Pim, Pam

Diumenge van matar Bin Laden. Doncs mira que bé. Un paio que jo ja fa temps que pensava que era ben mort i enterrat. No entenc la pompa que se li ha donat a tot això. Algú creu que ara Al Qaeda desapareixerà? Senzillament, canviaran de cappo i prou, no? Aquí en tenim una mica d'experiència. Ara tots tenen por que els talibans s'hagin enfadat i els toqui el rebre. Home, i què esperàveu? que us felicitessin?
Aquest home era un terrorista. Pels dels EEUU era, a més, un traïdor. Ells l'havien format i ara se'ls girava en contra. La va fer molt grossa i el seu grup continuen fent-la molt grossa però també l'estan fent molt grossa els que es creuen amb la veritat absoluta americana. Integrisme contra integrisme. Mala peça al teler. 
El país de la democràcia, això és el que ens venen ells, és un absolutista. Si no li agrada alguna cosa o alguna persona, pim pam, i me la carrego. Tot perquè ells són més guapos. Primer en Sadam, no era un angelet però en Bush tampoc. Aquell cop ho van disfressar primer de guerra per la seguretat mundial, cosa que ja es va demostrar que era mentida, i després van fer un judici d'aquells que condemnes a pena de mort tant sí com sí. I , pim pam, pelat està. Els ianquis ja tenen el control. 
Però tothom sap com era en Bush, un radical integrista que en nom de Déu tot valia, igual que els de Bin Laden. L'Obama és diferent. Demòcrata, lliberal i, el més important, Premi Nobel de la Pau. Aquest no actua en nom de Déu, ell actua en nom de la Pau. I en nom de la Pau, s'ha vist que té tot el dret de prendre's la justícia per la mà i carregar-se al Bin Laden, tot solet. Així, pim pam, i sense judicis ni defenses que valguin. I la gent ho celebra, s'emociona i ho troba just. Aquest paio de barbes llargues la va fer molt grossa, en nom de Déu tot s'hi val, però l'Obama també l'ha fet molt grossa, en nom de la Pau tot s'hi val. I encara diuen que s'ha fet justícia. L'antic Oest americà ha tornat. Pistola en fora i pim, pam.

Comentaris

Jordi ha dit…
Primer: l'Obama és conservador i molt. El que passa és que comparats amb els ultraconservadors de l'altre partit i alguns del seu, sembla més moderat. Cal adonar-se'n que el punt de referència als USA està molt desplaçat a la dreta respecte la UE.

Segon: No entenc com cap demòcrata o defensor dels drets humans se n'alegri de la mort d'una persona per molt mal que hagi fet. Amb evitar que faci mal apartant-lo de la societat n'hi ha prou i tens arguments morals superiors. Crec que no s'ha de demostrar que no s'ha de matar matant. Una cosa es que caigui en una lluita per detenir-lo però segons he llegit, sembla més un afusellament. Tot plegat és un fracàs del món actual.
Joana ha dit…
Si, el Bin Laden era molt molt dolent, la personificació del mal segons els americans que tenen la veritat absoluta i és que totes les masses piquen. Aquells joves cel·lebrant la mort d'algú a NY com els culers a Canaletes quan el Barça guanya. Per flipar! Primer disparar i després preguntar.
Núria ha dit…
Jordi, això de Demòcrata i lliberal un deia una mica en sorna. Igual que ser premi Nobel de la Pau. Les entitats que vetllen pels drets humans haurien de demanar que se li tragués el premi, que tornés l medalla. Un personatge que mana matar, que afusella com molt bé dius, i més sense un judici previ, no pot està a la mateixa alçada que Gandhi o Luter King.
Núria ha dit…
Joana, no vaig veure ningú celebrant a Madrid cap festa d'aquest tipus i això que també la van fer grossa. Crec que els EEUU declararan l'1 de maig (va ser aquest?) algun dia de celebració nacional.
Joana ha dit…
A Madrid no, però van sortir imatges de gent a Nova York cel·lebrant l'ajusticiament, ja et dic, em va deixar sense paraules. La UE pel que sembla, està la mar d'acord i segons les notícies, el comentari de la Merkel és una mica Obama també, i tots els presidents europeus van en la mateixa línia. Tot plegat, una vergonya. Calia ajusticiar? Ociosa, com estic, avui veia Divendres i n'han parlat i si bé tots ho consideraven un ajusticiament, tenien punts de vista força diferents.
xavi fane ha dit…
Fa 26 anys que visc a els Estats Units. Sóc aquí perqué m´agrada molt la natura i perqué, per regla general la gent es molt generosa, oberta i cullunuda. Tot i així, també es molt sovint que em faig creus de la manera de fer de la gent i del gobern. Crec que ineludiblement tot lo bo, va acompanyat de lo dolent. La mort d´en Bin Laden s´ha rebut de forma mixta. Las imatges que heu vist de la gentada devant de la Casa Blanca necessariament tampoc es representatiu de lo que tothom pensa i vol. Penseu que hi han 300 millons d´americans i que uns cuants milers que fan farra i celebran no vol dir que tothom ho fagi.
No tinc cap dubte de que la manera en que s´ha assassinat a en Bin Laden no es la més humana, o politicament correcte, pero s´ha de pensar que era el cap de la organització terrorista que desde fa 10 anys está en guerra amb els USA. Per més que ens agradi pensar que som una civilització avançada i justa, la dura realitat es que una de las emocions mes arreladas i que mes satisfacció donen en el esser humá es l´ús de la venjança pura i dura (ex: Barça-R.Madrid). Poder algún día la nostra configuració genética cambiará i aquesta emoció ja no hi será, pero de moment es lo que hi ha i els joves marines "superespecialitzats" que per fi van acorralar en el Bin Laden, que havien estat matxacats anys rera anys de que aquell home era el dimoni reencarnat, cuán van tindre que pendre la decissió final, no m´extranya que li pegassin cuatre tiros i... pim pam, s´ha acabat. Mai he cregut en la perfecció, tots som imperfectes, i de vegades penso que las nostres lleis no son mes que un intent futil per a reprimir la mala llet que portem molt endins. I així va el món. Visca el pa amb tomaquet.
Núria ha dit…
Gràcies, Xavi, pel teu comentari. Va molt bé tenir l'opinió d'algú que viu aquest sentiment des de tan a prop. La teva reflexió és molt interessant i entenc el que dius. Ara, tenim un Tribunal Internacional per a alguna cosa, no? Crec que la qüestió és la percepció que es té d'aquest cas. Suposo que, com bé dius, pel govern dels EEUU és un acte de guerra i, per tant, no hi ha judici que valgui. Pels que ho mirem des de fora, i que també hem patit les conseqüències, hauria de ser un acte de justícia amb tribunal i judici just (amb això de just no vull exculpar-lo!!)
Per altra part, no sé a qui interessa que no surtin les altres veus dels EEUU, els que no van anar a celebrar-ho o els que no els sembla bé com han succeït les coses, però a Europa només arriben les eufòries dels que celebren la mort (assassinat, matat, com vulguem dir-li) de'n Bin Laden que, torno a dir, era una mala bèstia.
Jordi ha dit…
Núria, t'havia entès perfectament. El meu comentari era global. De fet pensava fer-ho en un altre lloc (ja saps) però en veure la teva entrada l'he posat aquí (manta que és un :))

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...