha dit…
Amb retrás, però mai es tard.
Gracies per recordar "La colla dels 10" "L'home de Munic", i posa també "Ana" la novela preferida de la meva filla Nuria.
Sabies que també vaig illustrar en còmic "El mecanoscrit"?
Gracies noia,
Isidre Monés

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...