Qui ho havia de dir...


Qui ho havia de dir... Les coses passen molt ràpid i a aquest ritme el desenllaç no pot tardar. Fa cosa d'un any i mig, en un poblet de la serralada litoral, quatre il·luminats i un alcalde van decidir que volien preguntar als pocs habitants del poble si volien que Catalunya fos independent. Una pura anècdota i la cosa no havia de passar d'aquí, ho deia tothom. Però allò va agradar a altres poblacions i alguns més es van engrescar, fins i tot nosaltres. Recordo una reunió al bar del Nice dels membres de la Junta d'Òmnium Cultural de l'Alt Urgell on vam decidir que nosaltres també havíem d'intentar tirar endavant una cosa així a la nostra comarca. I vam decidir parlar amb l'alcalde per veure què en pensava. En aquells moments tot això feia una mica de por, hi havia aquella ombra de l'il·legalitat que frenava moltes decisions i feia que les coses anessin molt a poc a poc. Envoltats d'una clandestinitat una mica angoixant vam tirar endavant la possible consulta a la Seu d'Urgell. Però les consultes del desembre i les accions que s'anaven duent a terme van fer que aquella por desaparegués i la gent comencés a expressar les seves idees i, ens vam anar envoltant de gent que coneixíem de feia temps però mai havíem intercanviat cap paraula sobre el tema i altres que no coneixíem de res. Tots teníem una cosa clara al cap, volíem que es preguntés a la gent què volien ser de grans. A la Seu se'n parlava, a altres pobles se'n parlava i vam entrar en una dinàmica de normalitat que hauria estat impensable feia molt poquets anys. El dia 25 d'abril s'apropava i les votacions anticipades començaven a funcionar. Avui una persona em demanava si recordava que feia un any havia baixat com a fedatària a Barcelona per recollir el seu vot. En aquells moments esperava una operació que li havia de canviar la vida però votar també ho era d'important. Avui, després d'un any ha pogut fer les dues coses satisfactòriament i ja torna a ser per aquí dalt. Dins d'un gran dia festiu vam votar el 25 d'abril i amb resultats similars als d'avui de Barcelona però ni molt menys amb el ressò mediàtic que han tingut ells. Vam gastar molt poquet i, fins i tot, vam poder tornar a Òmnium Cultural els diners que ens havien donat. Així d'estalviadors vam ser!
I tot això m'ha vingut a la memòria després de seguir tot el que passava avui a Barcelona. Qui ho havia de dir, oi? No fa ni un any que érem nosaltres els que sortíem amb les urnes al carrer, muntàvem actes, preparàvem el col·legi electoral a Sant Domènec, rebíem els observadors internacionals, fèiem el recompte de vots... No fa ni un any i ningú es podia pensar que a Barcelona també tirarien endavant una consulta d'aquestes característiques. I els que ho veien a venir eren catastrofistes. La consulta només podia tenir èxit a la Catalunya de la ceba, mai a l'àrea metropolitana i menys a Barcelona, la ciutat on la cultura catalana i el sentiment d'identitat es perd a velocitats vertiginoses. Si es feia a Barcelona el ridícul seria espantós. Però algú hi va creure, hi van apostar. Des dels barris es va tirar endavant el BarcelonaDecideix i quina feina tan bona han fet! A la Seu molt pocs ens van girar l'esquena, diguem que només un partit polític molt residual, alguna associació d'iimmigrants i un alt estament eclesiàstic. La resta van estar al nostre costat. A Barcelona han tingut traves de molt amunt, des de l'Ajuntament a diaris molt populistes. Gent que s'omplien la boca de democràcia per rentar la cara d'un carrer ara girava l'esquena als habitants de la seva pròpia ciutat. Un alcalde que en pro del dret a decidir, cedia tot un Palau Sant Jordi per fer unes votacions de ciutadans estrangers el dia de les eleccions del seu país i és incapaç de cedir cap local municipal, ni urnes, ni penjar tres tristos cartells als seus propis ciutadans. 
I què ha passat? doncs que Barcelona ha sortit al carrer i ha anat a votar malgrat totes les traves, malgrat totes les propagandes en contra, malgrat la distracció del vot immigrant amb unes altres votacions, malgrat la burla, la mofa i les crítiques. De ben segur que els voluntaris i organitzadors han fet molt bona feina però el pas endavant fet per alguns polítics d'ara i d'abans (tot i que no per a molts encara és a qui més creuen) ha estat un fet molt important, un puntasso com diríem més col·loquialment. 
I ara què? Molts intentaran treure-li importància, altres criticaran, uns desqualificaran i més d'un i de deu ens insultaran. Ja va bé, que treguin tota la seva ràbia, senyal que els pica alguna cosa. Alerta! com diria aquell... Això ja no és cosa de broma. Barcelona es rebel·la i no fa massa dies un dirigent español deia que això de les consultes i la independència no anava amb Barcelona. Doncs, mira!
Barcelona ha tancat la tanda de consultes. Llàstima que alguns no han pogut opinar però que no pateixin, que hi ha moltes altres maneres de fer-se sentir. Ara que sembla que la societat civil està arrossegant fins i tot a la classe política més encotillada no podem parar ni desinflar-nos. Ara, més que mai, és hora de seguir treballarnt Hem pujat molts graons de l'escala, una escala que l'Anna i jo fa temps que tenim preparada per saltar el mur. Estàvem soles amb l'escala a la mà però ara mirem enrere i veiem molta gent fent cua per pujar ben amunt i saltar el mur. El mur que ens separa d'una vida lliure sense lligams ni esclavituds. Algú més vol venir amb nosaltres?

Comentaris

Xavier Massallé ha dit…
Jo si m'hi voleu,m'apunto a un país lliure!!
Jordi ha dit…
Jo diria que ara per ara, la meitat de la població ja s'apunta.
Joana ha dit…
I tant!
Mai no m'ha sabut greu no anar a votar, però aquest cop, per raons que no venen al cas, no vaig poder anar-hi( no estava esquiant, és més seriós).
No era gaire optimista sobre el resultat que podia sortir al meu poble i encara ara, no ho sóc. Em sembla que si arriba el dia en que es faci el referèndum, sortirà molt ranci a votar, com a les últimes eleccions. No tinc un gran moment i suposo que en això encara ho veig més negre.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...