Xup, xup hormonal

Amb aquesta caloreta i la fi sobtada d'aquest hivern l'ambient fa ferum d'hormones. A casa en tenim moltes de masculines revolucionades, hormones que van deixant rastre per on passa l'homenet. Això que la primavera la sang altera és ben bé veritat. Jo ja tinc un altre tarannà, em sento més activa, més eufòrica i es que qui digui que els canvis d'estacions no afecten, menteix. El cos necessita serotonina i la llum solar ens la proporciona. Això ens fa sentir més contents i optimistes. Sempre podem administrar la serotonina via fàrmac però no és el mateix.
 Les hormones són les responsables de l'emparellament de molts animals: les feromones. Els humans, diuen que hem perdut la qualitat de percebre les feromones de cadascú, que els perfums i els sabons ho han neutralitzat però en realitat no és així. No us heu preguntat mai perquè us sentiu atret per una persona en concret si no té res d'especial? O no us ha encisat algú que s'us ha acostat un moment i, de cop i volta, heu notat que us heu trasbalsat? I això, sempre passa? Per què unes ens atrauen més que les altres?
A vegades he discutit amb gent sobre la relació entre els homes i les dones. Existeix aquella qüestió de si un home i una dona poden ser amics sense sentir-se atrets sexualment l'un per l'altre. Diuen que un home i una dona no poden ser amics íntims perquè sempre n'hi ha un dels dos que s'enamora de l'amic. És per les feromones? O és senzillament que acaba barrejant o confonent els sentiments? Jo sóc de les que he defensat sempre que un home i una dona poden ser molt amics i no sentir-se atrets un per l'altre. Ara, també he de confessar que no és molt normal perquè encara que tots dos diguin que són grans amics i prou acabes descobrint que un dels dos, en cert moment de l'amistat ha fet aquesta confusió de sentiments. I passa, i a la defensora dels amics de diferent sexes li ha passat, a ella o a ell, a ella i a ell, hi ha cert moment de feblesa. Però si ets capaç de superar aquest moment d'incertesa l'amistat es reforça i el respecte de l'un per l'altra s'intensifica. Passada aquesta fase, ja es pot dir amb seguretat que un home i una dona poden ser molt bons amics.
Però, i si el moment de confusió no passa i el sentiment d'amistat es converteix en una atracció cap a l'altre? Doncs llavors ja hem begut oli perquè el més segur és que l'altre no senti el mateix i l'amistat s'acabi desfent. No només t'endús un desengany amorós sinó que, a més, perds un amic. La confiança entre els dos ja no serà la mateixa i la relació d'amistat és probable que es dilueixi. A vegades dos amics acaben embolicats però no són amistats de molts anys. Dos comencen sent amics o creuen que és això però en realitat les feromones estan fent la seva feina des del primer moment. El que ells creien que era una relació d'amistat ja era des d'un principi una atracció sexual encoberta per altres emocions. Però també pot passar al revés. Tens una amistat que acabes convertint en relació. Molt probablement, el suposat enamorament es diluirà i apareixerà la frustració. Al deixar de funcionar la relació (possiblement deguda a una confusió de sentiments) és quasi impossible tornar a l'amistat d'abans. I ja no tens ni parella ni amistat.
Sempre et queda allò de l"amic amb dret a frec" però ho sento, aquí crec que d'amistat, poca. O un està molt penjat i l'altre se n'aprofita o se n'aprofiten els dos però d'amistat molt poca i de respecte, també.
I amb els anys he arribat a aquesta conclusió. Els que vols que siguin els teus amics, mira'ls sempre com amics. Si el cap et fa una mala passada, mira cap una altra banda que la bona amistat s'ho val. Si és l'altra qui trontolla no li donis motius per pensar el que no és, amb el temps ell mateix se n'adonarà. I així segur que la teoria que un home i una dona no poden ser mai grans amics quedarà feta miques en un no res. Jo tinc molt bons amics homes i ben satisfeta n'estic d'això!
La calor d'aquests dies i l'abundant segregació de serotonina deuen estar fent aflorar grans quantitats de feromones perquè, sinó, no entenc a què m'ha vingut de cop i volta parlar d'aquest tema, amb la quantitat de problemes reals que té ara la gent amb tot això de la crisi!!

