El juliol al sol

Tot l'any esperant que arribi l'estiu per anar a la platja i resulta que s'està millor al novembre que al juliol. Fred, núvol, vent. Crec que mai havia viscut un juliol així a Calafell, i ja en van 43. Però abrigadet sempre es pot baixar a la platja i llegir una estona el diari. Els primers dies són aquells que serveixen per posar-te al dia. Un any dóna per molt i sempre tens controlades dues o tres ràdiomacutos, majoritàriament de la meva família, que t'expliquen les tafaneries "Topten". I així i tot sempre acabes fotent la gamba en algun tema, preferentment preguntar per algun familiar que ja no hi és o que passa a formar part de la llista "ex". Així que, abans d'anar a saludar a algú, ràpidament demanes la fitxa del personatge en qüestió i intentar preguntar el mínim. En aquests llocs que ens coneixem tots de fa molts anys ja saps què et diran uns o els altres. N'hi ha, generalment dones, que mentre et fan els dos petons et repassen centímetre en mà per analitzar el teu estat carnal. Algunes ja saps què et diran: " ui, t'has engreixat, oi?" Que mona la nena i et planxa tant la "foca aquella" que no ets capaç de reaccionar i dir-li "DONCS MIRA QUE TU!!!" Perquè ella sí que n'ha fotut uns guants de fuets fota el banyador!! Saps que no és una analista massa fiable i esperes la reacció dels altres. Petonets, que grans estan els nens, quin estiu més fred... Res més? No em dius que m'he aprimat? Ni com m'ho faig per estar sempre tan prima? Malament!!! Això vol dir que la foca d'abans tenia raó i a sobre era sincera, cosa que les altres no s'han atrevit a dir!!! Doncs sort que fa fred, així no he de treure la roba per lluir les txitxes que pengen per sobre les costures del biquini.
Però a Calafell, a part d'amistats de petonents i repassades, hi ha tema per analitzar amb la càmera. L'aigua, el sol i els ocells fan que les estones a la terrassa de casa siguin agradables. Heus aquí una mostra. Només arribar, aquests nuvolots ja feien la guitza.


La gavina corsa ja la vaig presentar l'any passat, amb el bec vermell. Aquest any l'ha acompanyat la gavina vulgar, amb el cap i les puntes de les ales negres.





Aquest any, els de les boies s'han modernitzat i enlloc de les boles de sempre ens han plantat les xinxetes del Google maps. Ves que algú no cregui que senyalitzen una ruta a seguir!



Les postals de mar continuen igual: barqueta, cel i mar, fent contrast de colors.



I al vespre, la posta de sol sobre les terres interiors del Penedès i el Baix Camp.
 






Comentaris

magazine.cat ha dit…
Per aquí a les nostres contrades s'acostuma a dir "ooooh que guapa que estas!!! mau!!! automàticament ja sap que t'has engreixat, en canvi quan no et diuen res és que l'enveja les fot, estas al punt!!! jajajaja...
Joana ha dit…
Buf!!! Les repassades! Hi ha gent que només sap dir que t'has engreixat!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...