Comentaris

Salvador ha dit…
Potser no és un problema real el de les feromones?
Núria ha dit…
Uf, crec que quan un problema és provocat per les feromones és el més real de tots els problemes! Però com que actualment quan es parla d'alguna cosa que no t'agrada es desvia amb això dels problemes reals de la gent en temps de crisi... Tan de bo tots els problemes, grans i petits se solucionessin amb una injecció de feromones!
Política colonial ha dit…
Un psicòleg potser ho aclariria, però jo el que penso és que ja tardes a trucar a les teves amigues i passar un capde a Calafell.
T'ho prescriveixo.
Pepe Grillo ha dit…
puf, que problema, tengo tanto para decir y no se si debo. Pero hace mucho que la vida va sin GPS y mucho mas las relaciones humanas. Y no es por afiliarme a un relativismo militante, sino por considerar que las posturas son relativas a la ideologia. Desde el supuesto que las relaciones humanas son química, esta actua con o sin roce. El roce acentuará hacia un lado u otro, pero la quimica es lo que tiene, uno puede negarla y ocultarla pero allí está. Lo que si me preocupa de tu frase, es el tema del respeto, ¿si frunjo (utilizando el palabro de david guapo), y me frunjen, y gozo y me gozan, donde se pierde o gana el respeto? Si al frunjir me he equivocado, pues me he equivocado, pero no te he faltado el respeto ni te lo he dejado.
Quina bona reflexio i quanta rao que tens. Jo tambe era de les que pensaven i defensaven que un home i una dona poden ser grans amics i res mes, pero amb els anys i les experiencies mes i menys properes no ho tinc gens clar. Al final ho veus tal com descrius: si les persones ens diferenciem dels animals (com sempre diu una tieta meva, una mica carca pero molts cops carregada de rao) es perque tenim capacitat de raonar, sentit comu i hem de saber marcar els limits i no sobrepassar-los per evitar, en casos aixi, malmetre una amistat que ens fa sentir be. Aixo no treu que tot i ser dones casades com som, quan algun home que et cau be i amb qui tens una bona amistat et diu alguna cosa que et fa sentir millor, et fa mes contenta que unes pasques. Pero ja esta. Que si no, aixo seria una comuna!

(Si trobeu a faltar els accents sapigueu que a cal reflex tenim el teclat embogit, tambe deu ser cosa de les feromones).

j.
Núria ha dit…
Moisès, m'estàs dient que necessito una "noche loca de desenfreno" i bogeria? Si m'ho recepta el psicòleg... Hauré de consultar les meves amigues per saber com van elles d'hormones!

Pepe, aquí segurament és com veuen de diferent manera aquest tipus de relació un home i una dona. Això del respecte em refereixo a que davant d'algun tema més comprometedor o íntim, ahí te quedas! Si t'equivoques i "adiós muy buenas" la dona no ho entendrà com tu, hi haurà falta de respecte. Vaya, serás un cabrón!!

Josefina! Prioritats!! Amistat o un altre cosa. Si la persona s'ho mereix, ho tinc clar: amistat. Ara, la ment i les hormones et poden fer molt males passades i tirar per terra tots els propòsits amicals que tinguis.
Jordi ha dit…
I tant que un home i una dona poden ser amics íntims sense relació de parella. Crec que hi ha gent per a tot. Tots coneixem aquells que només veuen a les dones com oportunitats de sexe i pels quals l'opció no existeix però, a l'altre extrem i al mig, hi ha un munt de gent (variabilitat poblacional) per qui és possible
Política Colonial ha dit…
NO, no he dit això, vull dir que aquest tema, que tampoc li trobo massa la substància, el contextualitzo més per parlar amb el "trio de Calafell", després d'un bon àpat,uns xupitos i de recordar velles embranzides de finals dels 80.
Núria ha dit…
Moisès, doncs per fer això hauré de canviar d'amistats... El que a tu et passa és que ets home i psicòleg i ho mires tot des d'una altra perspectiva. Curiós que qui està d'acord amb tot això són dones, no trobes? Em sembla que nosaltres hi trobem més substància que vosaltres!!
Moisès (política colonial) ha dit…
A veure ara m'hi posaré seriós.
Aquest tema parteix d'un esbiaix, també ens podem preguntar sobre amistats entre homes i dones que tenen orientacions sexuals entre persones del mateix gènere.
Llavors els paràmetres canvien perquè nosaltres i la nostra societat s'ho mira tot des del punt de referència de la heterosexualitat.
Una altra cosa, el concepte amistat,a mi particularment i per experiència pròpia (i per observació) em costa definir-lo i argumentar-lo.
Amb el temps he observat que les "amistats" s'articulen molt per temes d'afinitats i interessos comuns, sobretot pel terme d'interessos comuns o compartits.
Per exemple, no cal ser molt perspicaç per veure que en trobades d'antics amics el tema estrella és ?
Anècdotes del passat, d'un temps on aquelles persones tenien interessos comuns, i que actualment segurament han canviat, però per un moment són capaces de reviure o recordar.
Cada vegada que vaig al meu poble i trobo els amics de joventut i fem un àpat, me n'adono que tot i que som els mateixos tenim afinitats diferents.
Les persones, ens movem per cercles socials que són una mena de compartiments esport, política, feina, família, cultura, lleure, fills, aficions, i en cada compartiment i encabim persones diferents.
I podem incloure el sexe ?
I barrejar-lo amb l'amistat ?
Sé de gent, que només han tingut relacions únicament per sexe i de forma consensuada i durant molt temps, no era també una afinitat que tenien totes dues persones ?
Penso que un home i una dona poden tenir amistats perquè poden tenir afinitats similars, per exemple que a ambdós els hi agradi la BTT o el cinema, el que passa és que de vegades un dels dos pot voler anar més enllà.
I ara em direu que un pas en fals pot espatllar la relació anterior.
Però això també passa en altres facetes i al cap i a la fi el sexe n'és una més.
Pots tenir una amistat amb una amiga, us prepareu juntes unes oposicions,i una aprova i l'altra no, llavors ?
Pots tenir una amiga i a ambdues us agrada el mateix noi, ja veuràs el que dura l'amistat, fins i tot pots tenir una amiga que es pot enamorar de tu.
El conflicte sura, quan les afinitats o els mateixos interessos entren en conflicte, si vol et puc posar algun exemple de cistelles i pilotes i veuràs com la clavo de mig a mig.
Al cap i a la fi el sexe no és altra cosa que un interès més que pot entrar en conflicte o no.
Per acabar, aquest tema promet, de moment ja portes 10 comentaris.
Núria ha dit…
D'acord que conflictes en poden haver de tot tipus que facin trontollar una amistat, però el sexe i/o l'enamorament, sigui per una qüestió cultural, sigui per sentiments més profunds, és una de les causes de distància entre dos amics pel rebuig d'un dels dos i de difícil solució. Evidentment, el conflicte serà igual entre home i dona que entre dos homes o dues dones. És més, crec que per raons culturals, el rebuig i el distanciament serà més gran si els amics són del mateix sexe.
Jo dec ser rareta, m'acabo fent amiga, o molt amiga, de les que s'han enamorat de la meva parella!!
Política Colonial ha dit…
Això té alguna explicació, de les amistats que s'han enamorat de ..................................
però deixe-m'ho,totes aquestes reflexions em remeten al passat, i no em bé de gust.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...